L’Alzinar: Ens tornam apropar a un model social autoritari i de privilegis

Un home li va dir a Buda: “Jo vull felicitat”,
i ell li va contestar: “Primer treu el jo, perquè això és l’ego…,
segon treu el vull, perquè això és el desig…,
i mira, ara només tens felicitat”.

Joan Horrach, Campió del Món de Gravel.

És un deure, és una obligació, és un plaer, començar l’Alzinar d’aquesta setmana donant l’enhorabona al bon amic i millor esportista deianenc Joan Horrach (a la foto de portada amb l’expedició mallorquina al Mundial), ex ciclista professional (2000 al 2013)  guanyador, entre d’altres importants triomfs dins la màxima categoria, d’una etapa al Giro d’Itàlia, el 2006, entre Livorno i Sestri Levante, que diumenge passat, també a Itàlia (Vèneto), dins la categoria de màsters 45-49, conquerí el Primer Campionat del Món de Gravel, el Gravel World Championship, disputat al llarg de la història, organitzat per la UCI (el màxim orgue ciclista mundial), que aconseguí congregar un  total de 560 corredors de 39 nacionalitats diferents, lluitant pels 19 títols mundials en litigi, a les strade bianche de Vèneto, una gran cursa de gravel, bastant plana i ràpida, que requeria habilitat tècnica però també potència i condició física, en dura lluita amb 48 inscrits més dins la seva categoria, dels que només en finalitzaren 38.

Enhorabona al nou i flamant Campió del Món, que a pesar de no comptar amb cap tipus de recolzament oficial (com al seu moment amb els llorejats campioníssims Guillem Timoner i Marga Fullana, entre d’altres), retornà tot content i orgullós, enfundat dins el tan preuat mallot de l’Arc de Sant Martí, amb la merescuda medalla d’or penjada al coll.

El canvi climàtic, amb la seva indubtable manipulació política i informativa

Seguim dins la tardor, o primavera d’hivern (23 de setembre al 21 de desembre), una estació a la que, amb el permís -clar està- del persistent canvi climàtic, amb la seva indubtable manipulació política i informativa, com de costum per part dels que ens comanden, cercant un model social autoritari i de privilegis (pensem però que, a la llarga, la vida a Gaia, organisme viu en tots els aspectes, pot seguir, i seguirà, millor sense els éssers humans, i que el 2050, segons la OMS, si seguim així, pot ser el començament del final de l’estada dels humans sobre la Terra), comença a refrescar poc a poc, a pesar de les altes temperatures diürnes, i les pluges, molt paulatinament, comencen a omplir els nostres malparats embassaments i pantans, i com no a regar i refrescar els nostres soferts hortets i olivarets que, així com els nostres frondosos boscs, comencen a lluir un millor aspecte, després d’aquests durs mesos estiuencs d’exagerada i quasi inaguantable sequera i calor.

Quart minvant.

Demà, dilluns, dia 17, a les 19-15’ hores, entrem al quart minvant, fins el dimarts, dia 25, en que, a les 12-48’, entrem en lluna nova.

El quart minvant és una fase en la qual la superfície de la Lluna visible des del nostre planeta es va reduint.

D’acord amb les tradicions els horts, jardins i olivars, es veuen beneficiats durant el quart minvant, i per això molts recomanen dedicar aquests dies a l’aplicació de compost i d’abonaments verds, a la poda i als trasplantaments per aconseguir els millors resultats.

Si bé es creu que durant el quart minvant no creixen molt les plantes, pot ser aquesta una curta etapa favorable per a la curació de certs arbres i plantes que es troben malalts, i per  això és necessari brindar-los tots els nutrients necessaris.

L’hipèric ha tornat florir

 L’hipèric, hypericum perforatum, o herba de Sant Joan, que sol començar a florir el mes de juny, coincidint amb la festivitat del sant que li aporta el nom que solem emprar per aquestes contrades, ha tornat florir de nou des de fa unes setmanes, dins la tardor, creiem que gràcies a les pluges i a les altes temperatures diürnes que regnen habitualment.

L’herba de Sant Joan és molt coneguda i emprada, sense efectes secundaris si no es passen els màxims establerts, pel tractament de depressions lleus i moderades, per trastorns de l’estat d’ànim, insomni, ansietat o tristesa, sent qualificat per la medicina naturista com el “Prosac natural”, autèntica alternativa als psicofàrmacs, súper eficient també per convertir-lo en un agradable oli de massatge, gràcies als seus beneficiosos efectes antiinflamatoris, acompanyat també d’altres ingredients naturals, dels que, com a tècnic esportiu, un altre dia vos parlaré.

Recordem que, en aquests moments, es coneixen i estan catalogades un total de més de tres-mil plantes medicinals, d’entre quatre-centes mil espècies vegetals conegudes, moltes d’elles comestibles.

Ametlles, garroves i olives

Treballar la terra, moltes vegades, és conversar amb el futur, amb els nonats.

La nova generació, generalment molt ben preparada, però que, degut a diversos factors, no té treball, o si ho té sol estar molt mal remunerat, s’està convertint, poc a poc, en una generació sense motivació ni caire crític, perdent en molts de casos el valor de l’esforç.

L’octubre és un mes pagès amb bastant activitat, i el dia ja és bastant més curt.

De moment, exceptuant els vespres i els matins, la temperatura es manté alta, i seria molt bo per a les nostres mil•lenàries oliveres un poc més de pluja (sembla que pràcticament no plourà fins a finals de mes) perquè el seu fruit, les olives, agafessin una mica més de pasta, ara que, pràcticament, ja son a punt de collir.

Aquests dies encara podem sembrar cols, faves, espinacs, bròquils i bledes. Collirem pebres, albergínies, carabassons, pebres de banyeta, enciams, bledes, mongetes tendres, carabasses, porros, escaroles, pastanagues, cols, i pràcticament, per alguns, les darreres tomàtigues, entre molts d’altres productes que ens ofereix generosament la mare Natura.

Treballar l’hort, desherbar una mica, i escampar compost, seran les tasques més comuns i prioritàries.

A l’octubre ametlles i garroves collides, que aquest any si ha valgut la pena, per l’augment dels preus.

Ben aviat ja podrem començar la collida de les primeres olives verdes, per fer trencades. Les darreres, de l’any passat, les prepararem conjuntament amb el bon, i ja desaparegut, amic Toni Vallcaneras, E.P.R.

I com mencionàvem diumenge passat, han aparegut ja, per aquetes contrades, els primers esclata-sangs, que torrats damunt el caliu, i servits a la taula amb un poc d’oli d’oliva autèntic, de Sóller, i un polset de sal de cocó (la saludable sal natural en escames), acompanyats d’un bon vi negre, d’aquests que tant abunden al llarg i ample de la nostra Illa, a més d’una tasseta d’herbes fetes en casa, és un reconfortant plaer de Deus.

El Chi, o energia vital, batega dins tots els racons

Està completament demostrat que dins tots els racons de l’univers hi batega una energia vital que mou el cel, la terra, els animals i els éssers humans, anomenat pels orientals el Chi, i pels occidentals l’energia, força vital que flueix constantment a través de l’organisme i que de bloquejar-se, o alterar-se, condueix a la malaltia.

És a dir, que només si es manté el cos sa, la ment aconsegueix evolucionar.

Per viure amb salut, energia i optimisme hem de permetre que aquesta força poderosa, aquest flux d’energia vital, que es pot concentrar i alliberar, flueixi sense traves i inspiri la nostra rutina, per promoure la nostra harmonia, èxit i benestar.

Avui, de moment, com a primer intent, comença per dedicar uns minuts només per a tu, per a respirar, pensar, meditar, i apreciar tot el camí que portes recorregut fins aquí. El camí des de que ha sonat el despertador aquest matí, el camí des del teu naixement…

I no esperis més per cuidar-te, per dedicar-te aquests minuts preciosos, per cultivar el teu benestar físic i mental.

Amb regularitat i una mica de disciplina acabaràs instaurant hàbits molt beneficiosos i molt saludables per a tu i els que t’envolten.  

Pensa que ets l’única persona que ho pot decidir!

L’amor és el més antic dels déus,
el més honrat i el més poderós
per ajudar als homes a aconseguir la virtut i la felicitat.

(Plató)