Possessions de sa Pobla (VIII): Es Molinàs
Situat al camí vell d’Artà a Pollença, al peu de la Penya Roja, es tracta d’una antiga casa de possessió dedicada a l’agricultura tradicional de secà i ramaderia ovina. Destaca la façana de dues plantes per la seva senzillesa, amb portal amb arc rebaixat, que sobre a la clastra. A la part dreta encara es conserven les restes del cup i síquia d’un antic molí d’aigua que és el que dona nom a la possessió.
Hi ha constància escrita que el 1284 hi havia dos casals de molí situats a les aigües que surten vora els «oms de Sila», a la zona propera a Crestatx. La finca des Molinàs va ser conseqüència de la segregació de l’antiga alqueria de Crestatx i apareix ja el 1387, amb motiu d’un establiment.
Relacionat amb es Molinàs hi trobem l’aqüeducte conegut com «sa Paret des Moros», que suposadament portava les aigües de les fonts de Crestatx fins al molí, cercant el mínim desnivell, per a aprofitar el salt d’aigua. Un petit torrnt que segueix per la vora del camí d’Artà portava les aigües sobrants cap a sa marjal i l’Albufera.
Cal dir que els molins fariners d’aigua aprofitaven la força hidràulica mitjançant un salt d’aigua o cup que movia el rodell que accionava les moles. El seu origen és a l’Orient, i probablement varen ser portats pels àrabs.
A Mallorca, els molins de vent, daten del segle XIV. Hi ha una referència d’un molí de vent a Ciutat de l’any 1935, vers la porta de Sant Antoni. La primera representació que es coneix d’un molí de vent és al retaule de Sant Jordi, obra de l’artista pintor Pere Niçard, per allà el 1470. No serà fins al segle XVII que es generalitzarà la construcció de molins fariners.
Referències històriques del Molinàs de Crestatx
Es pregunta Josep Obrador Socias, al seu llibre «Crestatx»: Seria, tal volta, el molí de grandària no comuna en aquell temps que li valgué el nom del Molinàs?
Pel que fa a les referències històriques d’aquesta possessió, al mateix llibre de Josep Obrador i Bernadí Cladera, es comenta que «la relació de les terres de Cestatx amb l’aigua és permanent i així està documentada des dels seus primers anys cristians. Per això és fàcil de comprendre la creació en aquesta finca d’un molí de torre amb roda horitzontal.»
Del molí es conserva únicament la paret del fons del dipòsit, al final de l’aqüeducte, però els fangs sobre la paret, indiquen que el dipòsit conservava l’aigua continguda per, en deixar-la anar a poc a poc, moure l’enginy (el moli).
La primera referència de la presència de molins a Crestatx data de 1387, quan es ven a Francesc Daviu una vela de les terres de Crestatx per establir un molí amb la servitud d’un aqüeducte. El 1500 la finca figura escripturada a nom dels Ferragut de Son Ferragut.
El Molinàs no és l’únic mecanisme dissenyat per canalitzar i conduir les aigües dins Crestatx; el torrent es desviava per acumular-les en un safareig de grans dimensions, construït en pedra viva des del qual l’aigua es distribuïa mitjançant aqüeductes.
Descripció arquitectònica de la casa
En el ‘Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla’ hi figura aquesta descripció: Casa construïda per fer servir el molí. Les dues edificacions al Sud-est es recolzen al mur de l’aqüeducte de grans dimensions. Les edificacions estan realitzades en murs de maçoneria irregular, ‘paredats’ encadenats amb parets de cantons de marès i recoberts amb morters de fang molt rudimentaris. Les edificacions a dues aigües, no tenen elements ornamentals ni els ràfecs, que es realitzen amb la pròpia teula.