L’hortènsia, la reina elegant dels jardins mediterranis
Hi ha plantes que anuncien l’arribada de l’estiu gairebé amb la mateixa contundència que la calor o els llargs horabaixes. Entre totes elles, poques desperten tanta admiració com l’hortènsia, un arbust ornamental que, amb les seves grans masses florals de colors intensos, s’ha convertit en una de les grans protagonistes dels jardins, corrals i patis de les Illes Balears.
Les hortènsies —Hydrangea macrophylla— són originàries de l’Extrem Orient i d’algunes zones d’Amèrica. Arribaren a Europa durant la primera meitat del segle XVIII i ben aviat conqueriren els jardins aristocràtics i les cases particulars gràcies a una floració exuberant i prolongada. El seu nom, segons la tradició botànica, fou dedicat pel naturalista Philibert Commerson a una dama francesa anomenada Hortense.
A Mallorca i a la resta de l’arxipèlag, la seva implantació ha estat especialment notable en zones de clima més humit i temperat, com la serra de Tramuntana o els pobles de muntanya, on les condicions ambientals afavoreixen el seu desenvolupament. Tot i això, també és habitual veure-les en cossiols i patis interiors de molts nuclis urbans, convertides en un element ornamental gairebé imprescindible.
El ramell de les mil flors
La gran singularitat de l’hortènsia és la seva espectacular floració. Les seves inflorescències, agrupades en grans corimbes terminals, estan formades per multitud de petites flors que creen autèntiques esferes de color. D’aquí que popularment sigui coneguda com el “ramell de les mil flors”.
Els colors poden variar notablement: des de tons roses i blancs fins a blaus intensos, lilosos o porpres. Curiosament, el color natural és el rosa, però la composició química del sòl i el tipus de reg poden alterar-ne la tonalitat. Els terrenys àcids, amb un pH inferior a 5,5, afavoreixen les tonalitats blavoses, especialment si s’hi incorpora sulfat d’alumini. En canvi, en sòls més alcalins predominen els tons rosats.
Aquesta dependència del pH converteix l’hortènsia en una planta especialment sensible a les característiques del terreny. A les Balears, on abunden els sòls calcaris i bàsics, sovint és necessari enriquir la terra amb torba, sofre o quelats de ferro per evitar problemes de clorosi, visibles en l’engroguiment de les fulles.
Una planta que fuig del sol excessiu
Malgrat la seva aparença delicada, l’hortènsia és relativament resistent si es respecten les seves necessitats bàsiques. Necessita humitat constant, però sense embassaments, i prefereix espais d’ombra clara o semiombra, especialment durant els mesos més calorosos.
Els experts recomanen evitar el sol directe durant les hores centrals del dia, ja que les fulles i les flors poden cremar-se amb facilitat. A l’estiu convé mantenir el sòl humit amb regs freqüents —almanco dues vegades per setmana— i, sempre que sigui possible, utilitzar aigua de pluja o aigua baixa en calç.
A diferència d’altres espècies mediterrànies adaptades a la sequera, l’hortènsia pateix especialment amb les temperatures extremes i els ambients excessivament secs. Per damunt dels 30 graus, el seu desenvolupament es ressent notablement. Aquesta necessitat d’humitat explica per què els indrets més frescos i ombrívols continuen essent els seus espais predilectes.
Els corrals i jardins de les cases tradicionals
La presència de les hortènsies està profundament vinculada a l’estètica dels corrals i patis tradicionals de moltes cases mallorquines. A Sóller, per exemple, formen part d’un paisatge domèstic caracteritzat per la convivència entre plantes ornamentals, fruiters i espais ombrívols protegits de la calor intensa.
Els antics corrals, molts dels quals disposaven de pous o d’aigua de font, oferien les condicions ideals perquè aquestes plantes prosperassin. Encara avui, les grans masses florals blaves o roses continuen decorant portals, racons empedrats i jardins interiors, aportant una imatge fresca i elegant durant els mesos d’estiu.
La poda, clau per mantenir-ne l’esplendor
Per garantir una bona floració, la poda és fonamental. Les branques que ja han florit s’han d’escurçar aproximadament un terç, mentre que les més velles o malmeses convé tallar-les gairebé des de la base. Els jardiners insisteixen especialment en conservar les branques noves de l’any anterior, ja que és precisament sobre aquestes on apareixeran les futures flors.
També és recomanable eliminar les flors músties per evitar l’aparició de fongs i paràsits. En aquest sentit, encara perviuen receptes tradicionals com l’ús d’infusions de tabac com a insecticida casolà, una pràctica popular que molts afeccionats a la jardineria continuen utilitzant.