L’ametller, 200 anys d’història i una carretada de varietats locals

L’ametller és un arbre originari de Mauritània, tot i que es coneix dins la regió mediterrània des de temps immemorial. Els romans l’introduïren a les nostres illes i posteriorment els àrabs i els cristians el seguiren conreant. Però no fou fins a les darreries del segle XVIII que la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País va donar un impuls definitiu al conreu de l’ametllerar, impulsant noves i modernes plantacions sembrades en fileres i a les distàncies que marcaven els enginyers agrònoms de l’època.

Durant el segle XIX un altre cultiu fruit de l’esforç de dita societat passava per hores baixes. Es tractava de la vinya, que la fil·loxera destrossava i amb ella l’economia que depenia del vi. L’ametllerar es convertí en el seu conreu alternatiu. Centenars de quarterades de vinya s’arrabassaren i es tornaren a sembrar d’ametllers, canviant el paisatge de l’illa i vestint Mallorca de llargues tires d’aquests arbres.

Durant la dècada dels vuitanta del segle XX es va tornar a donar un nou impuls a la sembra d’ametllerar, acollint-se els pagesos -juntament amb l’administració autonòmica- als plans de millora agrària impulsats per la Unió Europea. La Xylella, en ple segle XXI, és ara l’enemiga de l’ametllerar, molt del qual s’haurà de substituir perquè ha afectat zones senceres.

L’ametla, és un dels fruits secs més ben considerats, essent el principal component de molts preparats, com poden ser el torró, ametlles garapinyades, gelats, gató, torrades, orxata, llet, licor… També pot acompanyar plats de carn o peix.

L’ametller es reprodueix mitjançant l’ametlla, tot i que també les arrels treuen petits bordalls que es poden convertir en futurs arbres

L’ametlla, quan es troba en forma d’ametlló ja és comestible, amb un gust i una frescura completament diferents a l’ametlla madura. La clivella serveix com a combustible i, a la postguerra, en temps de escassesa, s’emprava per generar gas pobre (metà) que movia maquinària industrial i automòbils.

L’ametller es reprodueix mitjançant l’ametlla, tot i que també les arrels treuen petits bordalls que es poden convertir en futurs arbres. Per empeltar s’empra el sistema d’estaca, generalment damunt ametler bord (Prunus amigdalus) o alguna altra varietat d’ametller que interessi canviar. L’empelt es realitza durant el desembre i el gener.

L’ametlla és un aliment de gran valor energètic i reconstituent.

Les propietats curatives d’aquesta fruita s’ubiquen en la seva riquesa en olis i greixos (entre el 60 i 70%), la qual es molt indicada per a la fabricació de cremes i cosmètics i en el preparat d’ungüents contra les cremades.

També és indicada la lletrada d’ametlla. Es fa picant els bessons fins a convertir-los en farina; després es dilueixen dins aigua i s’exprem amb un colador a fi de treure tot el seu suc, se li afegeix sucre i es bou. Aquesta lletrada és molt bona per fer davallar la febre.

La conservació de l’ametlla és senzilla ja que pot aguantar perfectament una temporada sense encetar-la. El perill es troba en què l’ataqui el corc. Després d’encetada es passa molt ràpidament.

Es coneixen en el món més de 300 varietats d’ametlles. A les Illes Balears les denominacions populars són moltes, més de 120, amb diferent implantació

Es coneixen en el món més de 300 varietats d’ametlles. A les Illes Balears les denominacions populars són moltes, més de 120, amb diferent implantació. L’escassa uniformitat varietal provoca un descens en el preu del bessó. Però, per què aquest galimaties?

Possiblement la resposta encertada l’haguem d’anar a cercar en el període de floració de l’arbre. Quan l’ametller floreix té una setmana de perill que es faci malbé la flor amb la conseqüent pèrdua de tota la collita. Una ventada, una gelada o un dia de boira pot malbaratar l’esplet de tot un any i l’esforç del pagès. La solució més segura és empeltar la plantació de diferents varietats que floreixen a temps diferents, malgrat tan sols siguin uns dies, suficients per no posar en perill tota la producció. Les tretze varietats més importants que es conreen són les següents:

Bord del Raiguer
Es troba per la zona de Santa Maria. No es coneix el seu origen. L’ametlla té la clovella dura i prima, el rendiment del bessó és el més elevat de totes les varietats que es conreen a l’illa, pot arribar al 45%. El nombre de bessons dobles oscil·la del 8 al 15%.

Cristomorto
Originària d’Itàlia, té la clovella dura i el rendiment del bessó es troba entre el 25 i el 28%. El percentatge de bessons dobles es troba entre el 10 i el 28%.

Ferraguès
Aquesta és una varietat recent provinent del creuament d’aï amb cristomorto, originària d’Itàlia. La clovella d’aquesta ametla és doble i semidura. A l’hora de pelar-la sols es desprèn la part exterior. El bessó és allargat, amb un rendiment entre el 37 i el 40% i no té bessons dobles.

Fita mollar
La fita mollar és una varietat antiga que sols es pot trobar a Mallorca. És coneguda amb els noms de fila d’Eivissa, fita patrona i fita blanca. La clovella és blana i dóna un rendiment de bessó d’entre el 40 i el 42%. Sense bessons dobles.

Glorieta
Un altre encreuament, aquest cop entre primorsky i cristomorto. Té la clovella dura i el rendiment es situa en un 32%; els bessons dobles es troben al voltant del 2%.

Guara
No se’n coneix l’origen tot i que ha arribat a Mallorca provinent de l’Aragó. La clovella és dura i la forma del gra és amigdaloide. El rendiment oscil·la entre el 30 i el 34% amb un percentatge de bessó doble del 10 al 20%, depenent dels anys.

Guarim o guarín
És una varietat originària de Sineu. Actualment es troba estesa pels termes municipals veïns. Té la clovella dura i dóna un rendiment de bessó del 24 al 28%, amb un percentatge de dobles del 2%.

Jordi
Se’n desconeix el seu origen i és conreada sobretot a Campos, Santanyí i Ses Salines. És una ametla allargada amb la clovella dura. La mida oscil·la depenent dels anys de pluges o sequeres quedant l’ametlla molt petita quan plou poc. El rendiment del bessó va del 26 al 29% i els bessons dobles superen el 18%.

Marcona
D’origen desconegut però possiblement provingui d’Alacant. La clovella és dura i té forma arrodonida. Els rendiments oscil·len entre el 24 i el 26%; no presenta bessons dobles.

Masbovera
És una varietat obtinguda a Catalunya, procedent de l’encreuament de primorsky amb cristomorto. L’ametla és de mida grossa i dóona un rendiment del 29%. No crea bessons dobles.

Pere Xina
Es troba conreada per la zona de ses Salines, Santanyí i Felanitx, i és una varietat que es troba en expansió. Es tracta d’una ametlla grossa i llargaruda en forma de D. El seu rendiment es troba entre el 28 i el 36%, té a clovella dura i una doble coberta, el percentatge de bessons dobles no supera el 2%.

Ponç
Es tracta de la varietat més estesa a Mallorca i també es pot anomenar com d’en Ponç, inquera, eivissenca i costa. L’ametlla té la clovella dura i és de forma el·líptica amb un rendiment del bessó d’entre el 26 i el 28%. El bessons dobles es troben en un alt percentatge, més del 14%.

Vivot
Se la coneix també com Ponç bord. Sembla provenir de la finca de Son Vivot d’Inca. L’ametlla té la clovella dura amb forma cònica, allargada amb un puntejat fi. El rendiment del bessó es troba al voltant del 28% i no presenta bessons dobles.