L’aportació dels menestrals al progrés agrícola de sa Pobla: ferrers i mecànics

En diferents reportatges publicats a aquestes pàgines de Fora Vila s’ha tractat el procés evolutiu experimentat a les marjals de sa Pobla gràcies a la mecanització del camp, especialment en allò referent a l’extracció d’aigua. També s’ha abordat la progressiva introducció de maquinària en les feines agrícoles.

No obstant això, sovint han quedat en un segon pla els vertaders protagonistes d’aquest procés: els menestrals.

Aquests petits industrials exercien els oficis que l’agricultura requeria per al seu bon funcionament i la seva evolució constant. Amb els seus tallers —ferrers, mecànics, llanterners, fusters, picapedrers i, més endavant, electricistes— conformaven el teixit productiu local, estretament vinculat amb els marjalers i les seves feines.

Amb els seus coneixements i la seva dedicació al servei del pagès, contribuïren de manera decisiva al progrés econòmic de sa Pobla, que durant dècades fou considerada el “rebost de Mallorca”.

La seva aportació en el desenvolupament econòmic de la vila és un aspecte que mereix una anàlisi en profunditat. L’esforç i sacrifici dels agricultors, sovint destacat, no hauria estat possible sense el suport constant d’aquest teixit de tallers i empreses familiars que, des de fa segles, han sostingut l’activitat agrària local.

Ferrers i mecànics

Els ferrers i mecànics de sa Pobla varen tenir un paper fonamental en l’evolució agrícola de la vila, especialment entre finals del segle XIX i mitjan segle XX. La seva aportació es vincula directament amb la mecanització del camp, la millora dels sistemes de reg i la fabricació d’eines i maquinària que permeteren l’expansió de l’agricultura a les marjals.

Segons el cens industrial i comercial de 1928, a sa Pobla hi havia disset ferreries. Més endavant, tal com recull una ponència de Bartomeu Alomar presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals de sa Pobla, entre els anys 1945 i 1950 el nombre de tallers de ferreria i mecànica arribava als quaranta-cinc. Aquestes xifres evidencien la importància creixent d’un sector estretament lligat a l’activitat agrícola.

Durant dècades, els marjalers depengueren directament dels ferrers, que posteriorment evolucionaren cap a la mecànica. Dels seus tallers, fornals i encluses en sortien les eines bàsiques per al conreu: càvecs, gavilans, xipons, arades, pales o rastrells, entre moltes altres. Amb el temps, aquests mateixos professionals aplicaren els seus coneixements a la construcció i reparació de molins, gasògens, motors i maquinària agrícola.

Els tallers fabricaven i reparaven arades, peces de carros, sistemes de sínies i tot tipus d’eines. També hi havia ferrers especialitzats a ferrar les bèsties de feina. Aquesta xarxa local permetia als pagesos disposar d’eines pròpies i reduir la dependència de productes importats, alhora que facilitava reparacions ràpides.

A partir de 1914 arribaren els primers motors d’explosió per accionar bombes d’extracció d’aigua. Aquests sistemes substituïren progressivament els molins de vent i les sínies, incrementant notablement la capacitat de reg. Els mecànics locals no només els instal·laven i reparaven, sinó que fins i tot en fabricaren.

Entre els tallers més destacats hi havia Can Cinto, Can Xim, Can Puça, Can Catany, Can Eixut, Can Pèl de Mel i Can Gelabert. Entre 1947 i 1959, aquests tallers, agrupats sota la denominació “La Unión Industrial”, fabricaren 85 motors agrícoles de la marca Grif, molts dels quals s’instal·laren a sa Pobla i a altres municipis de Mallorca.

Actualment, d’aquell entramat industrial, es manté en actiu el taller de Can Eixut, sota el nom comercial Maquinaria Grau, mentre que, pel que fa als ferrers vinculats al sector agrícola, només Can París conserva plena activitat.

En conjunt, els ferrers i mecànics foren determinants en la modernització del camp pobler. Participaren en la mecanització i electrificació, impulsaren els sistemes de reg, reduïren costos per als agricultors i consolidaren una indústria local basada en tallers familiars.

Sense aquest teixit de petits tallers, el desenvolupament agrícola de sa Pobla —especialment el conreu de les marjals— hauria estat molt més lent i complex.