Primer congrés de periodisme gastronòmic dins el marc de Menorca com a regió europea de la gastronomia
El primer congrés de periodisme gastronòmic de les Illes Balears es va celebrar els dies 7,8 i 9 d’octubre dins el marc de Menorca regió europea de la gastronomia 2022 amb 125 inscrits i seguida via streaming, amb 517 visualitzacions La primera jornada inaugural tingueren com a punt de trobada el Museu de Menorca i la visita a l’exposició “El Gust de Menorca”. Dissabte a l’Auditori des Mercadal, amb les diverses ponències i taules rodones. Les paraules de benvinguda ha estat per part de Bep Allès president de l’Associació de Periodistes i escriptors recordant que “d’allò que no s’escriu no es coneix” aquesta és la tasca del periodisme gastronòmic. Ha agraït a les institucions implicades als ponents i a les persones inscrites al congrés. El batle Xisco Ametller ha donat la benvinguda a Es Mercadal, com a municipi turístic, i com a municipi obert a la gastronomia i terra de pescadors i gent del camp, de cuiners, empresaris i emprenedors i avui de periodistes.
Susana Mora la presidenta del Consell Insular de Menorca ha valorat el fet que Menorca com a regió europea de la gastronomia realitza aquest congrés del periodisme gastronòmic, relacionant dos conceptes: la sostenibilitat a l’illa i a la gastronomia i el periodisme gastronòmic per donar a conèixer i fer difusió de la forma de ser, la identitat menorquina que ve de generacions anteriors i que quallar amb la declaració de la reserva de la biosfera. I ha agraït la feina feta per Bep Allès i Pep Pelfort per l’organització del congrés amb crítics i experts nacionals i internacionals.
Més de 20 ponents al llarg del cap de setmana parlen de la gastronomia, i la dona, ha donat pas als diversos ponents, amb un recorregut a la història de la gastronomia francesa, la dona, l’esforç i lluita constant en aquest món “masculí” de la crítica gastronòmica. Descobrir les cuineres i visibilitzar-les igual que a les dones periodistes gastronòmiques.
Es va retre homenatge a la presidenta d’honor de l’APEGIB Caty Juan del Corral, una de les dones pioneres a les Illes com a periodista i crítica gastronòmica. Pionera en clau femenina primera periodista que va escriure de gastronomia a Mallorca és una referent escriptora, pintora i a la crítica de la cuina. Pionera en la investigació i divulgació. Els seus llibres, articles a revistes i diaris i cuina salada i rebosteria, marcaren un abans i un després, recopilar i transcriure antics receptaris i testimoni oral, i va posar en marxa les receptes, poètica i prosa. Amb els seus textos més de 30 anys, oli d’oli i producte local, receptes de temporada, tradicions i de creació pròpia. Passió receptes com Àngel il·lustrat per ella mateixa.
Stéhpane Méjanés va fer un recorregut a la història de la crítica gastronòmica des dels grecs, i romans fins a la gastronomia francesa. Entre les seves idees expressà: ja no queda cap crític gastronòmic en el sentit estricte que practiquin aquest exercici. Els esquemes han canviat amb l’arribada de les xarxes socials, que ha donat milions de crítics gastronòmics, influencers, reclutats per internet són considerats com aprofitats en general. Van al restaurant perquè els convidin. Aquest món només produeix crítiques entusiastes. Els comentaristes a través de Tripadvisor, els convertim en experts. Influeixen molt més que els periodistes gastronòmics. Quan tot val res no val.
Julia Pérez va posar en relleu que per ella, com a periodista gastronòmica, té diversos objectius: la informació i la formació; difondre el talent jove, i per damunt de tot està el lector a qui va dirigida la crítica gastronòmica. Altres propòsits són intentar mantenir la mirada crítica que se suposa als periodistes, en un món molt heterogeni. El lector és el més important, què li serveixi al lector, no al restaurant i ser el més veraç i independent possible. Ser objectiu és més difícil que fer anàlisi i opinió. Els periodistes es poden equivocar però no mentir. Les xarxes han creat una confusió crucial, esperem que sigui un moment de pas.
Jorge Guitián va fer un recorregut per la història del periodisme escrit en relació amb la gastronomia. Internet i els nous formats que passa a enriquir el món de la crítica gastronòmica, encara que sigui quin sigui el nou format, el fet de comunicar continua essent essencial.
Bénédict Beaugé des de França ha destacat la importància de la cata de la degustació gastronòmica, on intervé el gust, l’olfacte. Posa de relleu tots els sentits més enllà de l’estètica.
Lila Karapostoli ha posat damunt la taula la seva experiència a la recerca del propi estil a l’escriptura, essent fidel a una mateixa i vivint la professió des de la passió i contagiar-la.S’ha d’estar sempre en constant aprenentatge. Escriure i xerrar amb cuiners d’arreu del món.
La tertúlia “Gastronomia en femení” moderada per Carme Gasull, amb la participació de Julia Pérez, Trinitat Gilbert, Ana Vega, Toni Massanés, va tancar la primera part de les intervencions avui dissabte s’ha posat damunt la taula dona i gastronomia. El terme xef ni periodista no té gènere, però és necessari divulgar el paper d’unes i d’altres. Experiències personals, com ser mare que marquen el fet professional. Parlar el paper de les dones a la gastronomia i al periodisme gastronòmic. Continuar fent esforços per fer els somnis realitat, no un somni perfecte però sí proper. Una de les recomanacions és que tothom lluiti pel que li agrada. Hem de tenir somnis.
Al capvespre de dissabte 8 d’octubre a l’Auditori des Mercadal les ponències es reprengueren amb l’escocesa WendyBarrie: cercar experiències o crear-ne per contar-ho i escriure sobre això. Les persones són molt importants amb les històries que elaborem. I els influencers hi surten, però cada vegada són manco seguits. Generen renou. Arriben, fingeixen interès i desapareixen després. No se senten còmodes. Hem de fer els deures, la gent ho valora i s’ha de demostrar que estem interessats amb el que la gent fa. Per sentir-nos orgullosos, el més crucial és descobrir amb enteresa, amb passió i amb honestedat.
Toni Massanés va parlar de per què serveix la crítica gastronòmica, per què ens ha d’interessar. Ens hem d’informar del que ens convé. Ajudar a relacionar-nos amb l’entorn per menjar. Fer un paral·lelisme amb un taller que va dissenyar, Alicia. El sentit dels sentits i s’explica com funciona el món dels sentits. I de la percepció… molts d’estímuls i s’ha d’escollir.
Trinitat Gilbert va donar una sèrie de consells donant resposta a “serem mai sostenible”. Substituir termes com sostenible per responsables i conscients. És qüestió d’ètica. Set consells per fer una cuina responsable i conscient, aprofitar el temps i el menjar les sobres, considerades una oportunitat per cuinar i reinventar-se.
Carlos G. Cano parla de la comunicació gastronòmica que no s’ha de confondre amb periodisme gastronòmic i crític gastronòmic. Creu amb la funció social del periodisme. I des d’aquesta convicció fa feina i treballa com a periodista gastronòmic. La notícia és allò que qualcú vol que no es publiqui i sigui veritat, la resta són relacions públiques.
Carmen Alcaraz del Blanco expressa que el pitjor enemic del periodisme gastronòmic és el mateix periodisme gastronòmic. Reivindica que hi ha vocació i ofici i l’ofici s’ha de pagar. Parla del poder dels cliks i els temps de lectura i que possiblement el 25 % és el contingut i el 75 % el continent. S’ha de ser versàtil, signar-ho tot per ser-hi, perquè l’autoritat l’atorga Google.
Emmanuel Rubin a la seva ponència expressa que al cuiner l’hem de tornar al seu lloc i dur al seu lloc al periodista. Un cuiner té la visió de quatre restaurants. Els periodistes tenim oportunitat de conèixer molts de gèneres i formes de restaurants, és una visió molt més amplia, una dimensió molt més extensa de la gastronomia, i un ventall diferent.
José Carlos Capel parla de l’evolució de la crítica gastronòmica, i ara amb les xarxes socials que acullen tal quantitat d’opinions, es planteja el futur de la crítica. L’opinió és lliure però el coneixement i adquirir el coneixement qui el té, no és tan senzill, du temps costa, s’ha de llegir, s’ha de viatjar i s’ha de pagar els restaurants. I si no pagues les factures quina és la llibertat d’una persona si ha estat convidat. L’estómac agraït parla només del bo, la independència dels crítics és complicada. I les xarxes han vengut a augmentar la complexitat. Presumpció, publicitat encoberta. Jungla informativa, estan els cuiners que exerceixen de crítics. El paper del lector és confós pot ser atordit per excés d’informació.
Tertúlia Autocrítica Gastronòmica.
Moderada per Carme Gasull i amb la participació de José Carlos Capel, Carmen Alcaraz, Andoni Sarriegi, Carlos Cano i Borja Beneyto, es posen damunt la taula temes diversos fent autocrítica: salut i nutrició es tracta poc. Es treballa de manera alarmista (vaques boges, gelats retirats…). Autocrítica el fet de pensar amb titular pel google. Ser manco complexos a l’hora de titular, perquè escrivim per al lector. Practicar la fe d’errates. I garantir que els textos estiguin bé i arribin al màxim de gent. Alguns reivindiquen que no són ni gastrònom, ni crític, sinó “plumilla”, redactor. Llevar la imatge que la gent en té que pensen que dels periodistes gastronòmics que es dediquen a menjar i beure gratis. Una autocrítica global que posen de manifest a la tertúlia i és la necessitat de la distinció bàsica entre informació i publicitat. Periodisme no és crítica, la crítica és un gènere més dins el periodisme, i la gastronomia és infinitament més que els cuiners i restaurants. Altres comentaris foren que els periodistes no ens podem allunyar de la gent. Redactar per transmetre la passió a la gent. S’ha de connectar amb les noves generacions, i si ha d’arribar amb les noves formes per transmetre, canals i format.
La crítica s’ha basat en moltes ocasions en l’estètica, però les noves generacions comencen a demandar què, com i quan es menja, sostenibilitat social, nutrició, km zero. Equilibri calòric hi ha molts de missatges que per aquests nous públics s’hauran de tocar. Nous missatges i nous formats. S’han de reenfocar els canals i utilitzar-los. S’ha de fer Autocrítica. Versatilitat, adaptabilitat flexibilitat. Deixar d’utilitzar expressions com km zero, sostenibilitat feminisme. Parlar de la cuina des de la cuina és el repte. És necessari transmetre coneixement, formar-los i generar una ètica del periodisme, per connectar amb les noves generacions.
Visita al Pati de sa Lluna a Alaior
El congrés, al seu tercer dia el diumenge 9 d’octubre va tenir participar també a la visita al Pati de sa Lluna a Alaior. A aquest nou centre gastronòmic es va fer la presentació i cata d’olis a càrrec de l’Associació Oli de Menorca amb Pep Pelfort.
Ja al Cap d’Artrutx a migdia Ana Vega parlà sobre la investigació i documentació gastronòmiques. Entre les idees aportades podem destacar que el més important és escriure sobre la veritat, base del periodisme és informar els lectors i donar-los dades verídiques. Marc Casanovas realitzà la presentació del llibre titulat “No soy uno de los tuyos, la historia jamás contada del cocinero Álex Montiel”. Explicà que necessita escoltar els petits productors, pagesos, cuineres i cuiners que cuinen als marges a les perifèries. Desterrar la idea de geni a la cuina. Són les tesis fonamentals del llibre. Els periodistes gastronòmics han de saber oferir el millor vestit a la història que explicam.
Declaració Ètica de la crítica gastronòmica a Cap d’Artrux.
El congrés finalitzà amb l’elaboració de la redacció per la declaració Ètica de la crítica gastronòmica Menorca 2022, al Cap d’Artrutx, punt de trobada per al debat i la reflexió ha estat aquest primer congrés de periodistes gastronòmics de les Illes Balears, organitzat a instàncies de l’Associació de periodistes gastronòmics de les Illes, al capdavant amb BepAllès i Pep Pelfort, i amb els companys de l’associació que foren a Menorca donant suport a aquesta trobada internacional, Lydia E. Corral, Bartomeu Font, Andoni Sarriegui, Josep M. Natta, Margalida Socias.
Entre les conclusions es pot destacar la defensa de l’ofici davant la profusió de continguts banals. Posar de relleu la precarietat en les condicions laborals que fa urgent defensar i reafirmar l’ofici periodístic. La necessitat donar visibilitat a les cuineres com a les periodistes i crítiques gastronòmiques, intentar compensar el dèficit històric.
Una de les frases de Pep Pelfort, promotor del congrés respecte als periodistes gastronòmics “som dipositaris d’un llegat que s’ha desenvolupat sobretot a les llars i és el nostre deu de treballar-lo, difondre’l, promoure’l i donar-li valor i contingut escrit, sempre d’acord amb el codi deontològic sobre el qual ha de regir la nostra feina”.