L’Alzinar: Si vols conèixer el gener, mira l’ametller i a més, empra l’oli medicinal de lavanda, menta i romaní

Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva ànima, en lloc d’esperar que algú li porti flors.

(Jorge Luis Borges).

Dijous capvespre, asseguts davant les flamarades de l’escalfapanxes, dins el porxet del nostre olivar, amb neu a les muntanyes i un fred que xapava roques, torrant unes saboroses castanyes, amb l’agradable i relaxant so de la suau pluja (no crec que enguany facem plena la cisterna, de cap de les maneres) caient sobre les teulades, i com a fons, a través de les finestres, una bucòlica imatge: els ametllers, pregoners de la primavera, que a poc a poc s’anirà atracant sigil·losament, ja han començat a florir.

A pesar de les baixes temperatures i de la neu, la naturalesa segueix el seu camí.

L’ametller és sempre, el primer arbre a oferir-nos les seves delicades i vaporoses flors, és un miracle més de la Natura, d’impressionant bellesa, quan el fred és encara bastant intens, sobrevivint a les gèlides temperatures hivernals.

L’ametller és l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

Però, a pesar de tota la floració, d’aquest i altres arbres, no és una activitat poètica per a ells, sinó el mecanisme per perpetuar la seva espècie.

Les flors no són l’amor platònic, que canten els poetes, sinó els òrgans sexuals de les plantes i sense elles no hi hauria fruits ni descendència.

Mallorca es cobrirà, a partir d’aquests dies, d’un mantell de tonalitats rosàcies i blanques, que aprofitaran molts d’illencs, i especialment bastants de turistes (molts d’ells alemanys) que es desplacen a les nostres contrades per gaudir del seu encant visual i els seus perfums.

Com diu la saviesa popular: “Si vols conèixer el gener, mira l’ametller”.

Plantes medicinals que estan florides.

Lavanda: És un potent repel·lent de mosquits. És sedant i equilibradora, digestiva, aperitiva, antiespasmòdica i carminativa lleugera. Ajuda a eliminar la sobreexcitació, l’estrès, i l’insomni.

En aquests precisos moments, juntament amb altres plantes medicinals del nostre olivar, l’estem emprant com a massatge esportiu i relaxant (omplim tres quartes parts d’una botella de vidre obscura, serveix perfectament una de cava, amb la lavanda, fulles i flors, trossejades, i seguidament ho acabem d’omplir amb oli d’oliva verge. Ho tapem i ho deixem a sol i serena durant 40 dies, passats els quals ho colem i guardem dins botelles també obscures, per conservar millor les seves propietats).

Aquest oli és antireumàtic, estimulant de la circulació i balsàmic.

Romaní: M’encanta el romaní. Hi tinc vorejat tot el caminal, des del camí fins al porxo, amb romanins ja arbustius. És digestiu, antireumàtic, i tonificant en estats d’esgotament, colagog (provoca l’evacuació de la bilis cap al duodè), regenerador hepàtic i carminatiu. És diürètic i facilita la digestió.

L’oli de romaní (seguir el mateix mètode explicat per a la lavanda) és un potent bactericida, antiviral i antioxidant. Calm dolors musculars, és cicatritzant i activa la circulació de les extremitats.

Menta: Saludable planta molt abundant per aquestes contrades que, entre moltes altres coses, és eficaç contra el mal de cap, nàusees, mal alè, indigestió i hipotensió, és una ajuda contra el cansament, la somnolència, l’augment de l’excitabilitat…, en poques paraules, es converteix en una petita farmàcia portàtil.

En el cas del mal de cap, és suficient posar un parell de gotes d’oli de menta a l’índex i fer massatges als temples i al davant, amb el que la circulació sanguínia s’alenteix, causant un ràpid efecte calmant.

Aplicant-ho al pit allibera les vies respiratòries, a pesar que no és molt recomanable per a les dones embarassades i pels nins menors de sis anys.

És temps d’empeltar ametlers i atzeroleres.

Ara és bon temps per empeltar, especialment els ametlers i atzeroleres, d’estaca (fins a finals de març), en quart creixent, és a dir, aquest mes, a partir d’ahir, dia 28, fins a dia 5 de febrer, que a les 19-28’ hores entrarem a lluna plena. Condició, segons els bons empeltadors, és que encara no brostin i, per altre costat, no ha de fer vent, boira o pluja.

També és ja bon temps per empeltar pereres, pomeres figueres i caquiers, entre altres arbres fruiters

Per què empeltem? Canviem la varietat d’un arbre per una que ens interessi més, entri més aviat en producció, reprodueixi més fidelment les característiques de l’espècie que no un arbre provinent d’una llavor, i una altra molt interessant: l’aprofitament de l’espai. M’explico: Si disposem d’un petit jardí on només hi cap un arbre, però en voldríem dos, cas de varietats amb pol·linització creuada, damunt un peu és possible tenir-hi dues, tres, quatre, o més, espècies diferents.

Tal volta hi ha ja més part d’art en la tècnica de l’empelt que de ciència. (Doran – 1980).

Empeltar és l’art d’ajuntar entre si, amb diverses tècniques, i en un moment determinat (quan tenen saba), dues porcions de teixit vegetal (una és l’empelt, proveït d’una o més gemmes i l’altra el patró o portaempelt), per aconseguir la seva reproducció, amb finalitats agronòmiques i algunes vegades estètiques donant, posteriorment, el seu fruit bastant de temps abans (algunes vegades de 3 a 5 anys) que si ho haguéssim sembrat de llavor.

Després d’estar fet l’empelt s’ha de fermar fortament amb un lligam (darrerament s’empren també tires de plàstic o cinta aïllant), i per assegurar, perquè no li entri l’aire i ho assequi, ho podem cobrir tot, sense deixar forats, d’argila humida (el mètode més tradicional que empraven els nostres avantpassats), cera, o qualssevol pasta de disseny (no imprescindible) que podem comprar a les drogueries. Tot el conjunt es pot cobrir, també, amb dues fulles de diari, o dues borses de plàstic, creant un microclima que ajuda a fer la unió permanent de les dues parts, si no hi ha incompatibilitats, ja que no totes les espècies es poden empeltar sobre qualsevol peu, habitualment ha de ser de la mateixa espècie o gènere.

Empeltar és sinònim de gaudir, moltes vegades els empeltadors, inclús avui en dia que tot està tan materialitzat, no volen cobrar el seu treball, es conformen amb la gran satisfacció de veure créixer les tanyades, que ens proveiran dels nous fruits, com si fos un engendrament dels seus sabers.

Si decideixes actuar, començaràs a moure’t en direcció ales teves fites.

Si decideixes no actuar t’estaràs allunyant-ne.

És així de simple!

(Escola de Mentalitat)