L’Alzinar: Per què hem de recolzar, per a sempre, l’agricultura ecològica?
És inconcebible i trist i, a pesar de les incomptables noves lleis en vigor, algunes molt absurdes, el tema dels pesticides ens posa, una vegada més, els pèls de punta!
Desgraciadament, avui en dia, encara moltes de les plantes i hortalisses que utilitzem per al nostre consum, fins i tot abans de néixer, ja porten una càrrega invisible de pesticides sistèmics.
Aquests pesticides es troben a les llavors, i no per accident, sinó aposta, ja que les col·loquen les empreses productores de llavors, o les companyies agroquímiques, durant el procés de tractament per “protegir-les” contra plagues i malalties des de la sembra, “protecció” que dura tota la seva vida, aferrada a les seves arrels, tiges, fulles i fins i tot a les seves flors…, deixant un terrible rastre per a la nostra salut i al medi ambient.
“El cosmos és dins nostre.
Estem fets de material estel·lar.
Som una manera que el cosmos es conegui a si mateix”.
(Carl Sagan).
Com menjar sa en un món tòxic.
Tot això ho explica detalladament Carlos de Prada, un reconegut naturalista, periodista i divulgador ambiental, al seu llibre “Com menjar sa en un món tòxic”, una obra de referència imprescindible per als que volem prendre decisions informades sobre la nostra alimentació i la nostra salut en un entorn, lamentablement, de cada vegada més maltractat i contaminat, amb el vistiplau de les autoritats de torn.
Diversos estudis han relacionat ja, darrerament, l’exposició perllongada a pesticides amb problemes neurològics (pèrdua de memòria, Parkinson), trastorns endocrins (alteracions hormonals) i problemes reproductius (infertilitat, malformacions fetals).
Fins i tot alguns com també el glifosat, han estat classificats com a possibles carcinògens per l’Organització Mundial de la Salut, amb vincles a limfomes i altres tipus de càncer. Sense oblidar que poden debilitar, i debiliten, el sistema immunitari i acumular-se al cos, contribuint a malalties cròniques com diabetis o problemes tiroidals.
Aquests tractaments, abans de sembrar, alguns ja prohibits per la Comunitat Econòmica Europea, s’apliquen teòricament per:
Prevenir malalties fúngiques del sòl (molt habitual).
Reduir danys per insectes que ataquen la llavor o la plàntula.
Millorar el vigor inicial de la planta.
Evitar aplicar pesticides al camp en fases inicials.
“L’intestí humà alberga,
aproximadament, cent bilions de bacteris.
Com il·lustren els investigadors,
hi ha més bacteris al nostre intestí,
que estrelles a la Via Làctia”.
(Jaume Rosselló – Manetes).
Agricultura ecològica.
En agricultura ecològica, les llavors no poden portar pesticides químics. Només s’admeten alguns tractaments naturals (per exemple, extractes vegetals o tractaments físics com l’aigua teba).
“Si no tractes de ser més del que ets,
t’atreviràs a ser tot allò que ets”.
(Eva Pierrakos).
Situació legal a Espanya.
Com de costum, hi ha hagut bastant polèmica perquè, segons preguntes al Parlament Europeu, Espanya ha autoritzat l’ús excepcional de thiamethoxam (un neonicotinoide) per tractar llavors de remolatxa de sucre, malgrat que aquest insecticida està prohibit en molts usos.
Aquestes autoritzacions “excepcionals” plantegen una contradicció amb la decisió del TJUE, que limita les derogacions per substàncies ja prohibides.
A més, la Comissió Europea ha indicat que considera que, arran de la sentència del TJUE, no hauria de concedir-se més autoritzacions d’emergència per a llavors tractades amb aquests neonicotinoides.
“Qui té fe amb ell mateix,
no necessita que els altres hi creguin”.
(Miguel d’Unamuno).
Interpretació i implicacions.
En general, la normativa europea està caminant, també teòricament, cap a una restricció més gran de les llavors tractades amb plaguicides altament perillosos (com alguns neonicotinoides), especialment per protegir la biodiversitat (pol·linitzadors).
Les autoritzacions “emergents” (derogacions) ja no poden ser utilitzades lliurement per esquivar la prohibició si la substància està clarament prohibida per normativa europea.
No obstant això, queda marge de discussió i aplicació sobre altres plaguicides, i les autoritats nacionals poden intentar sol·licitar certes autoritzacions d’emergència segons el marc legal, però amb més restriccions.
Segons la normativa estatal espanyola, avui dia (novembre 2025), es poden seguir emprant llavors tractades amb pesticides (sobretot fungicides i, menys, insecticides).
“Sí a prop de la vostra biblioteca,
teniu un jardí,
ja no us faltarà res”.
(Ciceró).
Alguns exemples.
- Cereals d’hivern: Blat, Ordi, Sègol i Civada.
- Blat de les índies.
- Lleguminoses: Soja, Pèsols proteics, Mongetes i Faves.
- Patata (tubercle-llavor).
- Gira-sol.
- Colza.
- Hortalisses: Moltes llavors d’horta es comercialitzen tractades, sobretot en cultius amb llavor petita: Tomàtigues, Pebres, Enciam, Pastanaga i Cogombre.
- Alfals, i altres cultius de gespa i farratge, entre molts d’altres.
“Tots els que es consideren millors,
em semblen sospitosos”.
(Bert Hellinger).