Les llavors de xia, un petit súperaliment

Les noves tendències gastronòmiques així com la incessant mobilitat poblacional que regeixen el món del segle XXI ha fet que alguns aliments que fins fa pocs anys eren pràcticament desconeguts en l’actualitat s’hagin convertit en autèntics protagonistes, no només per les seves qualitats gastronòmiques, sinó sobretot pel seu alt potencial nutricional.

Bona part d’aquests aliments han arribat des d’Amèrica -convertint la seva arribada en un nou desembarcament de productes del nou continent com ja foren en el seu moment la tomàtiga, el cacau o la patata, entre d’altres- en els darrers decennis arribant a copar l’actualitat tant en revistes gastronòmiques com mèdiques: un d’aquests productes són les llavors de xia.

La paraula xia prové d’un mot d’origen maia que significa força en clara al·lusió a l’efecte que provoca en el cos humà”

La paraula xia prové d’un mot d’origen maia que significa força en clara al·lusió a l’efecte que provoca en el cos humà el seu consum, ja que es tracta d’una de les fonts més importants de proteïna completa d’origen vegetal.

El consum de xia era ben conegut a les civilitzacions precolombines i és la llavor de la Salvia hispanica, una espècie de la mateixa família que la menta, que és originària de Mèxic i Guatemala. Els antics asteques, maies i inques ja consumien llavors de xia, un ingredient que avui en dia s’ha convertit en tot un superaliment, sobretot per la seva aportació energètica.

Durant milers d’anys, les llavors de xia foren emprades com a base de l’alimentació d’aquestes antigues cultures i, amb el transcórrer del temps, s’han anat incorporant a tot tipus de gastronomies i s’han anat sumant a tota casta de preparacions, tant dolces com salades ja sigui complementant batuts de fruites, postres, pans, ensalades, etcèteral gràcies al seu sabor suau que, lluny de malbaratar els gustos dels aliments que acompanya, els aporta un toc cruixent i diferent.

Molt més calci que la llet

Recents estudis de la Societat Americana de nutrició han definit la xia com un superaliment ja que, entre d’altres particularitats, posseeix cinc vegades més calci que la llet, la qual cosa la converteix en un producte altament idoni per a dietes amb intolerància a la lactosa o veganes.

En estar lliures de gluten, les llavors de xia s’han convertit en un aliment bàsic en dietes celíaques -tant per la manca de gluten com per ser capaces de substituir la quantitat de farina de blat per una mescla en la proporció d’1 per 1 de llavors de xia moltes i farina d’arròs integral- tot i que haurem de tenir ben present un increment del 5% de temps de cocció de la recepta en qüestió, ja que les llavors de xia necessiten més temps de permanència al forn.

A més el consum de xia aporta més proteïnes que les verdures. De fet, la xia conté tres vegades més ferro que els espinacs, dues vegades més potassi que el plàtan, el triple d’antioxidants que els nabius i el doble de fibra que la civada. Aspectes que converteixen en ideal el consum de xia en qualsevol dieta saludable.

Consum màxim

Tot i així cal evitar excessos, ja que un consum exagerat de xia pot arribar a provocar problemes de caràcter gastrointestinal. Per tant, estudis recents indiquen controlar el consum de xia, tenint present aquests barems: en homes menors de 58 anys convé no superar els 38 grams de xia per dia, mentre que en homes majors de 58 es recomana no sobrepassar els 30 grams; pel que fa referència a les dones, si són menors de 50 anys no convé superar els 25 grams per persona i dia, mentre que si són majors de 50 anys és important no superar els 20 grams.

Un dels aspectes que més ha ajudat a popularitzar el consum de xia es troba en el seu poder saciant, altament recomanat en dietes encaminades a la pèrdua de pes. L’efecte saciant de la xia es deu al fet que en entrar en contacte amb qualsevol líquid les llavors augmenten el seu volum potenciant l’efecte assaciador.

Potencial hidratant

També cal remarcar el seu potencial hidratant, ja que en ser consumida juntament amb líquids, sobretot durant i després d’activitat física, afavoreix la hidratació del cos. Un dels mètodes més habituals de consumir xia és a través de l’anomenada llet de xia, una beguda que  s’aconsegueix afegint a una tassa d’aigua una cullerada de llavors de xia i deixar-les reposar uns deu minuts; un cop passat aquest temps es poden colar les llavors o beure-les amb el líquid. Cal dir que l’aigua pot ser substituïda per qualsevol altre líquid –suc de fruita, crema o iogurt- per aconseguir hidratar les llavors i provocar que amollin una gelatina i siguin més fàcils de consumir.

Les llavors de xia són molt riques en mucílags, la qual cosa li atorga un poder gelificant que les converteix en tot un espessant de caràcter natural”

Les llavors de xia són molt riques en mucílags, la qual cosa li atorga un poder gelificant que les converteix en tot un espessant de caràcter natural. El caràcter espessant de la xia  fa que en la cuina vegana sigui utilitzat com a substitut de l’ou, per la qual cosa aquestes llavors són molt presents ens els darrers corrents gastronòmics i s’han incorporant a l’elaboració de pastissos, bescuits, pans, batuts o púdings.

Pel que fa al seu gust, les llavors de xia recorden el sabor de les nous i són una gran font d’àcids grassos omega 3, proteïnes i fibra. Un dels avantatges més rellevants del consum de xia està relacionat amb l’energia, per aquest motiu sol ser altament indicat per a persones que realitzen esport, ja que aquestes llavors són un excel·lent reemplaçament natural pel que fa a la regeneració de teixits i l’augment de la massa muscular.

Regula els nivells de sucre en sang

Un altre dels col·lectius beneficiats pel consum de la xia és el dels afectats per la diabetis, ja que regula els nivells de sucre en la sang, retardant el procés pel qual els enzims digestius descomponen els hidrats de carboni  i els converteixen en sucre. Per tant, en equilibrar el sucre en la sang, no tan sols reduïm el risc de patir diabetis tipus 2,  sinó que també garantim energia constant durant tot lo dia.

El consum de llavors de xia, cada cop més freqüent en els nostres costums alimentaris, ha fet que sigui un dels productes estrella en tendes especialitzades d’espècies i al detall, posant de manifest com les bases de la nostra gastronomia poden ser -i, de fet, ho són- contínuament revisades per noves aportacions, com la de les llavors de xia, que a part d’incrementar els plats amb sabors nous i atraients no deixen d’aportar-nos avantatges en qüestions de salut.