Ara llegint
Militars a Sa Pobla

Militars a Sa Pobla

Sa Pobla, durant la Guerra Civil, per la seva situació estratègica entre Inca, Pollença i Alcúdia, també es convertí en lloc de parada d’un batalló de soldats que s’instal·laren al magatzem i dependències de Can Garroví, edifici reformat, que actualment alberga el col·legi, tresorer Cladera i les antigues dependències de la PAC. Segons la crònica parroquial, el 21 de desembre de 1936 «arribà a sa Pobla un batalló d’Infanteria per establir-se a sa Pobla, que fins a la data hi havia romes a Pollença». I afegia «a tots abracem efusivament amb la mateixa calor amb què ho vàrem fer amb els valents conqueridors d’Irun, ja que considerem els soldats que s’allotgen avui en la nostra Vila com una veritable prolongació d’aquella grapada d’herois». La suma total arribà a mil efectius, a càrrec del comandant José Moragues Cabot.


Referint-se a l’habilitat quarter de Can Garroví, diu Joan Miquel Caldés en la seva ponència presentada a les I Jornades d’Estudis Locals sa Pobla que l’Ajuntament havia comprat el solar a en Miquel Aguiló Bonnín per 70 mil pessetes. El febrer de 1938 el quarter disposava de cent llits pels soldats d’Infanteria. El quarter fou ampliat després que el febrer de 1938 l’Ajuntament comprés un solar confrontant a Pedrona Capó Reynés pel preu de 3.500 pessetes.

Soldats fent un recés per menjar i continuar la jornada. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

A la postguerra

Acabada la contesa, sa Pobla seguí sent plaça militar aquarterada que acollia un batalló de soldats d’Infanteria i un altre d’Artilleria. Una situació que encara recorden els més vells del lloc i de la qual deixà constància escrita n’Alexandre Ballester en el seu llibre Àlbum del temps (Edicions Albopàs 2000). En Ballester tenia 12 anys d’edat aquell matí del 21 de maig de 1945 quan se celebrà un brillant acte militar que comptà amb «una missa de campanya a la Plaça Major i l’acte de jura de bandera dels reclutes del darrer reemplaçament. «Hi havia una gentada, els balcons plens presenciant l’acte i amb la presència de tots els escolars de la localitat perfectament polits i vestits, els nins a una banda i les nines a l’altra. Llavors la moral dictava unes normes d’estricte compliment».
La missa de campanya se celebrà sobre un entarimat de taulons de fusta alçat sobre l’enrajolat de la plaça, a la banda nord ornamentat amb ristres de murta. Els soldats, en reglamentària formació, ocupaven la meitat de la plaça mentre l’altra meitat estava ocupada pel públic.
Aleshores era batle de sa Pobla en Rafel Barceló Tugores ‘Sión’ i ecònom de la parròquia n’Antonio Palou Pons. Ambdós assistiren al solemne acte militar. Acabada la missa i la jura de bandera, els oficials i altres autoritats pujaren a la llotja per presenciar la desfilada de la tropa, carrer Major avall, «amb pas marcial al so de cornetes i tambors».
Diu en Ballester que, amb la presència de la tropa militar aquarterada, els carrers i la plaça de la vila registraven un inusitat moviment humà. «Al capvespre, a l’hora de la passejada de la tropa, a la Plaça i als seus voltants s’hi congregava multitud de gent, sobretot els dissabtes i els diumenges, tal concurrència provocava una notable activitat en cafès, bars, fondes, cinemes i altres establiments comercials. Les relacions dels soldats amb els veïnats del poble foren sempre fluides i cordials. Més d’un idil·li, iniciat entre un soldat i una poblera en aquells passejos, uns quants pics acabà en casament».
La festivitat de Santa Bàrbara, el 4 de desembre, patrona de l’Artilleria, se celebrava amb desfilada pels carrers i un partit de futbol a la tarda al camp sa Fortalesa. Al matí, segons la crònica, «Els artillers d’aquesta plaça assistiren amb els seus caps i oficials a una missa celebrada en honor a Santa Bàrbara». I quatre dies després, el dia 11, festivitat de la Immaculada, patrona de la Infanteria, la crònica deia: «Els soldats d’Infanteria assistiren amb tota l’oficialitat a una missa en honor a la Immaculada». Una altra desfilada i partit de futbol a l’horabaixa.
Recorda en Ballester en el seu article que la presència de la tropa d’Artilleria i Infanteria transmetia a tot el poble un ritme especial. Per exemple, «el dia 11 de febrer d’aquell 1945, amb motiu de les festes dedicades a la Mare de Déu de Lourdes, a més dels corresponents actes religiosos, a les quatre de la tarda a la Plaça Major s’oferí un concert a càrrec de la Banda de Música del Regiment de Palma, amb gran concurrència».

Soldats poblers en els fronts


Pel que fa a soldats poblers que perderen la vida en els fronts de guerra, en Joan Miquel Caldés cita en Francesc Cladera Vidal i n’Agustí Gost Cladera que moriren al front de Porto Cristo l’agost de 1936 lluitant contra les tropes republicanes comandades pel capità Bayo. I publica una relació de 17 soldats de sa Pobla que perderen la vida en diferents fronts de la península.
En les conclusions exposades en el seu treball, Caldés dedueix que «Durant els anys de la guerra, a sa Pobla es produïren detencions, empresonaments i alguns casos de condemnes a mort. Es dissolgueren tots els partits polítics contraris al nou ordre i s’imposà la confiscació de tota mena d’objectes amb el pretext de col·laborar amb la causa del Moviment Nacional. L’Església participà del nou discurs ideològic franquista i passà a exercir un paper de més protagonisme en la vida de la vila».

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt