L’Alzinar: Setembre: Les feines del camp

Com de costum, i ja fan 305 setmanes, des de l’Alzinar el nostre propòsit segueix sent sempre el mateix, acompanyar-te, setmana a setmana, mes a mes, amb continguts que t’inspirin, i al mateix temps et nodreixin, per acostar-te de cada dia més a la Mare Natura, a seguir cultivant un estil de vida més natural, i d’acord amb la nostra pròpia essència, i especialment més d’acord amb els ritmes de la Naturalesa, vivint des de la senzillesa, consumit productes locals, nutricionalment més segurs, saludables i sostenibles, si pot ser sense intermediaris (preus més econòmics, establerts directament pel productor/artesà), des del pagès a ca teva, sempre amb la presència i l’eterna gratitud de saber-nos part d’aquesta saludable vida, dins aquest insuperable verger (a pesar dels embats dels destructors capitalistes i polítics de torn), que ens envolta, i ens reconforta, dia a dia.

Gràcies per seguir-nos, amics lectors!

La nostra esperança de vida té molt a veure amb la nostra genètica.

Però els hàbits de vida han demostrat

 tenir un pes més que revelant a la longevitat.

    (Universitat Autònoma de Madrid).

Hem de consumir productes locals i de temporada.

Els amics de Greenpace ens aconsellen consumir aquestes fruites i verdures, locals i de temporada, durant aquest mes de setembre, si volem cuidar la nostra salut i la del Planeta:

Fruites:

Gerds (frambuesas), xirimoies, figues, prunes, mangos, maduixes, pomes, magranes, melons, guaiabes, papaies, kiwis, peres, llimes, pitaies, plàtans, freses, síndries, raïms…

Verdures:

Alls secs, bledes, alfàbrega, borratja, albergínies, espinacs, carabassons, enciams, carabasses, naps, cebes, mongetes, porros, blat d’indis, raves, patates, remolatxa, cogombres, pastanagues, julivert, pebrots i tomàtigues.

Quan elimines allò que enfosqueix la teva relació amb la vida,

et desfàs dels límits i prejudicis que no et deixen avançar.

(Francesc Miralles – Escriptor).

Feines als horts: Temps per collir:

El setembre és un mes de transició, on les temperatures ja poden ser molt més agradables, i els dies se segueixen escurçant a poc a poc, fins a arribar a l’injust, perniciós i dramàtic canvi d’hora, previst, a pesar de les fantasmades de sempre de les polítiques i dels “entesos”, pel diumenge, dia 26 d’octubre.

És bon temps, per collir albergínies, pebres, tomàtigues (de totes les races hagudes i per haver, incloses les tomàtigues d’arbre, les verdes, les cherry…, si han pogut aguantar els excessos de temperatures d’aquest estiu), alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d’indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombres, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues (aquest any són molt bones i dolces) i figues de moro que ja comencen a estar al seu punt òptim, raïm, magranes, atzeroles (que són de bones enguany), pomes, caquis, gínjols, porcins (segons el cuiner solleric Toni Pinya, els grans oblidats, i pràcticament desapareguts), dolços melons, síndries, mongetes, fesols pintats, mongetes llargues (fins a finals d’octubre), moniatos (fins a novembre), prunes, ametlles (aquest any l’esplet ha tornat a ser magre, una mica més gros que l’any passat, a  prop de 5 euros el quilo, és a dir 1,80 euros més que la campanya anterior), nous, castanyes, mores d’abatzer (per menjar directament o per fer confitura), carxofes, garroves que enguany moltes quedaran, de nou, sense collir, degut al seu baix preu 40 cèntims el quilo.

Sembla que els pagesos no tenen dret  a viure…

Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o almenys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec. Si són de ramellet autèntic, ens duraran tot l’any, fins a la collita de l’any que ve.

Nutrició natural,

dejuni digital,

control de l’estrès,

i respectar el descans,

milloren la salut.

(Rafael Narbona – Filòsof).

Què podem sembrar?

És bon temps per sembrar ametllers (a pesar que, especialment, per Eivissa, i també alguns per Mallorca, no han pogut aguantar ja les fortes temperatures, que sembla aniran augmentant any darrere any), api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.

Als jardins és temps per sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera.

Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden plantar, segons les temperatures, de vegades, se sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir del dilluns, dia 22 de setembre, a les 20-19’  hores).

Es poden trasplantar margalideres, caputxines, clavellines, prímules, fonoll…

Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor, per donar un toc de color al jardí ara que, aviat, la majoria de les flors començaran a desaparèixer.

És temps d’enterrar les cebes per collir grells, trasplantar i sembrar margalideres, caputxines, estranys, clavellines i fonoll.

Totes les persones volem ser felices…

Però el que vols, a vegades, no és el que necessites.

Vols un producte de marca…

Però el que necessites és autoestima.

Vols lligar…

Però el que necessites és una relació profunda.

Vols èxit…
però el que necessites és una vida amb sentit.

Aquest és el problema:

Sovint confonem el desig amb la necessitat real.

(Daniel Gabarró).

Multiplicació.

És bon temps per esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.

És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.

Els capficats dels clavells i del medicinal àloe Vera Barbadensis es poden separar de la mare i sembrar (aquests darrers, després d’un  parell de dies, millor una setmana, de deixar-los ressecar, per evitar infeccions) en la seva nova ubicació.

Teòricament (dic teòricament perquè les nostres tornen a estar carregades de flors) la maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se, a més de la sembra de llavors.

Alguns pensadors asseguren que la vida no té sentit de per si,

però que cada persona té la capacitat d’inventar-ho.

Pots descobrir el que a tu et mou

 al lloc, i en el moment menys esperat.

(Francesc Miralles – Escriptor).

Altres tasques.

La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem ara estarà ja ben arrelat i aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.

Pots llevar la mal anomenada “mala herba” (tots els vegetals són bons i necessaris) dels horts, del jardí i dels tests o cossiols (que a més et serveix per a fer el profitós compost, o l’abonament verd) abans que es formin i propaguin les llavors.

Relliga de nou, si és necessari, les tomatigueres que encara et quedin, i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant fortes ràfegues de vent i possiblement algunes possibles tempestes.

No cremis les fulles ni les branques caigudes, ja que a més de ser nefast, està prohibit i és molt perillós en aquests precisos moments. Es poden recollir per fer compost.

Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost, per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.

Empelt d’olivera damunt Troana.

La troana del Japó, o olivera del Japó (Ligustrum japonicum), és un arbust perenne, o arbre petit que, generalment no supera els 6 metres d’alçada (pot arribar fins als 10 metres), amb tronc retorçat i amb tendència a la inclinació, per aquestes contrades d’ús ornamental, originari del Japó, i parent llunyà de l’olivera, i encara més dels ullastres, amb fruits com olivetes petites, verinoses pels humans, però que agraden a molts als estornells.

El nostre bon amic i conseller, a més de bon pagès, Pere Coll, empeltà, a començaments d’aquesta passada primavera, una de les seves troanes, d’olivera, com es pot veure a la foto que il·lustra aquest comentari, feta ahir mateix, a la que es veu l’escutet completament verd, i a punt de treure.

Un passeig de 30 minuts, a un ritme ràpid,

però que et permeti mantenir una conversa,

podria ser un exercici tan bo i eficaç

com una classe de gimnàs d’alta intensitat.

(Teo Cabanes i Bartomeu Mari – Metges esportius).