Les possessions de Santa Maria del Camí, un tresor de la nostra història

Les possessions de Mallorca són la conseqüència de la nova societat de l’illa després de la conquesta catalana. La seva època d’esplendor es situa als segles XVII i XVIII. El llibre “Les possessions de Santa Maria del Camí”, de Tomàs Vibot, Gabriel Ordinas i Mateu Morro, reflexiona sobre la decadent funció de les possessions com a element organitzador de l’espai rural i el ressorgiment de les seves noves funcions urbanes o neorurals i, per tant, no agràries: centres d’oci, seus d’organismes públics, restaurants, agroturismes… A més, aquest llibre presenta la història dels casals, així com una excel·lent descripció dels seus valors arquitectònics.

L’objectiu de la publicació és aprofundir en la història, el patrimoni, la cultura i els valors etnològics de les possessions santamarieres, en les quals es troba l’essència històrica del municipi. L’evolució de l’arquitectura, l’agricultura, la ramaderia, l’artesania, l’explotació forestal i l’aprofitament dels recursos naturals es reflecteix encara en les entitats, tot i haver passat els seus anys d’esplendor. Les possessions estudiades en el llibre són les següents: Son Barca, Son Berenguer, Son Borràs, Buc, Es Cabàs, Can Cerdó, Son Sollet, Son Crespí, Son Güia, Son Llaüt, Can Moragues, Son Montserrat, Son Oliver, Son Pou, Son Roig, Son Seguí, Terrades, Son Torrella, Es Torrent Falç i Son Verdera.

La interessant recerca duta a terme per Vibot, Ordinas i Morro destaca els canvis de mans a les possessions de Santa Maria del Camí. A partir de 1841 aquestes entraren en un nou mercat de compradors, la majoria persones que ja n’eren arrendatàries o bé comerciants, pagesos enriquits o ciutadans amb negocis fructífers. Fou el moment en el qual la burgesia aspirava a tenir tantes propietats com la noblesa. Tot i això, la crisi agrària de principis del segle XX, la Guerra Civil i les conseqüències del turisme des de fa més de cinquanta anys ha fet que aquests latifundis s’hagin submergit en l’agonia.

Així com destaca Climent Picornell en el pròleg del llibre, allò que primer ens ve al cap quan parlam de possessions és la imatge de les cases. Si més no, també cal tenir en compte que per al manteniment adequat de les possessions antigament s’havia de dur a terme una explotació de la terra com a base de la seva economia.

Hi ha tres tipus de cases: en bloc, en ordre oberta i centrada en un pati tancat o clastra. Però durant molts d’anys i en diferents èpoques els senyors realitzaren tota mena de reformes i afegits d’estils diversos. És per aquest motiu que els edificis de les possessions no són uniformes i els seus estils es mouen entre el gòtic, el renaixement i el barroc, passant pel neoclàssic italià.

Les possessions es dividien en diferents espais destinats als senyors o amos i als missatges o treballadors i treballadores. Per norma general, els majorals tenien el seu habitatge noble, una casa apartada, i els missatges desenvolupaven la seva vida a la cuina de la casa i a les habitacions. Picornell acaba el pròleg destacant que la funció de les possessions com elements claus de l’organització territorial preturística o com organitzadors de l’espai rural a Mallorca es troba actualment en plena regressió. En els darrers anys l’illa ha sofert un canvi de model econòmic que ha fet que ara les possessions combinin, en els millors dels casos, la funció agrícola amb els usos residencials, turístics o funcions urbanes o neorurals. Però també n’existeixen d’altres que s’han convertit en centres d’oci, seus d’organismes públics, restaurants o agroturismes.

Son Torrella

Son Torrella és una gran possessió mallorquina amb rellevància no només a Santa Maria, sinó a tota l’illa. Així com es destaca en el llibre, es tracta d’un dels palaus rurals que conté tots els caires que defineixen l’agricultura latifundista de primer ordre: representativitat, emblema, bellesa, productivitat i herència. A més, cal destacar que les cases de Son Torrella foren declarades el 1994 Bé d’Interès Cultural, en la categoria de Monument.

No s’han pogut recollir evidències clares de la configuració de la propietat d’aquesta possessió fins al segle XV, quan apareix vinculada a Joan Torrella. Al segle XIII era coneguda per Abdah o alqueria d’en Perpinyà de Torrella, al segle XIV l’anomenaven alqueria d’en Nunyo Uniç i al segle XVI es coneixia com Coanegra o alqueria dels Torrelles. No fou fins a finals del segle XVI o començaments del XVII quan la possessió va ser anomenada com en l’actualitat Son Torrella. Nombrosos personatges notables de la cultura i la política nacionals i internacionals han passat per les cases de Son Torrella, com Mr. Wiston Churchill i la seva esposa el 1935.

L’arquitectura de la propietat destaca per la seva excel·lència. Es tracta d’una construcció que presenta una façana molt àmplia amb vuit finestres amb balcons. Té una torre situada al centre i un portal d’arc rodó damunt el qual hi ha un rellotge de sol. La clastra és el clàssic claustre o pati tancat per una doble galeria amb amples arcs sobre columnes cilíndriques a l’interior i al mig del claustre obert es situa un brollador.

La tafona de Son Torrella és de les millors de Mallorca, així com destaquen els autors del llibre. És un edifici de planta rectangular a la qual s’hi accedeix a través del claustre. S’explica que la coberta té dos aiguavessos i una llanterna al seu centre. Té quatre graners de vola de canó i a l’entrada de la tafona hi ha una caldera de distribució automàtica i les restes d’un molí fariner accionat per la força de l’aigua. Cal destacar que el 1929 la tafona encara funcionava a ple rendiment. De fet, aquell any produïren 4.221 litres d’oli de 24 tones d’oliva. Si més no, sembla que aquell seria un dels seus darrers anys de producció.

Als anys noranta es dugueren a terme les primeres actuacions per recuperar la tafona de Son Torrella, que duia set dècades abandonada. El 1996 el Consell de Mallorca donà una subvenció per refer la teulada de l’edifici i el 1999 es van restaurar els graners. El 2001 es va completar la restauració amb la recuperació del trespol original, la caldera, el molí fariner i la reconstrucció de les rodes hidràuliques. Finalment, el 2017 es signà el règim de visita pública de la tafona, que permet visites escolars i del públic en general el dissabte dematí, entre els mesos de novembre i març.

Son Seguí de Passatemps

Son Seguí és una altra de les possessions de referència de Santa Maria i també de Mallorca. Segons els autors, és tot un conjunt arquitectònic molt digne que permet descobrir el sistema de vida que es mantingué des de l’època medieval fins ben entrat el segle XX. La possessió ha estat vinculada la major part de la seva història a la família Olesa, provinent de Catalunya, que va arribar a Mallorca després de la conquesta. Son Seguí, a més d’un centre d’explotació, era una finca preparada per a la família a l’hora de residir-hi, ja que tenia tots els aspectes distingits de la seva classe social. Els Olesa tingueren una relació destacada amb el poble de Santa Maria del Camí, ja que participarem tant en els esdeveniments positius com en els negatius, destaca el llibre.

Les cases de Son Seguí són considerades el magnífic exponent de la possessió mallorquina en mans de l’alta noblesa ciutadana. L’arquitectura destaca per ser molt representativa, a més de ser altament funcional, ja que és un reflex dels seus propietaris. La façana s’aixeca a manera de clastra oberta i al llevant s’hi troba un cup de vi cobert amb una porxada que comunica amb el celler. Rere la façana sobresurt la part alta d’una torre de defensa, de planta quadrada i amb coronament de merlets.

El camí de n’Olesa parteix a la dreta de les cases de Son Seguí, cap al sud-oest, i comunica amb Pòrtol. Tot indica que aquest camí s’emprava per traslladar el ramat oví cap a la finca de Son Verí, devora la Cabaneta. Pel que fa a patrimoni cultural, cal destacar que avui en dia la possessió conserva un exemplar d’estanca-sang, també anomenat freixe o fleix. Es tracta d’un arbre singular de Mallorca que colonitza sobretot els torrents de l’illa.

Es Cabàs

Es Cabàs ha estat durant molts de segles la possessió més extensa de Santa Maria amb unes 781 quarterades. La seva arquitectura destaca per una gran tafona i un sistema hidràulic de l’època de denominació islàmica. Les seves terres han estat ocupades ininterrompudament des de la prehistòria fins a l’actualitat. La possessió ha tingut un ressò important dins la tradició. En aquest sentit, la cultura popular relaciona Es Cabàs amb la figura de santa Catalina Tomàs, ja que segons es diu hi va residir abans d’entrar en el convent de Santa Magdalena de Palma, segons s’explica al llibre.

El sistema de gestió del latifundi durant el segle XX estava basat en la participació directa del senyor, Antoni Capó Badia, i la introducció de les tècniques més avançades. Va esdevenir un dels models a seguir per a moltes possessions, on hi havia una preocupació agronòmica activa.

En definitiva, el llibre “Les possessions de Santa Maria del Camí”, publicat per Edicions el Gall i escrit per Tomàs Vibot, Mateu Morro i Biel Ordinas, permet conèixer de més a prop l’evolució històrica, patrimonial, cultural i de valors etnològics de les possessions de Santa Maria del Camí. Es tracta del fruit d’una recerca molt important per part dels autors que juntament amb la bona predisposició dels propietaris han pogut elaborar l’interessant llibre il·lustrat amb fotografies antigues i actuals de 21 possessions santamarieres que marcaren l’organització territorial rural durant els segles XVII i XVIII.