Les Verges: serenates, bunyols i un toc de mel a la tardor mallorquina
Quan el mes d’octubre ja toca a la seva fi, Mallorca s’omple de l’aroma dolça dels bunyols i del ressò de cançons que parlen d’amors joves i de serenates antigues. La nit del 20 d’octubre, la revetla de les Verges, és una de les més emblemàtiques del calendari tradicional mallorquí: la vetllada en què els fadrins sortien a cantar a les al·lotes davant ca seva, i elles, com a mostra d’agraïment, els obsequiaven amb bunyols i vi dolç.
Aquest costum, arrelat des de fa segles, s’ha anat transformant, però encara avui, en molts de pobles, la memòria d’aquelles nits romàntiques sobreviu entre el cant i l’olor de fregit. A nombrosos pobles de la part forana mallorquina encara hi ha qui recorda aquelles hores entre guitarrons, bandúrries i rialles. El Pare Rafel Ginard en deia que les serenates de la nit de les Verges eren una bella i romàntica costum, tot i que lamentava que amb el temps havien perdut emoció.
Santa Úrsula
El 21 d’octubre, dia de Santa Úrsula i les onze mil verges, és la jornada que dóna nom a la festa. La llegenda conta que Úrsula era una princesa bretona que va preferir la mort abans que renunciar a la seva fe, i que va ser martiritzada amb una fletxa pel rei dels huns. El culte a la santa es va estendre per tot Europa, i fins i tot Cristòfor Colom va batejar les Illes Verges en honor seu. A Mallorca, la diada ha quedat com un homenatge a la joventut, la tendresa i, sobretot, al bon gust pels bunyols.
Els bunyols són el veritable símbol gastronòmic de la festa. N’hi ha de moltes castes: de vent, de patata, de boniato o tovat, i sempre —si es vol fer festa com toca— acompanyats de mel. Els antics deien que “caure com un bunyol dins sa mel” era una manera ben dolça de tenir sort. A les cases s’hi encenia el foc, es feia el rosari i després arribava l’hora de pastar, fregir i compartir.
A més dels bunyols, la festa coincideix amb la plena esplendor de la tardor mallorquina, el temps de les magranes, nesples, codonys i esclata-sangs, productes que omplen de color i aroma els rebosts. Els antics pagesos aprofitaven aquestes dates per acabar la sembra i celebrar l’arribada de les pluges amb una bunyolada de germanor entre familiars i treballadors.
El que enguany ha faltat és el fred. La vetlla d’ahir a la nit va ser especialment càlida, al contrari del que marca la tradició.
Les rialles dels nins
A alguns pobles, com Artà, la festa tenia també una vessant infantil: els nins i les nines anaven de casa en casa a cercar el penjoll, una mena de present fet amb fruits de temporada —raïm, magranes o pomes— enfilats amb cordills. Entraven a les cases cantant gloses com aquesta:
“Es penjoi mos heu de dar,
maldament siga coent,
i així veurà la gent
que noltros sabem ballar!”
Amb cistelles, rialles i guitarres, els carrers s’omplien d’una alegria que avui encara alguns intents populars tracten de reviure.
Tot i que ara la majoria de mallorquins viuen Les Verges com una excusa perfecta per menjar bunyols amb mel (alguns, ara, amb sucre) i recordar temps passats, la festa conserva el seu encant: una combinació de música, bon menjar i un punt de melangia d’octubre. És la nit en què, entre el fum del fregit i l’aroma del vi dolç, sembla que encara es pugui sentir una veu jove cantant:
“Demà són les Verges,
totes hem d’anar,
davall ses alzines,
bunyols a menjar.”