L’augment de la pols sahariana frena la millora de la qualitat de l’aire a Europa
La reducció de les emissions procedents del trànsit, la indústria i les llars ha contribuït a millorar la qualitat de l’aire a Europa durant els darrers anys. Tanmateix, aquest avenç es veu parcialment compensat per un altre fenomen que no deixa de créixer: l’arribada de pols sahariana. Així ho conclou un estudi publicat a la revista Nature, liderat pel Paul Scherrer Institute (Suïssa) amb la participació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC).
La investigació, basada en dades recollides durant l’última dècada a més d’un centenar d’estacions de mesura europees, constata que la concentració de pols procedent del desert ha augmentat entre un 10% i un 25% a Europa. Al sud del continent, la concentració mitjana arriba als 5,3 micrograms per metre cúbic (µg/m³), més del doble que al centre i al nord d’Europa en determinats episodis.
Segons els investigadors, l’alteració dels patrons de circulació atmosfèrica és la principal responsable d’aquest increment, ja que afavoreix l’entrada de masses d’aire africanes cap al continent europeu. A això s’hi afegeix una major aridesa en diverses zones del nord d’Àfrica, que incrementa les emissions de pols. Els autors del treball apunten que aquest procés està estretament relacionat amb el canvi climàtic i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que contribueixen a l’expansió de les àrees desèrtiques.
Espanya, entre les zones més afectades
L’estudi destaca que la península Ibèrica i els arxipèlags són alguns dels territoris europeus més exposats a les intrusions de pols sahariana. Segons l’investigador de l’IDAEA-CSIC Xavier Querol, aproximadament un terç dels dies de l’any Espanya registra episodis de pols africana, i en una part important d’aquests se superen els valors diaris recomanats per protegir la salut.
La incidència és especialment elevada a les Canàries, on aquest fenomen es produeix prop del 40% dels dies de l’any. Al sud de la Península afecta un 35% de les jornades, mentre que al nord-est la freqüència oscil·la entre el 25% i el 30%.
En situacions extremes, les concentracions de partícules poden assolir nivells molt superiors als recomanats. La normativa europea fixa en 50 µg/m³ el límit diari de partícules PM10, però els investigadors recorden que durant alguns episodis s’han registrat concentracions de fins a 3.000 µg/m³ a Almeria i superiors als 1.000 µg/m³ en zones del centre de la península Ibèrica.
Un impacte directe sobre la salut
Els autors alerten que aquest increment de la pols sahariana pot reduir part dels beneficis obtinguts gràcies a les polítiques de control de la contaminació atmosfèrica. A més, remarquen que aquestes masses d’aire no només transporten partícules minerals, sinó també contaminants procedents d’instal·lacions industrials del nord d’Àfrica, on la legislació ambiental és menys restrictiva que a Europa.
Investigacions anteriors ja havien relacionat els episodis de pols africana amb un augment de la mortalitat respecte als dies sense calitja, especialment entre les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars. Tot i tractar-se d’un fenomen d’origen natural, els científics recorden que el seu increment està afavorit pel canvi climàtic provocat per l’activitat humana.
Més alertes i mesures preventives
Davant aquesta situació, els investigadors proposen implantar a escala europea sistemes d’alerta similars als que ja existeixen per als episodis de contaminació urbana. L’objectiu és informar amb antelació la població, especialment els col·lectius més vulnerables, perquè puguin adoptar mesures de protecció durant els episodis de calitja.
En aquest àmbit, Espanya disposa d’un sistema pioner. Des de l’any 2001, l’IDAEA-CSIC i el CIEMAT gestionen un servei d’alerta primerenca en col·laboració amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El sistema emet prediccions amb 24 hores d’antelació a més de 250 destinataris, entre els quals hi ha xarxes de vigilància de la qualitat de l’aire, hospitals i societats mèdiques, facilitant que els serveis sanitaris i les persones de risc es puguin preparar abans de l’arribada de la pols.
Els autors també plantegen que, durant els dies amb elevades concentracions de pols sahariana, es redueixin temporalment les emissions contaminants d’origen humà per minimitzar la càrrega total de partícules a l’atmosfera i limitar així els efectes sobre la salut de la població.
