Alzinar: No més morts, no més vandalisme, no més exterminació!

Quina bellesa guarden aquells que no troben fàcilment el seu lloc entre tanta gent. Tal com està el món, és un privilegi no encaixar.

(Alejandra Pizarnik)

M’agraden les coses meravelloses d’aquesta preuada vida, connectades dins l’entorn, i inspirades per tot el que ens envolta.

M’agrada viure a Mallorca, m’agrada viure a Sóller, a pesar de l’excés de renou, vehicles i velocitat, especialment durant les primaveres i l’estiu.

M’agrada la gent de bon cor i no massa interessada, m’agraden els bons consells i una bona i llarga xerrada en bona companyia, m’agrada aprendre de tots els que saben més que jo, i especialment dels que, teòricament, en saben menys.

M’agrada gaudir del cicloturisme, el ciclisme en pista i carretera, el ciclocròs, el BTT, el tir de passetja, l’excursionisme, l’atletisme (deixat de la mà de Déu, des de fa molts d’anys, dins la Vall dels Tarongers), l’escola de ciclisme, el camp, la vida, les amistats, la família,  els animals, la Pau i tranquil·litat (dins tots els nivells), la meditació…, el teatre Defensora, abans que els polítics ho deixessin caure irremeiablement…, la recerca, la curiositat, la inspiració i, les meves dèries, cavil·lacions i curolles diàries, i tantes i tanques coses que, a pesar dels anys, em fan tenir una vida abundant, teòricament plena, relaxada i feliç!

No m’agraden les injustícies, la guerra, la violència, els centenars i centenars de polítics, secretaris i secretaris de secretaris, assessors, inútils i xupòpters, l’extermini (massacre, genocidi, aniquilació, holocaust o matança, totes les expressions són realment el mateix) d’un poble, o d’una religió sobre una altra.

No m’agrada la crueltat, amagada baix de creences, poder, religió i doblers, entre  d’altres, els exterminis colonials, les neteges ètniques i les guerres imperialistes, presentades, moltes vegades com a “missions de pau” o “intervencions humanitàries” i sempre, desgraciadament, en “nom de la democràcia”.

No m’agrada veure els infants innocents morts, quan no tenen res a veure amb la bogeria dels que, per interessos inconfessables, armen aquests durs conflictes, els responsables d’aquesta inassumible crueltat, d’aquesta destrucció, fam, set, malalties, epidèmies…, i no volem parlar, momentàniament, de certes vacunes, certs virus, i certs inconcebibles aïllaments, que, desgraciadament, a molts, ja els sembla quasi normal.

Trist, molt trist, amics lectors.

Fruita i verdures, a més de panades i rubiols

Sabíeu que menjar set peces de fruita i verdura al dia, i millor si son de procedència local i ecològiques, redueixen un 42% el risc de mort?

Segons una de les moltes investigacions del Departament d’Epidemiologia i Salut Publica de la University College de Londres, publicades al Journal of Epidemiology and Community Health, set son millors que les cinc recomanades tradicionalment.

Segons l’estudi d’estil de vida de més 65.000 persones, de 35 anys en endavant, durant set anys i mig. a més de la reducció del 42% del risc de mort, per qualssevol causa, es detectà un 25 i un 31% menys de càncer i malalties cardiovascular, o ictus, respectivament, sent destacable que ofereixen més beneficis per a la salut les verdures que la fruita, que no s’hauria de menjar mai congelada o enllaunada, ja que molt possiblement pot augmentar un 17% el risc de mort.

Pasqua Florida Cristiana

Segons la tradició catòlica, apostòlica i romana, la Pasqua Florida és la Festa Major, és la commemoració de la probable resurrecció de Jesucrist, tres dies després de “morir” clavat a la creu, i a la que l’ambient familiar, les processons de caperutxes relacionades amb els darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, que comencen set dies abans, el Diumenge del Ram, commemorant la seva victoriosa entrada a Jerusalem; i el menjar  i beure hi tornen tenir un paper molt, molt, destacat.

Per als catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa.

Dissabte passat ja parlàrem també, àmpliament, del Ramadà i de la Pasqua Jueva.

A Mallorca és habitual i tradicional que tota la família es congregui per celebrar la Setmana Santa, en el nostre cas, a més del dia de Pasqua, el Divendres Sant, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xítxols, o de peix, els crespells, els rubiols, el frit de Pasqua, la greixonera dolça… que, a pesar de que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, quan arriben aquestes tradicionals festes.

Crucificaren l’única persona que podia convertir l’aigua en vi

Tot ho fem malament… Tot!

La ment humana és, o hauria de ser, una eina meravellosa, preparada per crear pensaments, emocions i accions capaces de canviar, entre d’altres, el curs de les nostres vides.

Però de vegades se n’han fet, i desgraciadament encara se’n segueixen fent, algunes com a catedrals.

I per si no bastés, i a pesar de que alguns historiadors parlen d’una paràbola (massa paràboles, ja), o un afegit literari al Nou Testament, Joan,  Mateu, Marc i Lluc, ens parlaven de Barrabàs (Bar Abba)com un lladre, un bandoler, un pres famós, un rebel, un assassí, al que Ponç Pilat (Pontius Pilatus), cinquè governador (prefecte) de la província romana de Judea, alliberà (seguint la tradició d’indultar a un presoner, escollit pels ciutadans, durant les festes jueves del Pésaj, o Pasqua Jueva), sentenciant a mort, clavat, o fermat, a una creu, per les demandes dels grans sacerdots fariseus del Temple de Jerusalem, després de rentar-se les mans (acte ple de passotisme, d’inseguretat, de por, i de poca personalitat, d’aquest estrany personatge, Ponç Pilat, després convertit al cristianisme, al que l’Església Ortodoxa Etíop ho venera com a sant), a Jesús de Natzaret (Natzaret ciutat de Galilea, avui a Israel), per alguns, teòricament Rei dels Jueus, sembla que NO negat per ell en cap moment, (basta recordar el cartell clavat a la creu, sobre el seu cap: Jesús Natzaret Rei dels Jueus).

És bo també recordar que l’historiador Suetoni (Gaius Suetonius Tranquillus, 70 – 126 dC) parla de les revoltes fetes en temps de l’emperador Claudi (Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus, 10 aC – 54 dC); per un tal Cresto, o Jesús de Natzaret.

Per cert, he recollit les saboroses receptes de la pasta de les panades, els rubiols i es crespells, de la meva cunyada Antònia que, resumint és aquesta:

Panades

1 quilo de farina + 1 tassó d’aigua + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó de saïm + 1 tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol.

Rubiols i crespells

1 quilo de farina + 200 grams de sucre + 250 grams de saïm + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó d’aigua + mig tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol + 3 ous complets (vermell i blanc d’ou) + 1 copa d’anís.

Bona Festa i bon dilluns de Pasqua, amics lectors!

“La nostra Societat està dirigida per gent dements amb objectius dements.

Crec que estem sent manejats per maníacs, amb fins maniàtics.

I crec que en expressar-ho estic exposat a que em titllin de dement, a mi.

I potser és jo qui sigui silenciat…

Això és el més demencial de tot”.

John Lennon.

Cantant, compositor i activista per la Pau, fundador, co-vocalista i guitarrista rítmic dels revolucionaris The Beatles.