L’Alzinar: Què podem sembrar i collir durant aquest mes i el novembre i les pluges que omplen els barrals i curen tots els mals

Comença a ser un autèntic malson…

Que consti que a jo m’agrada la calor i que soc al·lèrgic al fred, però enguany ja ens hem passat un parell de pobles, és totalment insòlit i sense precedents. I segons els entesos sembla que anem per molt mal camí, pareix que de cada any serà pitjor, segons les variacions del sempre manipulat canvi climàtic.

Segons el company meteoròleg Alberto J. Darder: “Fa sis mesos seguits rebentant i polvoritzant tots els rècords de calor”.

Ja començo a estar més que cansat de pujar viatges d’aigua a s’olivar per regar les tomatigueres i altres hortalisses, a més dels arbres jovençans sembrats fa dos anys… que enguany no aconsegueixen aixecar el cap.

A pesar que estem a punt de començar el mes de novembre, mes de tardor que l’hivern ens anuncia “Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals”, com ens resa el tradicionari popular, segueix sense ploure ni una gota per aquestes contrades, i els pronòstics no són gaire afalagadors, crec que encara estarem un parell de setmanes més a tenir les desitjades saors (grau d’humitat de la terra, abundant o suficient, perquè produeixi fruit), a pesar que durant els matins i horabaixes han baixat notablement les temperatures (no durant el dia, que sembla seguim dins el ple d’estiu i les platges segueixen replenes de gent nedant) i el vespre ja es pot dormi a ple, com cal dins la tardor o primavera d’hivern.

Passat demà, dimarts, comença el novembre, a pesar que els rosers, romanins, hipèrics, margalideres, lavanda… estiguin en plena floració.

És aquest l’onzè mes de l’any dins el calendari gregorià i té 30 dies, enguany amb 5 diumenges (com el que finalitzem demà).

El nom li ve d’haver estat el novè mes del calendari romà. Mes consagrat a la Deessa Diana, dins el que la Natura canvia completament de color i els arbres es despullen.

Estem en quart creixent, a partir de passat-demà, dimarts, a les 4-37’ hores.

Dimarts, dia 8, a les 12-02’ hores, entra la lluna plena, passant a quart minvant dia 16, lluna nova dia 23, i quart creixent dia 30.

El dilluns de Tots Sants, és a dir, dimecres, dia 2, segons la tradició, era la data idònia per començar les matances a Mallorca.

Festivitats d’aquesta setmana.

Dia 1 de novembre: Tots Sants, una de les festes més arrelades dins el costumari popular.

Dia 2 de novembre: Commemoració de tots els fidels difunts.

Dia 3 de novembre: Sant Martí de Porres (patró dels barbers i perruquers), Sant Armengol, Sant Pere Almató, Sant Hubert (festa dels caçadors) i Santa Sílvia.

Dia 4 de novembre: Sant Carles Borromeu (Patró dels pobrets empleats de banca), Sant Vidal i Santa Modesta.

Dia 5 de novembre: Sant Zacaries i Santa Elisabet (pares de Sant Joan Baptista), Sant Magne i Santa Bertil·la.

Dia 6 de novembre: Sant Sever i Sant Lleonard.

Dia 7 de novembre: Sant Ernest, Sant Florenci, Santa Carina, i Sant Severí.

És temps de…

Rosaris encarabassats i ensucrats, amb massapà, fruites confitades i una gran patena de carabassa penjant al centre (que, per tradició, solia regalar per Tots Sants als jovençans el padrí o la padrina jove, o de fons); i desgraciadament festes forasteres importades, com Halloween amb disfresses i el “truco-trato” (cultura celta), bunyols, matances de porcs, cercar esclata-sangs, panellets d’ametlla, cereals sembrats, cames roges salvatges per fer unes bones sopes (i més ara que ja hi podem afegir dues grapades de saborosos esclata-sangs), verdet per a les voreres i llocs humits, temporals a la mar, temps de tallar llenya que ja teòricament s’atraca el fred.

La fusta tallada en quart minvant dura moltíssim d’anys.

S’han de guardar les llavors per sembrar dins paper d’estrassa.

A pesar que la gent associa els bunyols a les Verges tradicionalment han estat lligats a la Festa de Tots Sants, menjats amb confitura de codony, confitura de raïm, sucre, o mel de garrover, forta de gust i de color (una de les poques mono florals de la nostra illa), també pròpia d’aquestes dates.

Encara que no passa de temps (és un poc prest) ja podem començar a podar els ametllers (desembre a febrer), avellaners (desembre a març), figueres (desembre a març), garrovers (desembre a març), magraners (a partir de finals de novembre), melicotoners (desembre a març), albercoquers (desembre a març), noguers (octubre i novembre), caquis (desembre a març), pereres (desembre a març), i pruneres (agost a novembre). No és massa bon temps per empeltar. És bon temps per donar compost i per començar a trasplantar els arbres joves.

És temps de collir.

Olives per salar i trencar, i per començar a dur a la tafona per fer oli, murtons, alls tendres, bledes, bròquils o colfloris, albergínies, carxofes, mongetes, mongetes llargues, pebres, pebres de banyeta, cols de tots els tipus, enciams, escarola, espinacs, codonys, kiwis, llimones, clementines, aranges, poncíns o poncems, figues de moro, moniatos (estem a punt de collir els primers), naps, pastanagues, porros, raves, ravenets, remolatxa, carabasses, patates, cebes, julivert, cames roges, cacauets, fonoll, api, magranes, caquis, el darrer raïm, els darrers melons (ahir en vàrem menjar un de ben dolç), pomes, nesples, arboces, murtons, aglans dolços i castanyes, a pesar que no n’hi hagi moltes per aquestes contrades, són delicioses per menjar per Tots Sants, tant crues com torrades, i de moment (com cada any) encara tomàtigues i tomàtigues de ramellet.

I els apicultors, la mel de Tots Sants, què és forta de gust i fosca de color.

És temps de sembrar:

Alls tendres, bròquils o colfloris, cebes tendres, cols, enciams (totes les varietats), escarola, endívies, faves (en quart creixent), pèsols, raves i ravenets, codonys, atzeroles, estaques de figuera i cítrics, maduixes (freses), patates i castanyes. Rosers, liles, tulipes, narcisos, begònies, llavors de xicarandana (bastant sensibles a les gelades), heures i trepadores per esqueix.

Què són de bones les magranes.

La magrana, deliciosa fruita de tardor, amb un potencial antioxidant grandíssim gràcies al seu contingut en provitamina A, vitamina C, vitamines del grup B, potassi, calci i magnesi.

Ajuda contra l’oxidació prematura de les cèl·lules, actua en la prevenció de determinats tipus de càncers, malalties degeneratives del sistema nerviós, la degeneració muscular i afavoreix l’eliminació de l’àcid úric. També té un important efecte depuratiu i diürètic, ajuda a evitar, tractar i superar el restrenyiment i combat els paràsits intestinals.

Un consell per pelar-la amb facilitat és tallar-la per la meitat, fer pressió amb els dits perquè s’afluixin els grans i, sobre un plat i amb el tall per avall, donar cops a la pell amb la part posterior d’una cullera gran.

En definitiva, la magrana ens ajuda a prevenir l’envelliment i preparar el cos per a les agressions de l’hivern.

Productes locals.

Mengeu productes locals o de proximitat, que podeu trobar a les cooperatives locals o comarcals, a les petites tendes de barriada, o directament als mateixos pagesos.

Ho guanyareu en salut i en dobbers, i a més ajudareu a l’economia del vostre poble i voltants, i als soferts pagesos, que reialment són els que cuiden els nostres encisadors paratges.

“Si jo dono menjar als pobres som un sant,

però si em demano perquè els pobres no poden menjar,

som un punyetero comunista.

(Helder Camara).