L’era: el testimoni oblidat del nostre passat agrícola

Gabriel Alomar Garau es remunta a temps antics per explicar la importància de les eres per a la supervivència d’unes societats amb una alimentació basada en els cereals. Menciona Egipte, Grècia o Roma, que han deixat documentades en pintures i tapissos les eres i les tasques de batre, una tasca manual i també col·lectiva que es va mantenir viva fins el segle passat, quan va ser substituïda per les màquines. 

“La importància de les eres era tal que sense era no podies tenir pa. I el pa és encara avui l’aliment fonamental, com a mínim, de tot el món occidental. Si no hi ha pa o s’encareix hi ha una revolució. Això abans era més acusat, per tant, necessitaves uns espais on produir massivament el gra que després anava al molí, on s’obtenia la farina per fer pa. Per tant, si faltava gra, hi havia un problema de fam”, relata Gabriel Alomar, que destaca la importància d’una cultura dels cereals que comença al camp de cultiu, segueix amb l’era i acaba al molí. “Tothom ha estudiat el camp de cultiu i el molí, però ningú se n’havia adonat que enmig hi ha les eres, que sense eres no pots anar al molí”, conclou Alomar. 

Gabriel Alomar Garau, especialista en Geografia Física i professor lector de la Universitat de Barcelona, i l’arquitecte i professor associat de la UIB, Lluís Gené Gil, han estudiat aquest darrer any les eres de Formentera. El seu treball de recerca va obtenir la beca d’investigació del Consell de Formentera de 2023, i el seu estudi duu per títol “Les eres de Formentera: etnografia, geografia i cartografia”.  

“El que en realitat estam estudiant amb les eres és tota una cultura que té segles d’existència: la cultura dels cereals”, explica Gabriel Alomar. Per tant, a més de documentar la distribució de les eres de Formentera en el seu context geogràfic, també estudien tot allò que envolta la producció del gra. Els costums, la cultura i també les paraules que empraven per designar accions, eines i elements que només coneixies si feies feina a una era. Per exemple: batre, ventar, ararar, garba, gavella, arada, carretó de batre… “Ens n’hem adonat”, afegeix Alomar, “que el català de Formentera té una enorme riquesa terminològica, te un valor patrimonial inmens, i això també ho estam documentant.”

Gabriel Alomar Garau: “El que en realitat estam estudiant amb les eres és tota una cultura que té segles d’existència: la cultura dels cereals.”

Per fer l’estudi han tengut la sort de poder parlar amb testimonis que han explicat en primera persona les feines de batre. Un dels testimonis que han recollit és el del pagès formenterer Pep Ferrer de n’Andreu, que els hi ha explicat tot el que recorda de les feines de l’era. Recorda, per exemple, que començaven a segar el mes de maig, “el primer divendres de maig s’havia de collir una gavella”. I explica que començaven segant l’ordi i després el blat, tot es feia a mà. La collita s’agrupava en manats petits que es deien gavelles, i de les gavelles es feien les garbes, uns feixos més grans que pesaven 50 o 60 quilos. Aquests feixos es duien en carro a l’era per batre. 

“Hem volgut incidir en fer treball de camp”, explica Gabriel Alomar, “ens hem traslladat a Formentera moltes vegades, i sobretot hem volgut contactar amb l’antiga pagesia de Formentera encara viva. La nostra investigació també té aquesta part de reconeixement a aquest valor de l’oralitat, perquè els pagesos de Formentera i de tota la Mediterrània son dipositaris d’uns coneixements que en part han desaparegut.”

Lluís Gené Gil: “El sol rústic s’ha posat al servei del turisme i moltes d’aquestes eres estan ocupades ara per xalets moderns. Així i tot, a Formentera n’hem localitzades al manco 200.”

L’era és un espai circular que normalment està situat a un lloc ventós. Lluís Gené ha estudiat la seva distribució a Formentera. “Formentera és un territori molt pla i les eres es van situant a un lloc estratègic on hi hagi aquest vent que sigui suficient per separar el gra de la palla”. Per fer l’estudi s’han basat en les imatges aèries disponibles, la més antiga que han trobat és de 1956, la d’una illa pre turística on es veuen les eres dins dels camp de blat. “Al 1956 en tenim localitzades 306, després ho hem superposat amb les imatges aèries actuals i moltes d’elles han desaparegut”, explica Lluís Gené, “Formentera s’ha fragmentat, el sol rústic s’ha posat al servei del turisme i moltes d’aquestes eres estan ocupades ara per xalets moderns. Així i tot, n’hem localitzades al manco 200”. Per aquesta tasca d’inventari, Gabriel Alomar i Lluís Gené varen recórrer tota l’illa per veure que en quedava de les eres de batre. Com a curiositat, expliquen que varen trobar una era a l’illa de s’Espalmador. 

Gené explica que en aquesta recerca per Formentera han trobat des de simples explanades de terra on, tot i el pas dels anys, no hi ha tornat a créixer vegetació, a d’altres eres “un poc més espectaculars, sobretot a indrets on hi ha un poc de desnivell, amb una pareteta de pedra en sec que fa de mur de contenció per intentar anivellar aquest espai”. També mencionen el que a Formentera es diu una plaça, que és l’espai per recollir l’aigua de pluja i emmagatzemar-la a una cisterna contigua, aprofitant l’explanada de l’era.

Lluís Gené Gil: “A Formentera fins a l’any 1975 es va batre a damunt una era, mentre que a d’altres territoris feia anys que havien quedat totalment obsoletes.”

“Ens trobam coses curioses, i és que a Formentera la mecanització arriba molt més tard que a d’altres indrets, i fins i tot trobam eres que es varen construir després de 1956, que és la data que ens dona la imatge aèria. En Pep de n’Andreu ens ho confirma, fins a l’any 1975 es va batre a damunt una era, mentre que a d’altres territoris feia anys que havien quedat totalment obsoletes.” Lluís Gené explica que, fins i tot després de l’arribada dels tractors i d’altres maquines, a Formentera es fa feina damunt l’era, “per tant en certa manera l’imaginari dels formenterers és el de batre en aquest lloc emblemàtic.” 

Gabriel Alomar Garau: “Les eres passen desapercebudes, però eren importantíssimes.”

“Les eres passen desapercebudes, però eren importantíssimes”, destaca Alomar. Justament per això els autors de l’estudi les volen reivindicar. “Quan un es fa una rehabilitació moderna d’un habitatge al camp a Formentera o a qualsevol part de la Mediterrània és interessant poder integrar aquests elements dins l’enjardinament o dins l’adaptació a la vida moderna. Si tenim una era, és una perfecta terrassa per poder preservar com un testimoni del que va ser el passat tan dur, quan depenien totalment del temps i d’aquest gra imprescindible per poder sobreviure”, afegeix Lluís Gené. 

Alomar i Gené entregaran l’estudi a final de novembre. A mode de conclusió, inclouran una proposta d’unitat didàctica adreçada a mestres i professors que explica les feines de batre.