L’Azinar: Què ens ofereix aquest mes l’hort i l’olivar?

Desgraciadament les persones passen la major part de la seva vida

preocupant-se per coses que mai passaran.

(Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a “Molière”).

Febrer febrerí, el més curt i el més ruï.

El febrer, de cap o de cua l’ha de fer” (com resa la saviesa popular), a causa de les fortes gelades que patim habitualment (aquests dies, per Sóller, ens hem despertat algunes vegades bastant per baix dels 0 graus, amb els vehicles, que dormen fora de garatge, congelats.

Des de sempre, el mes de febrer és el més curt i el més ruï, mentre el passat gener, a pesar de les fortes gelades dels matins i vespres, durant el dia les temperatures solien ser molt més agradables, acompanyats darrerament per un esplèndid soliet, lluint sobre el verd que predomina durant els mesos hivernals.

Per cert, sembla que, a partir d’avui, i dies successius, tornaran a baixar, una altra vegada més les temperatures, esperant-se per avui cels ennigulats, i brusca al llarg de tot el matí, temperatures que, teòricament, es poden mantenir, almenys, fins dimecres.

Mesos de la vinagrella.

El gener i febrer estan catalogats pels pagesos com els mesos de la vinagrella, planta que esplendorosament tenyeix de groc i verd molts de camps, horts i voreres de camins.

La vinagrella, planta d’un groc intens, amb forma de campaneta i tija llarga i flexible, una mica translúcida, a contrallum, de gust avinagrat, és una planta invasora.

En les meves habituals incursions foneres i cicloturistes, a la germana illa de Menorca, sempre he sentit dir als pagesos i ramaders locals que, la vinagrella, flor d’avellana o fel i vinagre (diversos noms que és coneguda per aquelles contrades), suposa una de les grans amenaces per a la producció del seu insuperable formatge i llet, a pesar que no sigui, momentàniament, cap gran perill per a les plantes autòctones menorquines, amb les que conviu, però SI per a les vaques, ovelles i cabres que pasturen als prats de l’illa durant l’hivern, als que afecta notablement l’aparell intestinal, una mica delicat ja per si mateix.

Record que quan érem jovençans mastegàvem la seva tija per treure-li el seu gust àcid (vinagrella, de vinagre), emprant-se també per condimentar alguns plats i ensalades. Reialment, pot menjar-se, però amb certa moderació, a causa de la presència d’àcid oxàlic, que en quantitat grossa pot causar intoxicacions.

Com la quasi totalitat de plantes pot ser emprada també com a planta medicinal, gràcies a les seves propietats antipirètiques i antiescorbútiques.

La vinagrella és originària de Sud-àfrica, i fou introduïda a les nostres illes pels britànics, durant el segle dinovè.

Què ens ofereix aquest mes l’hort?

Com cada any, de costum, hem de tornar a remarcar que, amb aquestes ratlles, comentaris i opinions, pretenem incitar-vos, una altra vegada, a fer un saludable hort, el vostre petit hortet ecològic, o ecològic urbà, per gaudir d’ell i dels seus saborosos i saludables productes.

Amb l’arribada del mes de febrer, són molts els que ja es posen a pensar en la temporada per excel·lència a l’hort: LA PRIMAVERA.

No obstant això, i a pesar que cada dia es va atracant més, en algunes, o bastants, zones és possible que es continuïn donant temperatures baixes i, fins i tot, gelades durant les nits, el que hem de tenir molt en compte, a l’hora de plantejar-nos què podem sembrar al nostre l’hort durant el febrer.

Dins el febrer encara hem d’optar per les plantes que suportin el fred i no es facin malbé durant les possibles gelades, igual que es poden posar solucions, com hem mencionat  en moltes ocasions, com la de folrar la terra amb un bon encoixinat vegetal, per protegir-la de les baixes temperatures.

D’altra banda, també és recomanable optar per sembrar, dins planters, altres cultius que ens donaran els seus fruits durant els mesos de calor, ja que d’aquesta forma són més bons de protegir del fred i gelades, i al març o l’abril ja es poden començar a trasplantar directament a la terra de l’hort.

Poques pluges.

El febrer habitualment (menys aquests darrers anys) sol ser un període bastant plujós, cosa que ens podria dificultar una mica més les feines del camp i de la jardineria.

És un bon moment per omplir les nostres reserves d’aigua (a pesar que enguany ja fa més de dos mesos que tinc la cisterna plena i vessant, per intentar eliminar la pols, i les petites miques que hi pugui haver surant sobre l’aigua, a pesar de passar pels reglamentaris dos filtres), si en tens, i si no és necessari fer-se un bon replantejament.

No obstant això, durant el febrer els dies continuen allargant-se i les aus comencen a preparar els nius, els llocs per covar.

Alguns pol·linitzadors surten, amb molta energia, els dies assolellats a cercar alguna cosa per menjar.

La primavera està ja quasi a punt de tocar-nos a la porta!

Per això és important tenir al nostre jardí plantes que floreixin en aquesta època de l’any, com ametllers, avellaners, cirerers, llorers…

La campaneta d’hivern, el safrà, els romanins, lavandes, rosers… també ja han començat a florir, o floriran aviat, a les zones més ombrívoles.

Febrer és també el darrer mes important per plantar arbres d’arrel nua.

Podeu aprofitar també aquest temps fredós per acabar d’abonar les parcel·les i arbres fruiters, amb un bon compost o fems de les estables o corrals dels animals.

Habitualment, després de podar els ametllers, hi ha poca feina al camp i als horts, i aprofitem el temps disponible adobant els marges i caminois que les ovelles, les pluges, i en “Toribio” i na Francina ens han tombat.

Què podem sembrar i recollir durant el febrer?

A principis de febrer podem començar, o seguir, sembrant apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves, espinacs, alls, ciurons, alfàbrega, pèsols, cebes, cogombres, herbes aromàtiques i planters de tomàtigues de tota classe, i aviat un parell de síndries, cols, escaroles, carabasses i carabassons, mongetes, pebres, albergínies, bledes, pastanagues, porros, sense oblidar la sàlvia, violes, begònies i petúnies.

La lluna vella és el millor moment per a la sembra dels alls i podar els ceps i les darreres parres.

És bon temps per sembrar estaques de caquier.

Recol·lectarem naps, escaroles, porros, cols i pastanagues, entre d’altres.

Les maduixeres, que aquests dies hem separat de les seves plantes mares, ja es poden sembrar directament a la terra, horts elevats, tests grossos…

És bon temps per tallar les canyes, amb la lluna vella, que després emprarem la primavera i l’estiu per les tomatigueres, mongeteres, fesols…, o per tombar les ametlles i garroves (canyes de pescar o de bambú)  abans de collir-les.

Encara és bon temps per podar els darreres rosers i per trasplantar les plantes dels vivers, i arbres fets dins cossiols. 

Podem esporgar arbres fruiters, arbres caducs i arbustos que hagin florit, i sembrar arbres de fulla caduca.

També és el moment idoni de podar els fruiters, figueres, ametllers, i d’acord amb les dites populars: “Per la lluna nova de febrer (comença el divendres, dia 28, a la 1-45’ hores, baix del signe de Peixos – “Piscis”, en castellà.) esporga l’oliver”

També és bon moment per recollir i sembrar sarments de diferents races.

Es poden fer planters d’hortalisses a llocs arrecerats, on pegui el sol i no hi entrin les gelades.

D’acord amb les noves tendències febrer afavoreix la sembra de les patates primerenques.

A final de mes, per Sant Macià, escollit per substituir a Judes Iscariot com a membre dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret (dilluns, 24 de febrer), comencen a arribar les oronelles (per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va.…). 

El tord, si no ha caigut dins l’olla, o el congelador d’un caçador, se’n va cap al nord, cercant llocs més freds per a perpetuar l’espècie. I si el tord no se’n va per Sant Macià, fred encara farà.

Per contra, les tumultuoses orenetes comencen a arribar discretament per aquest temps, si bé la major part arriben en massa per l’abril o pel maig, i estaran entre nosaltres, lliurades a l’activitat amatòria i reproductiva fins a finals de setembre, on solen partir cap a Àfrica.

La felicitat consisteix a posar d’acord els teus pensaments, paraules i fets.

(Gandhi).

Dijous Llarder.

Cal recordar també que enguany, el Dijous Llarder, o Dijous Gras, primer dia de Carnaval, o Rei Carnestoltes, cau el dijous, dia 27, d’aquest mes.

Antigament, el Dijous Llarder, a més de la berenada amb ensaïmades de tallades, marcava el començament d’una setmana destinada a atipar-se amb tot el que estava prohibit durant la Quaresma, que comença el dimecres següent, el Dimecres de Cendra (aquest any dia 5 de març), que posa punt final als dies de carnaval, desenfrenament i disfresses.

Aquest mateix dia també comença la Quaresma, festa, o suplici religiós, d’un període teòric de dejuni i abstinència que, segons la religió catòlica arrenca 46 dies abans del Diumenge de Pasqua (enguany, dia 20 d’abril), celebrada principalment per l’Església catòlica, l’ortodoxa oriental i l’anglicana, entre d’altres.

Pensar diferent no és un delicte.

El delicte és no deixar-te pensar diferent.

(Va per voltros, per a tots els amics, i no amics, polítics).