Mateu Bonnin, un pobler que va triomfar a l’Argentina, desconegut al seu poble
Gràcies al llibre Mateo Bonnín, un mallorquín en Argentina, del que n’és autora Mercedes Inés Monteverde i que acaba de veure la llum a Mar del Plata (Argentina), podem conèixer la vida i obra d’un pobler, totalment desconegut a la seva vila natal, sa Pobla, a on va residir fins als 16 anys, per emigrar a l’Argentina, després d’haver quedat orfe de pare i mare.
Mercedes Inés Monteverde (Mar del Plata 1956) és escriptora investigadora de la fotografia antiga de SIHf (Sociedad Iberoamericana de la Fotografia), del CEITPA Centro de estudios de la Tarjeta Postal y Gotografia Antigua) i membre actiu del SADE ATLÁNTICA MdP. Entre les obres que Mercedes té publicades fins al moment, podem citar: Fotógtrafos de las Ramlas de Mar del Plata, Bonnín y Suárez, Mateo Bonnín, pionero de la cinmatografía argentina, Torreón del Monje i la que recentment acaba de presentar; Mateo Bonnín, un mallorquín en Argentina (1872-1935), llibre que conte en tota mena de detall i abundant il·lustració gràfica, la vida i obra d’aquest pobler, totalment desconegut a la seva vila natal.
L’autora de l’obra biogràfica i professional de Mateu Bonnín, va descobrir al personatge, “Entre les pertinences dels meus pares, ja traspassats, hi havia una capsa plena de fotografies, mentre les seleccionava vaig poder veure retrats d’alguns personatges que no coneixia i em vaig posar a esbrinar la seva identitat. Un cop identificats, vaig decidir realitzar un arxiu digitalitzat amb el propòsit de deixar un registra dels nostres orígens a través dels avantpassats per als meus fills, nebots i altres descendents.
Aquelles petites imatges em dugueren a conèixer el legat oblidat de la meva família de fotògrafs, el meu avi matern Manuel Suárez i el seu cunyat Mateu Bonnín. Em vaig entusiasmar a escriure un manuscrit sobre la vida i obra d’ambdós pioners de la fotografia i la cinematografia amb els seus respectius estudis instal·lats a les rambles La Perla i Francesa. Per tirar endavant el meu projecte vaig demanar la col·laboració de familiars, que poguessin aportar-me imatges i dades sobre ells, vaig consultar arxius, biblioteques i hemeroteques per ambientar-me en l’espai i el temps en el qual els dos artistes desenvoluparen les seves vides.”
Així, Mercedes va trobar dades tan interessants com saber que Bonnín havia instal·lat el seu darrer local a la Rambla Francesa, inaugurada l’any 1913, l’època de major esplendor del balneari de Mar del Plata que era visitada i freqüentada per un turisme de classe social alta de l’aristocràcia portenya i per estrangers que, com que no podien viatjar a Europa a causa de la Primera Guerra Mundial, anaven a aquelles platges, que consideraven similars als balnearis de la Biarritz francesa o la Brighton anglesa.
Arran d’un reportatge publicat al Diario de Mallorca el 26 de maig de 2019, signat per la periodista argentina Flavia merthikian baix el titular de “Mateo Bonnín, el mallorquín pionero del cine en Argentina” que es demanava la col·laboració de qualque possible familiar de Mateu Bonnín, Mercedes va rebre alguna documentació, com el seu certificat de naixement o del seu domicili familiar, a través del padró municipal i altres dades que li varen facilitar la seva tasca d’investigació sobre el personatge, que quatre anys després han fet possible la publicació de l’esmentat llibre Mateo Bonnín, un mallorquín en Argentina.
Qui fou Mateu Bonnín
Fent un resum de qui va ser la vida i obra de Mateu Bonnín Mercé i que queda reflectida a l’esmentat llibre, podem dir que, nascut a sa Pobla, el 10 de setembre de 1872, fill de Jaume Bonnín Picó i de Joana Aina Mercé, que moriren entre 1886/87, deixant orfe a Mateu a l’edat de 15 anys, aquest va decidir emigrar a Argentina. L’any 1887, arriba a l’Argentina i s’instal·la a la província de Buenos Aires.
Als 23 anys Bonnín es va unir a la Compañia de Teatro de Mariano Gale de ‘Zarzuelas Españolas’, realitzant gires artístiques per Sudamèrica oficiant de representant artístic i visitant distints països d’Amèrica de Sud, entre ells: Perú, Brasil i Xile. Estant de gira per Xile, contreu matrimoni a la ciutat de Copiapó amb la cantat d’òpera de la companyia, l’espanyola María Gonzáles Gale. Resideixen uns anys a Xile i allà neixen els seus dos primers fills Jorge Jaime i Juana Amelia. L’any 1901, la família Bonnín-González, torna a argentina, a la ciutat de Buenos Aires, treballant ell com a fotògraf particular. L’any 1902, la seva dona contreu febres tifoides i mor. Els seus fills queden a càrrec de la seva padrina materna i família, i Mateu els veu amb assiduïtat.
Amb el temps Bonnín, va sumar a les seves tasques com a fotògraf, corresponsalies de diaris i revistes del país, com: La Gaceta de Buenos Aires, La Nación, El Diario y La razón de Buenos Aires, La Capital del Mar del Plata, i altres. I revistes ara com: Caras y Caretas, Fray Mocho, El Mosquito de Buenos Aires, Ferrocarril Sud, Editorial Haynes, Revista Sudamericana, Revista Miriam, de Mar del Plata, Crónica de Oro, Mar del Plata Social… Sense deixar la seva activitat de representant artístic de companyies teatrals, com la Compañia Amada.
El 1905, a la ciutat de Mar del Plata, província de Buenos Aires, coneix Maria Concepción Suárez, d’origen madrileny. Després d’un breu festeig, viatgen junts a la ciutat de Mar del Plata, a on contreuen matrimoni, i allà neixen els seus quatre fills: Anselmo, Armando, Delia i Marina. I allà obri el seu primer estudi fotogràfic al centre de la ciutat. Al mateix temps contracte grups de companyies de sarsuela i de circ, que presenta al Teatre Colón de Mar del Plata i per províncies.
El caràcter intuïtiu i emprenedor d’aquell emigrant pobler, no té fre i es llença a noves empreses i aventures professionals. Instal·la el Bar Cinematográfico Bonnín al cèntric carrer de San Luís y Luro de Mar del Plata. Amb societat amb el seu cunyat Manuel Suàrez, un biògraf a Bahia Blanca, província de Buenos Aires, col·loca un estudi fotogràfic de fusta, a la Rambla Lasalle, i després de la demolició d’aquella rambla, reobri el local a la nova Rambla Francesa.
L’any 1915, és anomenat fotògraf oficial del Mar del Plata Golf Club pel seu president Ricardo Cranwell. Bonnín tenia el seu propi laboratori fotogràfic al mateix club. A més de fotografiar escenes durant els tornejos de golf, solia ser contractat pels socis per retratar les seves passejades turístiques per la ciutat. El mateix any fou contractat com a fotògraf oficial de l’Hotel Termas de Rosario de la Frontera, província de Salta, del 15 de maig fins al 15 d’octubre. Al seu laboratori, instal·lat pels propietaris de l’hotel feia el revelat de les imatges fotogràfiques que captava als turistes i imprimia vistes de postals.
Bonnín irromp dins els àmbits culturals, socials i literaris
Però, no tan sols la fotografia i l’art fotogràfic, ompliren les múltiples inquietuds de Mateu Bonnín. El 1920 va irrompre dins l’ambient literari escriguen obres de teatre. Una d’elles, L’herència, viatge amb els seus actors i la presenta a Buenos Aires. Organitza els Jocs Florals, odes a la poesia, encontre al Teatre Odeoón de Mar del Plata. I pel que respecta a la seva obra com a cineasta, va realitzar diversos curtmetratges documentals de la ciutat de Mar del Plata i altres indrets. Distintes cintes films de 35 mil·límetres, deixen constància i mostren la seva obra com a pioner de cinematografia a la dècada dels anys 20.
El 1926, al fundar-se el ‘Club de Pesca’, va obrir un petit local de fotografia al mateix moll de pescador. Als seus segells fotogràfics figuren diferents sucursals de fotografia de Bonnín: Hotel Centenario, Playa Grande y Balneario de Serra, així com també del Mar del Plata Golf Club i de la Sucursal Hotel Termas de Rosario de la Frontera. El 1930, instal·la al seu darrer domicili del carrer Independencia 1972 de Mar del Plata, un laboratori i impremta, i el 1935, a la platja, enfront del Club de Golf, instal·la un Balneario Hotel Bonnín e hijo.
Mateu Bonnín Marcé, va morir als 63 anys d’edat, l’agost de 1935, a causa d’un enfissema pulmonar causat per la seva addicció al tabac. Les seves restes descansen a la seva sepultura del cementiri de La Loma de la ciutat de Mar del Plata.
Conta l’autora de la seva biografia i obra, Mercedes Inés Monteverde, que “Don Mateo, como le llamaban sus conocidos, era el fotógrafo de las señoritas de la sociedat, reconocido por sus habilidades comerciales y sus álbumes publicados entre los años 1912 a 1924. Bonnín ha dejado un gran legado patrimonial para las futuras generaciones de marplatenses y argentinos, hizo arte con sus fotografias…”
Gràcies a les gestions iniciades pel batle de sa Pobla, ara en funcions, Llorenç Gelabert, dins poc temps, els poblers podrem tenir a les nostres mans el llibre de Mercedes Inés Monteverde, que ens descobreix i ens apropa a un pobler, que, per la seva obra, bé mereix que el seu poble natal li atorgui un merescut reconeixement, i tots plegats el donem a conèixer a les actuals i futures generacions.
