L’Alzinar: Per Nadal una passa de gall, i per Sant Antoni una de dimoni

La felicitat humana no se sol aconseguir amb grans cops de sort,
que poden passar poques vegades,
si no amb petites coses que passen cada dia.
(Benjamin Franklin).
Acampallengua 2025
Joves de Mallorca per la Llengua, aquest any, el segon d’ençà que el 2023 es reprengués l’activitat, després de 11 anys sense fer-se els actes, estan preparant una nova edició de l’Acampallengua 2025, pel cap de setmana del 5 al 6 d’abril al poble de Felanitx, en el que a més de les nombroses activitats habituals (es volen consolidar entre els festivals de música més rellevants), hi tenen previst incloure tallers i competicions de tir de passetja.
Reserveu la data, amics lectors!
Per Nadal una passa de gall i per Sant Antoni una de dimoni.
El 17 de gener, és a dir ahir, el dia s’allarga encara més i teòricament tenim llum natural fins més de les 6 del capvespre. Aquest és el significat de per Sant Antoni, una passa de dimoni.
La festa de Sant Antoni actual és reialment el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies, i cultes primitius, dedicats sempre a divinitats paganes, protectores de la fecunditat, dels sembrats i dels animals. Per exemple a Sa Pobla, aquesta festa ja està documentada l’any 1365.
Actualment, aquesta data és considerada com la festa dels animals, destacant, entre d’altres les beneïdes i les cavalcades (corregudes de cintes), on els cavalls surten amb els seus millors arreus, aprofitant alguna aquesta jornada festiva per estrenar corretjam i vestimenta.
I com no la part forta, la vesprada anterior a Sant Antoni, la tradicional encesa dels foguerons, a les places i carrers de la pràctica totalitat de les localitats mallorquines, que també forma part dels rituals primitius del culte al Sol.
Els dimonis pegant bots i saltant per damunt el foc, talment els xamans i bruixots primitius.
El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres.
El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra.
Els nostres avantpassats, i molts dels pagesos actuals, entre ells aquest redactor, estan convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni (o de qualsevol foc fet de llenya) i escampar-les pels sementers afavoreix les collites.
Segons mossèn Antoni Gili Ferrer (Artà 1932 – Capdepera 2010), premi Ramon Llull, concedit pel govern de les Illes Balears, destacat historiador illenc, “els dimonis són reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots, que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar la seva supervivència i també en pro de les bones collites”.
I com dèiem dissabte passat, cal recordar que, segons la tradició popular, els dies més freds de l’any són el 15, 16 (per cert, enguany, amb una mica de neu, damunt el Puig Major), i 17 de gener, el darrer Sant Antoni Abad (teòricament dia de les beneïdes, si el temps ho permet), que juntament amb Sant Sebastià (19 de gener) són vesprades que Mallorca torna a cremar, amb els seus tradicionals focs, acompanyats de cançons, ximbombes, festa, torrades, (per Sa Pobla les conegudes espinagades d’anguila), un bon vinetxo i herbes a rompre, amb gloses i cançons populars, algunes pujades de to… “Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener, venturós s’home que té sa dona que no l’engana”.
Mentre la mare Natura segueix el seu ritme implacable, podent ja veure (com també comentàvem dissabte passat) a través de les finestres, una bucòlica imatge: els ametllers, pregoners de la primavera, que a poc a poc s’anirà atracant sigil·losament, ja han començat a florir.
L’ametller és sempre, el primer arbre a oferir-nos les seves delicades i vaporoses flors, és un miracle més de la Natura, d’impressionat bellesa, quan el fred és encara bastant intens, sobrevivint a les gèlides temperatures hivernals.
Plantes medicinals que estan florides.
LAVANDA: A més de ser molt guapa, olorosa i atractiva, és un potent repel·lent de mosquits. És sedant i equilibradora, digestiva, aperitiva, antiespasmòdica i carminativa lleugera.
I, atenció: ajuda a eliminar la sobreexcitació, l’estrès, i l’insomni.
En aquests precisos moments, juntament amb altres plantes medicinals del nostre olivar, l’estem emprant com a massatge esportiu i relaxant (omplim tres quartes parts d’una botella de vidre obscura, serveix perfectament una de cava, amb la lavanda, fulles i flors, trossejades, i seguidament ho acabem d’omplir amb oli d’oliva verjo, indiscutiblement solleric.
Ho tapem i ho deixem a sol i serena durant 40 dies, passats els quals ho colem i guardem dins botelles també obscures, per conservar millor les seves propietats).
Aquest oli és antireumàtic, estimulant de la circulació i balsàmic.
ROMANÍ: M’encanta molt el romaní, en infusió.
Diàriament em prenc un parell de tasses.
Hi tinc vorejat tot el caminal, des del camí de Sa Figuera (al Port de Sóller), fins al porxo, amb romanins, ja fa molts d’anys, arbustius.
És digestiu, antireumàtic, i tonificant en estats d’esgotament, colagog (provoca l’evacuació de la bilis cap al duodè), regenerador hepàtic i carminatiu.
És diürètic, facilitant el bon funcionament dels ronyons, í permet reduir el risc de càlculs renals i de gota, a més de prevenir, d’aquesta manera, els reumatismes.
L’oli de romaní (seguir el mateix mètode explicat per a la lavanda) és un potent bactericida, antiviral i antioxidant.
Calma dolors musculars, és cicatritzant i activa la circulació de les extremitats.
I se m’havia quedat dins el tinter, destaca també el seu efecte antioxidant, gràcies al seu contingut en flavonoides, cosa que permet lluitar contra l’acció dels radicals lliures, i retardar l’envelliment cel·lular en tot el nostre organisme, i molt especialment estimula bastant la funció cerebral i millora molt la memòria i la concentració.
MENTA: Saludable planta molt abundant per aquestes contrades que, entre moltes altres coses, és eficaç contra el mal de cap, nàusees, mal alè, indigestió i hipotensió, és una ajuda contra el cansament, la somnolència, l’augment de l’excitabilitat…, en poques paraules, es converteix en una petita farmàcia portàtil.
En el cas del mal de cap, és suficient posar un parell de gotes d’oli de menta a l’índex i fer massatges als temples i al davant, amb el que la circulació sanguínia s’alenteix, causant un ràpid efecte calmant.
Aplicant-ho al pit allibera les vies respiratòries, a pesar que no és molt recomanable per a les dones embarassades i pels nins menors de sis anys.
Pel teu bé i pel del planeta,
mobilitza’t en bicicleta.
(Ciclistes inaturables).