Passeig per Algaida i deixar fluir el temps per guanyar-lo

Mallorca sempre per descobrir. Qualsevol excusa és bona per anar a Algaida, pujar a Randa, visitar Cura i mirar cap a la mar, al Nord i al Sud i jugar a situar els pobles mallorquins. Jugam al joc i amb això la gana ens guanya i descobrim la cuina de “4 vents”. Fruïm de la simpatia tant de treballadors com de la família que duen el restaurant. Gaudim del menjar, dels potons, dels canelons, del frit mallorquí,  de les exquisides postres i del vi. Vi quilòmetre zero. Butibalausí. Nom de vi ecològic. Algaida. I cap a la bodega anem.

El logotip de ferro fet per Pep Canyelles t’indica i reconeix que som a Can Majoral. Algaida. Vi ecològic. Butibalausí.

Ens trobam a Andreu “Majoral” per casualitat, i ens encisa conversar amb ell, d’agricultura ecològica. De passeig per Algaida, descobrint paratges més enllà d’horts i marjal pobleres.

Unes bodegues familiars, i un vi amb caràcter, pel paladar i per la història que envolta el bateig dels seus vins més coneguts…i “Butibalausí”. N’Andreu ens ho recorda com ha estat aquest el nom que identifica als vins de Can Majoral, i que era el topònim de l’alqueria musulmana,  més enllà de la finca del nom de Son Reus, on començaren l’aventura vitivinícola ecològica. N’Andreu recorda com va sorgir el bateig del vi  pel consell dels seus amics  Guillem Rosselló Bordoy i Maria Barceló. “El terme Butibalausí, és un nom d’una alqueria àrab d’allà on tenien les primeres vinyes, ara es diu Son Reus… paradoxalment,  Guillem Rosselló Bordoy que som molt amics, i na Maria Barceló, varen ser ells que varen trobar aquest nom, que escrivà darrere escrivà, havia anat canviant, i en els darrers escrits del Llibre del repartiment surt documentat aquest nom”.

Els vins de Can Majoral d’Algaida després de més de 40 anys d’iniciar l’aventura ecològica, ara s’exporta a desset països.”des de 1979, més de 40 anys ja fent vi ecològic “tothom n’hauria de fer” no és una competència, sinó, el futur, és bo per la terra, és bo pel planeta. No en queda d’altre.

Diu Andreu “Majoral” que “abans érem molt rars que fèiem agricultura ecològica. I ara per nosaltres que hi hagi més bodegues i més pagesos que facin agricultura ecològica no és copiar és tornar allò que no hauríem d’haver fugit mai, és respectar, el que sempre havien fet els nostres avantpassats”. “A Mallorca tothom hauria de fer agricultura ecològica”.

“Quan començàrem a 1979, a l’estat espanyol eren quatre bodegues que feien vi ecològic, una a Catalunya, una altra a Andalusia, a Alacant i nosaltres. A Mallorca no hi havia vinyes ecològiques i vàrem haver de créixer sembrant vinyes, teníem una quarterada”

Diu Andreu que la producció és la mateixa, però has de tenir la terra ben adobada. La producció per poder exportar en aquests moments l’any passat varen vermar uns 120.000 quilos de raïm, que suposen uns vuitanta o noranta mil litres, anys més, anys manco.

Andreu “Majoral” ens regala una foto davant l’escultura en ferro, obra de Pep Canyellas que dóna la benvinguda a l’espai pairal dels vins de Can Majoral.

Llarga vida a aquesta conjunció de la terra, les amistats i la idea de creure en el cultiu acurat del passat amb les tècniques del present i adaptant-se al futur que vengui. La feina diària, conservació de la terra, adobar la terra perquè doni fruit i fer-ho respectuosament. L’esperança de canviar el món, des del local cap al global.

El seu fillol Andreu duu la bodega. Quan arribam de fer una volta pel casc d’Algaida, està netejant i no hi ha visites concertades. La bonhomia del jove fa que esperi a desar i conversi amb nosaltres de vi, de terra, de Mallorca. Ens explica la fermentació a la temperatura adequada, en una producció reduïda per mimada al cent per cent. La presència de sulfits però no massa, el control d’aquest conservant però sense abusar. De l’originalitat a la discreció, pensant amb la producció ecològica i respecte a la terra.

Un horabaixa aprofitat. A Algaida conversant amb n’Andreu, el fillol, i amb n’Andreu l’amo. Ell parla d’agricultura ecològica i insisteix que és fonamental el canvi de xip “tornar a l’agricultura dels avantpassats amb les tècniques actuals, amb controls de la vida microbiana i estar atents a les mancances de nutrients que pot tenir la terra, perquè hi ha d’haver equilibri a la terra. S’hi ha de creure”

Una experiència molt gratificant pe l’esperit que encara fa creure que tot és possible, malgrat la guerra, malgrat, matisa Andreu que sempre guanyen “els grossos”… la conversa entre botelles i depòsits et fa creure que tot és possible, amb la feina  amb paciència mirant lluny a l’horitzó.

Passa volant el dia, i la nostra vida, però la terra queda sortosament.

Passejam per Algaida, recorrem carres. Trobam caminant madò Sebastiana. Ella té ara 86 anys que el molí que fotografiam el “va fer n’Andreu Trinxet, el meu home, fa uns 50 anys, de la ferreria de Can Trinxet. Ara  la duu al nebot. No varen seguir les nostres filles….el molí és fariner, molt antic, un temps va ser una fàbrica de sifons… tot ha canviat de cap a peus…” Na Sebastiana fa un passeig d’horabaixa i ens saluda. Feim fotos al molí “den Xina”. És un dels 17 molins que es conserven a Algaida. El molí s’alça esponerós i na Sebastiana ho recorda com si fos ara. Ella segueix amb el seu passeig, mentre pensa en caminar i en mantenir la memòria i ho explica a gent que no coneix però que li dona confiança, nosaltres.

Caminam pels carrers. Passam per davant la Sala, amb obres. Contemplam les pedres de l’Església. Veïns que no ens coneixen, però que saluden i parlen. El molí den Xina, i finalment el casal de Pere Capellà on hitrobam la biblioteca Gabriel Janer Manila i al segon pis Titoieta ràdio, tot un referent i un exemple comunicatiu, de cohesió social a través de les ones que neixen del mateix poble.

Encisats estam d’Algaida, bona gent, amb història i gust per conservar les seves cases, les portes, els arcs, els escutsi les parets que parlen del passat que ha estat i imprimeixen un present singular.

Un plaer, Sebastiana.

Un gust per la ment i el paladar, als dos Andreus de Can Majoral.