L’Alzinar: Què podem fer als nostres horts i camps, durant el dur Juliol?

Tots tenim un parell d’ales invisibles preparades, per si trobem el cel idoni per volar.

(Ramón Martínez).

Si aquesta setmana comencem amb aquesta bucòlica i inspirada imatge, dins una barriada sollerica, que sembla extreta d’un àlbum de fa 40 o 50 anys, amb la seva pau, la seva tranquil·litat, el fons de la dolça musiqueta dels ocellets, l’amor que mai passa de moda, la tradició, l’esperat  futur…

Reialment, és una instantània, agafada inesperadament amb el meu mòbil, fa exactament tres setmanes, al creuer dels carrers sollerics de Santa Teresa i Bisbe Mateu Colom, protagonitzada pel ben conservat carruatge del bon amic Toni Frau, perfectament vestit de pagès, com cal, acompanyant a una garrida jovençana sollerica, amb el seu apreciat pare, cap a la plaça de la Constitució, per signar el seu amor i el seu futur amb el seu estimat.

Aquestes encisadores imatges encara passen (i esperem que segueixin passant) de tant en tant, dins la frondosa Vall dels Tarongers, a pesar de l’exagerada saturació turística a la qual hem arribat, superant els límits permesos, haguts i per haver, baix de tots els conceptes.

Per al GOB, “la sensació de saturació turística creix entre la població i ningú no fa res per evitar que cada any augmenti”. I “el debat no és turisme sí o no”, perquè, “de fet, aquest és el marc on intenten dur la discussió els que no volen fer res per evitar la massificació”.

És necessari aturar aquest inconcebible creixement constant, que ja ha trobat un nou topall: el malestar de la majoria dels ciutadans que, percep que els efectes negatius de la massificació passen una factura massa, massa grossa, a la qualitat de vida dels residents, que, amb el pagament dels seus exagerats imposts, mantenen a tota aquesta tropa que volen acabar amb la nostra tranquil·litat, els nostres sans costums i qualitat de vida, amb poques paraules amb el nostre benestar social i l’accés als serveis comuns.

Si no ens espavilem acabarem aviat tots tancats dins una reserva, també com a nou atractiu turístic, a pesar del que ens volen fer creure els hotelers i els actuals polítics de torn.

Actes vandàlics a s’Illot.

Si per Sóller, amb molt poc gust i mala bava, lamentablement es dediquen a embrutar amb pintura algunes façanes, per Sant Llorenç des Cardassar encara és molt més trist!

Porcs, salvatges, impresentables… No teniu res a veure amb la raça humana.

Que la Justícia us caigui damunt, d’una vegada, amb tot el seu pes, així, per ventura, tindríeu temps a bastament per reflexionar sobre les vostres salvatjades!

Gent vandàlica com aquesta tampoc la volem, ni la necessitem per aquestes contrades.

Les autoritats competents han de fer un esforç per trobar als culpables i que paguin, ben pagades, les seves “graciositats”.

A qui se li pot ocórrer destruir, aquests dies passats, aquesta mateixa setmana, una columna talaiòtica de més de tres mil anys, al poblat de s’Illot, a Sant Llorenç des Cardassar (1200-900 aC), deixant, a més, al seu entorn fems i llaunes de cervesa?

Pocavergonyes!

Feines als horts.

Si pot ser, amics pagesos, procureu regar durant l’horabaixa, o quasi entrada de fosca, per evitar l’evaporació (o inclús millor per la matinada, quan la terra i les plantes s’hagin refredat completament), a més de cobrir la terra amb compost, herba seca, palla, i burballa (si pot ser de fusta ecològica) entre altres materials naturals. Darrerament, hem estat fent proves, bastant positives, amb la incorporació de l’ara infravalorada llana dels xots i ovelles, com a cobertura dels nostres arbres i cultius.

Hem de seguir podant les nostres tomatigueres, que ja són impressionants i van ben carregades d’oloroses i saboroses tomàtigues madures i ben vermelles, o roses, negres o blaves, i segurament ben aviat també en tindrem de verdes mexicanes. Hem de seguir amb el tractament d’aigua d’ortigues, o purí d’ortigues  (mà de Sant, com deia la meva enyorada padrineta).

És molt bon temps per podar en verd els rosers, rebaixant els brots 10 centímetres i, especialment,  tallar totes les flors músties, perquè en tornin a treure, segons ens remarca diàriament el bon amic Toni Luque.

Hem de controlar ben de prop les possibles plagues, de les que en tornarem a parlar un poc més endavant, i llevar les sempre molt mal anomenades males herbes, que ens serviran per afegir al compost, o també de cobertura vegetal.

És bon temps per separar les soques de les carxoferes i sembrar els esqueixos d’ull.

Les cebes per guardar, és bo collir-les un poc grenyals, ja que aguanten més temps (és a dir tot d’una que tombin el coll).

Es pot fer ja una segona tongada de sembra de patates, a partir de les patates de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin.

Si no sembrem dins bancals elevats, abans de sembrar s’ha de treballar (no llaurar) la terra i després fent solcs separats per uns 70 centímetres. Els trossos de patates, amb grill, els dipositarem a uns 7 a 8 centímetres un de l’altre.

Alls entre les tomatigueres.

A pesar que certs pagesos diguin que no és el període ideal, podeu provar de sembrar alls entre les tomatigueres (associació favorable pels dos), a jo cada any em va molt bé. Sempre he sentit dir als vells hortolans que combinant plantes compatibles (es diu que dues plantes són compatibles quan s’afavoreixen, conviuen bé i el seu rendiment és major que sí que es cultiven per separat). Evitarem plagues i millorarem el rendiment. També és molt saludable per a les nostres tomatigueres sembrar, al començament i a l’acabament de les seves fileres, una mica separades de les tomatigueres, ja que tornen molt grosses, dues “maries”, que repelen a la majoria de plagues. Cal recordar, però, que està penat per la llei tenir més de tres exemplars, i que han de ser per a consum propi (o per fer olis medicinals, que tampoc es poden posar a la venda) i no es poden vendre, ni regalar, baix de cap concepte.

També és bon temps per podar els nisprers, una vegada cada dos anys, i d’aclarir un poc els fruiters, en general. Els cirerers es poden podar fins a finals d’agost, com és lògic després de la collita. Els primers dies de juliol podem acabar d’exsecallar els tarongers i llimoneres.

I com no, ja hem arribat als tradicionals sopars d’estiu, els saborosos, nutritius i vitaminats trempons a la fresca, les escalivades (o torrades d’hortalisses), l’estopeta de bacallà, i les fruites: melons, síndries, melicotons, albercocs, prunes, nesples, cireres, mores d’esbarzer, figues (que han estat de bones, fa un parell de setmanes, les primeres figues flors), tot un món de gustos i colors per gaudir, ja que gran part de les hortalisses estan en plena producció.

Sembrar.

Safrà, carabassó, col, enciams, patates, bledes (pràcticament es poden cultivar quasi tots els mesos de l’any, però no ens hem de passar amb les regades), mongetes, raves, api (necessita humitat constant; al segle XVI era conegut per les seves virtuts afrodisíaques), bròquils (necessiten un sol ric en matèria orgànica descomposta), escaroles, carabassons (han de menester bastant d’aigua), cebes, alls, mongetes (ideals per l’estiu, però també necessiten bastant aigua), cogombres, porros (necessiten terra ben adobada i bastant d’aigua), clavells i violes.

Collir.

És hora de seguir recollint tomàtigues, i pebres, sembrats dins l’abril o el maig; albercocs, albergínies, carabassons, carxofes, figues, cireres, cogombres, taronges, llimones (pagades als pagesos a preu de patató, aposta per tot hi ha aquestes solades caigudes davall les llimoneres), melicotons, melons (que són de dolços i saborosos aquests dies de tanta calor), síndries (melons i síndries fruites essencials de l’estiu mallorquí), mongetes remolatxa, espinacs, julivert, ravenets, pebres, peres, pomes, prunes, rem, alls, cebes, pipes de gira-sol, blat de les Índies, nectarines, tàperes i mores.

Només manquen 26 anys pel previsible final dels humans a la Terra.

Recordem seriosament que el 2050 (d’aquí només 26 anys) pot ser, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), el començament del final de la nostra existència sobre el planeta Terra.

Toca canviar ràpidament el xip, saber el que volem, reciclar i eliminar molts de polítics i especialment dictadors totpoderosos, o tots morirem en l’intent!

Quan arribis al final del camí, t’adonaràs, ja tard, que tu eres la meta.

(Alejandro Jodorkovski Prullansky).