Les alzines d’aglà dolç tornen a brotar
L’alzina és un dels arbres més característics del paisatge mediterrani. A Mallorca, la majoria d’alzines silvestres produeixen aglans amb un elevat contingut de tanins, responsables del seu gust amarg i astringent. Tot i així, a diferents punts de l’illa encara hi trobam alzines d’aglà dolç, amb fruits suaus i agradables, que tradicionalment s’han aprofitat tant per alimentar el bestiar com per al consum humà, ja sigui en cru, torrats o transformats en farina.
A la nostra illa, aquestes varietats s’han mantingut gràcies a la tècnica de l’empelt, un coneixement ancestral transmès de generació en generació. Mallorca és, de fet, l’únic lloc del món on aquesta pràctica s’ha conservat específicament per al cultiu d’alzines dolces.
L’any 2019, amb el suport del viver Balanotrees i una Beca d’Investigació Aplicada finançada pel FOGAIBA, es va iniciar un projecte per identificar i caracteritzar les alzines d’aglà dolç de l’illa. Els resultats d’aquesta feina han permès documentar diverses varietats locals, algunes de les quals ja s’han incorporat al Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears.
L’inici del projecte
El projecte va començar formalment l’any 2019, tot i que la inquietud venia de molt abans. “Jo coneixia d’ençà feia anys diferents varietats d’alzina dolça que recordaven els padrins de la zona”, comenta Andreu Adrover, el coordinador del projecte. “Eren arbres molt vells, ningú n’empeltava de nous, i ja no es trobava informació fiable.”
La situació es va capgirar quan, a través del contacte amb Gabriel Montserrat, expert de Balanotrees a Catalunya, l’equip mallorquí va aprendre la tècnica del microempelt, un mètode modern per reproduir alzines a partir de varietats dolces existents. Així es va crear el primer viver d’alzines dolces de Mallorca. “Vam decidir no limitar-nos a recollir informació, sinó conservar de veres aquest patrimoni. Ens vam animar a empeltar i crear un viver propi.”
Les varietats identificades
s’han prospectat més de 28 finques i 48 exemplars d’alzina dolça a tota l’illa.
S’han identificat vuit morfotips principals, entre els quals destaquen:
De la Senyora, de la Campaneta, d’en Pere Andreu, d’en Cremat, d’Avellaneta, de la Monja Riera o de Castanya.
Molts d’aquests arbres són aïllats i centenaris, amb edats estimades de fins a 200 o 300 anys. L’objectiu del projecte és doble: conservar la diversitat genètica i mantenir viu el coneixement tradicional de l’empelt, un saber que, fins fa poc, només sobrevisquia a la memòria dels pagesos més vells.
“Els arbres que hem trobat són molt vells i ja ningú els cuida. Si no hi fèiem res, es perdrien”, comenta Adrover.
La tècnica del microempelt
L’empelt d’alzina és una tècnica complexa i poc comuna. A Mallorca per recuperar les alzines, es fa servir el microempelt, sobre plantes d’un any. Segons dades del projecte, la taxa d’èxit ronda el 25%, ja que es treballa sovint amb material molt vell o poc vigorós.
Aquest darrer hivern, per primera vegada, s’ha iniciat un planter d’alzines a partir d’aglans dolços per comprovar si, en empeltar sobre peus genèticament més semblants, millora la taxa d’èxit. Les primeres proves indiquen una germinació del 80%, tot i que encara és aviat per extreure conclusions. La feina es fa en gran part amb voluntariat, que participa en les jornades d’empelt i aprèn la tècnica al costat de mestres empeltadors. “Fins i tot els empeltadors de tota la vida no havien fet mai aquest tipus d’empelt tan fi.”
Un recurs alimentari
Els estudis recollits fins ara mostren que els aglans dolços tenen baix contingut en tanins, més hidrats de carboni i un sabor suau, apte per al consum humà.
Antigament s’empraven per torrar o per fer menjar per a animals.
Ara, el projecte vol estudiar-ne les possibilitats gastronòmiques i comercials.
Altres països, com Grècia o Portugal, ja comercialitzen farina d’aglà, encara que sovint sigui d’aglans amargs. “Ens agradaria veure quines varietats són més dolces o productives, per si el dia de demà es poden fer petites plantacions.”
A més del valor patrimonial, el projecte té una clara dimensió ambiental.
L’alzina és una espècie resistent a la sequera, ideal per a sistemes agroforestals i per al segrest de carboni. Els sistemes d’alzines dolces podrien contribuir a reduir emissions i mantenir sòls agrícoles vius. Els propers anys, el projecte vol consolidar la col·lecció viva de varietats, continuar les anàlisis genètiques i facilitar plançons als socis i pagesos locals.