Les Balears, una terra d’endemismes

Sovint es diu que les Illes Balears compten amb una important biodiversitat. Es fa referència al nombre d’espècies o ecosistemes que podem trobar a les illes. Però no només això. Si feim cas només a la xifra d’espècies que habiten la nostra terra veurem que és inferior al d’altres regions properes i continentals.

La pròpia insularitat és la causa que aquí el nombre d’espècies sigui menor, però no per això manco ric. La mateixa geografia producte de les passades eres geològiques és la clau de la biodiversitat illenca. I aquí hi radica el seu principal potencial: els endemismes, les espècies que han tengut una evolució peculiar a les Illes, diferent a la de la resta d’espècies.

Les Balears són riques en nombre d’endemismes, els quals s’han conservat especialment a les zones més difícilment accessibles per part de l’home, com ara els ecosistemes dels penya-segats, penyals o ambients de muntanya.

Es parla molt de biodiversitat, però en realitat encara es desconeixen espècies i manquen estudis sobre moltes d’altres. De fet, ni tan sols els catàlegs d’espècies han estat completats. Es coneixen bé els vertebrats, plantes superiors, fongs macroscòpics o grups específics d’invertebrats. Però pel que fa a organismes microscòpics, ja siguin plantes, animals o fongs, falten inventaris i classificacions i cada cert temps van sortint a la llum i catalogant noves espècies.

La biodiversitat de les Illes ve lligada a tres factors interrelacionats: insularitat, mediterraneïtat i pressió humana. És una terra plena d’endemismes degut al factor insular, situada en una de les regions biològicament més diverses i riques del planeta, la conca mediterrània, punt d’enllaç de continents i una zona amb una curiosa història geològica. No es pot obviar, però, que és també una de les zones més explotades per l’acció de l’home, poblades des de fa mil·lenis i amb un important impacte humà sobre el medi natural.

Petits, menys estudiats.

Les espècies menys estudiades a les Illes són els microorganismes i els fongs. El fet de ser una disciplina relativament recent fa que el seu coneixement sigui encara molt limitat. Els microorganismes són el col·lectiu que es veu manco afectat per la insularitat, degut a la seva resistència i facilitat de ser transportats mitjançant el vent. Comparteixen aquesta gran mobilitat amb els fongs, les espores dels quals es transporten grans distàncies. Per això el nombre d’endemismes és relativament reduït. A les Illes Balears l’inventari de fongs macroscòpics contempla ja més d’un miler d’espècies, i s’incrementa cada any amb noves espècies. Pel que fa a microorganismes, se’n coneixen diversos centenars, encara que els experts parlen de desenes de milers d’espècies.

Els vegetals.

Pel que fa a les plantes, cal diferenciar entre les inferiors (hepàtiques, molses i falgueres) i superiors. De les primeres se’n coneixen més de 400 espècies a les Illes Balears, que presenten una geologia i unes condicions climàtiques no gaire propícies per al desenvolupament d’aquestes plantes, que solen requerir condicions d’humitat i sòls àcids. En quant a líquens (simbiosi d’algues i fongs) es coneixen més de 500 espècies.

Si parlam de plantes superiors, el catàleg està constituït per més de 2.000 espècies. Són el grup més conegut de plantes, i fàcilment s’agrupen en funció dels ecosistemes. El nombre d’endemismes és prou important en aquest grup, superant les 160 espècies i subespècies, que es concentren especialment a la Serra de Tramuntana i el litoral.

Una exposició.

 Amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa biològica de les Balears i conscienciar sobre la necessitar de conservació d’aquesta, centres com el Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller realitzen estudis de forma periòdica sobre la biodiversitat i les seves característiques en el nostre territori.

El centre presenta aquesta primavera una nova exposició permanent, dedicada precisament a la biodiversitat de les Balears. “Illes Vives” és el títol de l’exposició que segons la directora del centre, Carolina Constantino, pretén convidar a reflexionar sobre la riquesa biològica, les dificultats del seu estudi, els perills que l’amenacen i la necessitat de la seva conservació. A través de dues sales del centre es fa un recorregut visual per a diferents ecosistemes de Balears, parant especial atenció al fons marí.

En aquest sentit, l’exposició presenta un espectacular dioarama que representa una praderia de posidònia, un dels ecosistemes més rics en nombre d’espècies i més característics de les Illes, a la vegada que és també un dels més vulnerables.

ELS ANIMALS.

Les espècies animals presenten el mateix patró d’estudi que les vegetals. Com més grans són els organismes, més estudiats i catalogats. D’entrada, es pot dir que la fauna és més diversa que la flora a les Illes, gràcies especialment a la quantitat d’espècies d’insectes que habiten arreu.

INVERTEBRATS.

Els endemismes faunístics són molt nombrosos, uns 500 segons els darrers estudis. I aquests són especialment importants pel que fa a les espècies invertebrades. Per exemple, el grup dels mol·luscs (130 espècies) presenta un 36% d’endemismes. Els artròpodes també presenten un important nombre d’endemismes.

ELS INSECTES.

Aràcnids, crustacis, miriàpodes i insectes presenten moltes espècies pròpies, i que només es poden trobar a les Illes. El grup d’insectes és el que presenta el nombre més elevat. Només de coleòpters (escarabats) se’n coneixen a les Illes Balears més de 2.000 espècies, de les quals més de cent són endèmiques. Dípters, himenòpters o col·leòmbols també presenten un notable nombre d’endemismes.

ELS VERTEBRATS.

En quant als vertebrats, cal diferenciar entre amfibis i rèptils, aus i mamífers. Dels primers, la gran majoria d’espècies que trobam a les Illes són introduïdes per l’home. Granotes, serps, tortugues o les sargantanes.

ELS TRES AUTÒCTONS.

Només hi ha tres espècies autòctones (i també endèmiques) que són la sargantana de les Pitiüses, la de Balears (ambdues espècies amb un alt nivell de subespeciació als illots) i el ferreret.

L’AVIFAUNA.

Pel que fa a les aus, es coneixen unes 320 espècies a les Illes, de les quals més de cent hi crien, i la resta es pot catalogar com a migrant o estacional (hi passen l’hivern). L’avifauna és diversa i, de moment, amb poques espècies introduïdes. La baldritja o el buscaret coallarga són alguns dels endemismes.

MAMÍFERS.

Finalment, pel que fa a mamífers, a les Balears hi viuen 36 espècies, a més d’una dotzena de cetacis. Destaquen les ratapinyades (denou espècies). No hi ha mamífers autòctons endèmics (el cas més conegut, el del Myotragus, s’extingí probablement amb l’arribada de l’home).

A LA MAR.

La biodiversitat marina és també important, i a les costes s’hi han descrit més de 400 espècies d’algues macroscòpiques, i poques espècies fanerògames (plantes amb flor). D’aquestes la més coneguda és la posidònia. Pel que fa al regne animal marí, s’han catalogat unes 300 espècies de protozous, 130 d’esponges, un centenar de celenteris (meduses i sèssils), més de 600 mol·luscs, 200 crustacis i més d’un centenar d’equinoderms (estrelles de mar).