Més d’un segle de cants de la sibil·la a Sa Pobla
Com a tants altres pobles i ciutats de Mallorca, sa Pobla conserva i cuida amb cura la seva més que centenària tradició cultural del cant de la Sibil·la. Així ho confirma un laboriós i valuós treball de recerca realitzat i publicat per la revista local “Sa Plaça” (número 39, desembre de 1995) que ens permet conèixer nominalment els intèrprets dels salms que anuncien les terrorífiques profecies de la fi del món, des del 1912 al 1995.
En aquesta relació, s’observa com alguns nens repetien durant anys, fins que el timbre de la seva veu blanca deixava de ser l’adequat per entonar els registres difícils de la cançó. Una altra apreciació ens descobreix que fins a l’any 1969 les veus de la Sibil·la eren masculines i que la primera nina a interpretar-la va ser na Joana Gost Serra de can Nadal, la nit de Nadal de 1970. Curiosament, a partir d’aquí i fins a l’any 1994, no es registra cap intèrpret masculí; Miquel Pol Mulet la va cantar els anys 1994 i 95 i tanca la relació esmentada.
Al llarg del període al·ludit, de sa Pobla varen sorgir destacats “sibil·lers” —així se’ls anomenava— que van tenir l’honor de cantar a les matines de la catedral de Palma i de la basílica de Lluc. Entre els primers figuren: Gaspar Aguiló Barceló (1937 i 1938), Miquel Serra Bennàssar (1941), Francesc Caimari Crespí (1944) i Antoni Pons Company Tutet (1954 i 1955). A Lluc, formant part de la seva escolania, la van interpretar: Josep Obrador Cladera (1954), Miquel Frontera Cladera (1978), Martí Serra Buades Patró (des de 1979 a 1982) i Francesc Fiol Caimari Cassola (1983). Precisament, Martí Serra va tenir l’honor d’entonar les profecies de la Sibil·la, al domicili palmesà del pintor Joan Miró, exclusivament per a l’artista català, com a regal de Nadal dels seus familiars, l’any 1979.
Jordi Soler Cuart, a la citada publicació local, signa un interessant article en què revela certes curiositats de “La gestació d’una sibil·la”. Després de confirmar que sa Pobla ha estat terra de bones sibil·les ens submergeix en els acurats preparatius a què era sotmès el nin a qui corresponia la “distinció de cantar les terrorífiques profecies de la fi del món”. Entre bastidors —com es diria en termes teatrals— en la preparació d’un “sibil·ler” s’invertien moltes hores de dedicació i desvetllaments de persones lliurades a la consecució del lluïment, amb èxit, del protagonista del moment més esperat de la gran nit de matines.
Descriu, el treball de Soler, el procés que es repetia, any sí i un altre també, durant els mesos previs a Nadal. El vicari, el senyor Toni Company “Real”, fundador i director de «l’eschola cantorum», organitzava el procés de selecció de les millors veus, mitjançant diferents proves en què els candidats, conscients de l’honor que els podia tocar, abocaven el seu tot i més per ser els elegits. “Per exclusió dels altres, eren triades les tres millors veus blanques del poble. Un seria la Sibil·la, mentre els altres dos quedaven a la recambra, com a suplents per cobrir qualsevol possible contratemps que pogués afectar el titular.
La tasca més important se centrava, després, en els llargs i esgotadors assaigs diaris encaminats no tan sols a l’entonació de les notes i a la perfecta modulació dels passatges musicals, sinó també a memoritzar aquelles estrofes tan ambigües, ja que la Sibil·la canta a cappella, sense cap mena d’acompanyament instrumental.
Jordi Soler afegeix, al seu article, que “com més s’acostava Nadal, més es prodigaven les atencions cap a la futura sibil·la. Durant unes setmanes, se’l dispensava de cantar a les funcions religioses. Per part de la família, les cures augmentaven a ritme creixent. La quantitat de cervellets, vermells d’ou crus amb mistela, figues seques, mel, caramels i altres productes que ingeria la sibil·la per aclarir la veu, eren considerables”. Els elegits, durant aquesta època, generalment freda i plujosa, evitaven tant com podien sortir al carrer, o ho feien ben abrigats per por d’un refredat o afonia. Procuraven evitar els corrents d’aire i els canvis bruscos de temperatura, per tal de conservar ben temperada aquella fina veu que emocionaria i estremiria els devots que cada any omplien, a vessar, el temple parroquial la nit de matines.
Actual mètode d’elecció
Els mètodes actuals d’elecció i preparació de les sibil·les difereixen força dels de fa unes dècades. A sa Pobla, concretament, des del passat 2014, per iniciativa de la Banda i Escola de Música i d’acord entre la Parròquia, l’Ajuntament i l’Obra Cultural Balear, es realitza un taller de la Sibil·la i l’Àngel, que es comença a fer a partir del mes d’octubre. La idea va sorgir davant de les dificultats amb què topaven les parròquies de la localitat i d’altres municipis veïns per trobar nins o nines disposats a interpretar aquests cants, i amb l’objectiu de promocionar aquest bé declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el novembre de 2010.
Jordi Vanrell Batle, president de la Banda i Escola de Música de Sa Pobla ha explicat que aquest curs o taller ha estat impartit per la professora Marcela Inguanzo des del 2014 fins al 2020, que va passar a impartir-ho Mar Campos, i actualment ho continua Maria Casado.
L’objectiu d’aquest curs és ensenyar una tècnica vocal adequada, l’aprenentatge i pronunciació correcta de la lletra i sobretot elevar la qualitat de la interpretació respectant sempre el seu gran valor cultural.
S’han establert unes bases per a aquells el compromís dels quals sigui cantar-la i no sols aprendre-la. Les edats estan en dependència de la maduresa de la veu i tessitura, encara que en general l’Àngel és una veu més jove i la Sibil·la més madura.
El taller ha preparat intèrprets per a la parròquia de Sa Pobla, d’Alcúdia i Búger. Entre els Àngels estan Núria Grau, Joan Miquel Vaquero, Inma Maya, Claudia Candia, Núria Tugores. Per al 2022 la cantarà Sofia Aguiló conjuntament amb Aina Sánchez i Marta Soler.
Les Sibil·les han estat Assumpta Serra, Maria Antònia Payeras, Elena de la Cruz, Bel Maria Soler, Joan Pol, i per al 2022 la cantarà novament Elena de la Cruz.
Alguns alumnes no l’han cantat encara, però han fet el curs com M.ª del Rosari Fernàndez i Antonina Aina Siquier.
Com a col·laboració amb la Parròquia, l’Escola de Música també ha participat en l’acompanyament de la Sibil·la amb l’Òrgan Parroquial i en aquest cas ha estat Joan Miquel Vaquero.
La Banda i Escola de Música de Sa Pobla té una feina permanent dins del context cultural de Sa Pobla, sent aquest taller un projecte obert a totes aquelles persones que vulguin participar i contribuir a la seva continuïtat.