L’Alzinar: Què podem fer, durant el novembre, als nostres horts

Novembre.

Avui mateix comença el mes de novembre, a pesar que els rosers, romanins, margalideres, lavanda… estiguin encara en plena floració.

És aquest l’onzè mes de l’any dins el calendari gregorià i té 30 dies, enguany amb cinc diumenges.

El nom li ve d’haver estat el novè mes del calendari romà.

Mes consagrat a la Deessa Diana, dins el que la Natura canvia completament de color i els arbres es despullen.

Aquest 1 de novembre, és el tres-centè cinquè dia de l’any, del nostre calendari, i el tres-cents sisè en anys de traspàs. Ens queden només 60 dies per finalitzar el 2025.

La Lluna es troba, avui,  en la seva fase gibosa creixent, i estarà il·luminada al 73,2%.

Dimecres, dia 5 de novembre entrarem en lluna plena, a les 14-19’ hores.

D’altra banda, la Lluna Nova començarà el dijous, dia 20.

El Dia de Tots Sants és una celebració profundament arrelada a la nostra cultura. Durant aquesta jornada, és comú que les famílies visitin els cementiris per rendir homenatge als seus éssers estimats morts, portant flors i espelmes a les tombes. A moltes localitats, se celebren també misses i actes religiosos en memòria dels difunts.

Segons la tradició, era la data idònia per començar les matances a Mallorca.

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals.

(Dita popular mallorquina).

És temps de…

Rosaris anarabassats i ensucrats, amb massapà, fruites confitades i una gran patena de carabassa penjant al centre (que bons!, per tradició, els solia regalar per Tots Sants als jovençans el padrí o la padrina jove, o de fonts); i desgraciadament festes forasteres importades, com Halloween amb disfresses i el “truco-trato” (cultura celta), bunyols, matances de porcs, cercar esclata-sangs, panellets d’ametlla, cereals sembrats, cames roges salvatges per fer unes bones sopes (i més ara que ja hi podem afegir dues grapades de saborosos esclata-sangs), verdet per a les voreres i llocs humits, temporals a la mar, i aviat també a la terra, temps de tallar llenya, ja que teòricament s’atraca el fred.

Diuen que la fusta tallada en quart minvant dura moltíssim d’anys.

S’han de guardar les llavors per sembrar dins paper d’estrassa. Ahir el matí, per cert, vaig fer la gran triadella del que vull sembrar enguany.

A pesar que la gent associa els bunyols a les Verges, tradicionalment han estat lligats a la Festa de Tots Sants, menjats amb confitura de codony, confitura de raïm, sucre, o mel de garrover, forta de gust i de color (una de les poques monoflorals de la nostra illa), també pròpia d’aquestes dates.

Encara que no passa de temps (és encara un poc prest) ja podem començar a podar els ametllers (desembre a febrer), avellaners (desembre a març), figueres (desembre a març), garrovers (desembre a març), magraners (a partir de finals de novembre), melicotoners (desembre a març), albercoquers (desembre a març), noguers (octubre i novembre), caquis (desembre a març), pereres (desembre a març), i pruneres (agost a novembre).

No es massa bon temps per empeltar, a causa de les temperatures i vents d’aquests dies.

És bon temps per donar compost i per començar a trasplantar els arbres joves.

Per la tardor, bolets, castanyes i caragols amb banyes.

(Cosme Sastre).

És temps de collir.

Era tradició, enguany sembla que no tant, dins la Serra de Tramuntana (per la poca producció, a causa de les fortes temperatures i sequera), per aquestes dates collir olives per salar i trencar, i per començar a dur a la tafona per fer oli; collir murtons, alls tendres, bledes, bròquils o colfloris, albergínies, carxofes, mongetes, mongetes llargues, pebres, pebres de banyeta, cols de tots els tipus, enciams, escarola, espinacs, codonys, kiwis, llimones, les primeres clementines (encara de pell verda, però ja dulzones), aranges, poncíns o poncems, figues de moro, moniatos (estem a punt de collir els primers), naps, pastanagues, porros, raves, ravenets, remolatxa, carabasses, patates, cebes, julivert, cames roges, cacauets, fonoll, api, magranes, caquis, el darrer raïm, els darrers melons, pomes, nesples, arboces, aglans dolços, nous i castanyes, a pesar que no n’hi hagi moltes per aquestes contrades (enguany sembraré tres castanyers d’estaca, arrelats dins arena), són delicioses per menjar per Tots Sants, tant crues com torrades.

I els apicultors, la mel de Tots Sants, què és molt bona, forta de gust i fosca de color.

És temps d’olorar les precioses flors de la tardor,

o primavera d’hivern.

(Joan Oliver).

És temps de sembrar:

Alls tendres, bròquils o colfloris, cebes tendres, cols, enciams (totes les varietats), escarola, endívies, faves (en quart creixent), pèsols, raves i ravenets, codonys, atzeroles, estaques de figuera i cítrics, maduixes (freses), patates i castanyes.

Rosers, liles, tulipes, narcisos, begònies, llavors de xicarandana (bastant sensibles a les gelades), heures i enfiladisses per esqueix (solen aferrar totes).

L’herba protegeix la terra.

Ja basta de dir bajanades, estic cansat de sentir-ne contínuament!

L’herba sense tallar, manté la terra a 19’5 graus centígrads, a l’estiu.

Una herba tallada a 10 centímetres, manté la temperatura de la terra a 24’5°C

La terra buida, en ple estiu, arriba a una temperatura de més de 40°C.

És important fer visible aquest coneixement a tothom.

És important conèixer certes dades, per no caure en la crítica fàcil als bons pagesos.

I recordar, que en hivern, és exactament el mateix efecte, però a la inversa, amb el fred. Ho podeu comprovar, voltros mateixos, amb un simple termòmetre.

No me’n penedeixo de les coses que he fet,

me’n penedeixo de les coses que no vaig fer,

quan vaig tenir oportunitat.

(Foners del C.C.D.S.)

El cervell no distingeix entre les coses certes i les imaginades.

Com tots sabem perfectament, el teu cervellot i el teu cos no distingeixen entre allò que és real o imaginat.

Cadascú de noltros crea la seva pròpia realitat.

Si et mires al mirall i et veus com el millor, com un superheroi o heroïna, llavors et sentiràs així, i actuaràs d’acord amb aquest pensament, i és molt probable que els teus resultats siguin els que esperes, en qualssevol aspecte de la teva vida, de la teva existència.

Al contrari, si et deixes dur per les teves creences limitants, imposades sempre per altres, els teus bloquejos mentals, o les pors del passat, o si poses totes aquestes pedres dins la teva motxilla, els teus resultats seran llastimosos.

A tu et toca decidir, com vols ser i com vols viure, i crear la teva realitat!

No xerris mai en negatiu; no pensis mai en negatiu; no avancis mai el fracàs; i, especialment, no tinguis mai por de res.

Vigila i cuida les reaccions del teu cervell, fins i tot dels teus somnis, nit i dia.

No et queixis de res; no t’enfadis amb ningú, i si ho fas, fes-ho amb pau i amor al teu cor, sense aquesta cara negativa.

I com deia, i recalcava, Isa Pascual, parlant de medicina energètica natural (res a veure amb la medicina oficial), a l’entretinguda i interessant entrevista d’Antonio Salazar, de més d’una hora de durada, transmesa en directe per internet, és molt important tenir en ment, i repetir interiorment (sempre interiorment, i no amb veu forta), i constantment i amb intensitat, davant aquests estats, aquest potent mantra: “No m’importa res el que pensis de jo”.

“El metge del futur no donarà medicaments,

farà que els seus pacients s’interessin per la cura de l’estructura humana:

la dieta, la causa i la prevenció de les malalties.”

(Thomas Alba Edison – Inventor i home de negocis).