Ara llegint
L’ALzinar: Què es pot fer als nostres horts durant el Juliol

L’ALzinar: Què es pot fer als nostres horts durant el Juliol

El te i el cacau ens regulen la tensió.

Segons una recent i exhaustiva revisió d’estudis feta, una vegada més, per la Universitat de Surrey (Regne Unit), gaudir d’una tassa de te, o d’una porció de xocolata negra (millor d’un 70 %, o més, de cacau), cada dia, és una bona acció de cara a la nostra salut, ja que ens proporciona flavonols (presents també en una àmplia varietat de fruits i verdures), que milloren la salut dels vasos sanguinis i poden reduir, fins i tot, la tensió arterial.

“”Les coses no canvien, canviem nosaltres“”.

(Henry David Thoureau – Escriptor, anarquista i filòsof estatunidenc).

Camina, caminaràs…

Indiscutiblement camina, caminaràs,  és un dels grans secrets de la poesia mallorquina de la dècada dels anys seixanta; primera obra d’un gran enginyer i poeta, Rafel Socias i Company (Sa Pobla, 1946-2020), editat per la nova Editorial Moll, dins la col·lecció Balenguera de Poesia, que conquerí el Premi Ciutat de Palma, de l’any 1968.

Però també és un dels insuperables exercicis que, sovint, de tant en tant, anem recordant, als nostres estimats lectors, pels seus innombrables beneficis per a la seva salut, segons acaba de destacar, també, aquests mateixos dies, la revista Heart, publicació científica internacional, dedicada a les malalties cardiovasculars, editada des del 1947, destacant que:

 “Caminar a pas lleuger (6,5 quilòmetres/hora) s’associa amb un risc d’un 43 % menor de sofrir arrítmies cardíaques, en comparació a caminar a pas més lent, i que el seu efecte protector és encara major en dones menors de 60 anys, sense obesitat”.

“El mestre va ser alumne.

L’hàbil va ser incapaç.

L’expert va ser ignorant.

El campió va ser aprenent.

Som processos”.

(Naufragant entre lletres).

Feines als horts.

Si pot ser, amics pagesos, a causa de les altes temperatures (aviat tornarem a superar els 40 graus), procureu regar durant l’horabaixa, o quasi entrada de fosca, per evitar l’evaporació (o inclús millor per la matinada, quan la terra i les plantes s’hagin refredat completament), a més de cobrir la terra amb compost, herba seca, palla, i burballa (si pot ser de fusta ecològica) entre altres materials naturals. Tampoc és gens desbaratat la incorporació de l’ara infravalorada llana dels xots i ovelles, com a cobertura dels nostres arbres i cultius.

Hem de seguir podant les nostres tomatigueres, que ja són impressionants i que, a pesar de la forta calor, van ben carregades d’oloroses i saboroses tomàtigues madures i ben vermelles, o roses, negres o blaves, i segurament ben aviat també en tindrem de verdes mexicanes.

Hem de seguir amb el tractament d’aigua d’ortigues, o purí d’ortigues  (mà de Sant, com deia la meva enyorada padrineta).

Torna a ser molt bon temps per podar en verd els rosers, rebaixant els brots deu centímetres i, especialment, tallar totes les flors músties, que són moltes, degut a les altes i insuportables temperatures, perquè en tornin a treure, segons ens remarca diàriament el bon amic Toni Luque.

Hem de controlar ben de prop les possibles plagues, de les que en tornarem a parlar un poc més endavant, i llevar les sempre molt mal anomenades males herbes, que ens serviran per afegir al compost, o també de cobertura vegetal.

És bon temps per separar les soques de les carxoferes i sembrar els esqueixos d’ull.

Les cebes per guardar, és bo collir-les un poc grenyals, ja que aguanten més temps (és a dir tot d’una que tombin el coll).

Es pot fer ja una segona tongada de sembra de patates, a partir de les patates de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin.

Si no sembrem dins bancals elevats, abans de sembrar s’ha de treballar (no llaurar) la terra i després fent solcs separats per uns 70 centímetres. Els trossos de patates, amb grill, els dipositarem a uns 7 a 8 centímetres un de l’altre.

“És necessari aturar aquest inconcebible creixement constant,

que fa temps ha trobat un nou topall:

el malestar de la majoria dels ciutadans que,

percep que els efectes negatius de la massificació

passen una factura massa, massa grossa,

a la qualitat de vida dels residents, que,

amb el pagament dels seus exagerats imposts,

mantenen a tota aquesta tropa que,

volen acabar amb la nostra tranquil·litat,

els nostres sans costums i qualitat de vida,

amb poques paraules amb el nostre benestar social

i l’accés als serveis comuns”.

(Joan Oliver).

Alls entre les tomatigueres.

A pesar que certs pagesos diguin que no és el període ideal, podeu provar de sembrar alls entre les tomatigueres (associació favorable per als dos), a jo cada any em va molt bé. Sempre he sentit dir als vells hortolans que combinant plantes compatibles (es diu que dues plantes són compatibles quan s’afavoreixen, conviuen bé i el seu rendiment és major que sí que es cultiven per separat). Evitarem plagues i millorarem el rendiment.

També és molt saludable per a les nostres tomatigueres sembrar, al començament i a l’acabament de les seves fileres, una mica separades de les tomatigueres, ja que tornen molt grosses, dues “maries” (que habitualment ens solen robar els impresentables drogats de torn, o dues tabaqueres), que repelen a la majoria de plagues.

Cal recordar, però, que està penat per la llei tenir més de tres exemplars, i que han de ser exclusivament per a consum propi (o per fer olis medicinals, que tampoc es poden posar a la venda) i no es poden vendre, ni regalar, baix de cap concepte, d’acord amb la llei.

També és bon temps per podar els nisprers, una vegada cada dos anys, i d’aclarir un poc els fruiters, en general. Els cirerers es poden podar fins a finals d’agost, com és lògic després de la collita. Els primers dies de juliol podem acabar d’exsecallar els tarongers i llimoneres.

El jull, o zitzània, és tan perjudicial que,

quan te n’adones

estàs d’enemic

amb qui mai no t’ha fet mal.

(Anònim).

Sopars d’estiu.

I com no, ja hem arribat al temps dels tradicionals sopars d’estiu, els saborosos, nutritius i vitaminants trempons a la fresca, les escalivades (o torrades d’hortalisses), l’estopeta de bacallà, i les fruites: melons, síndries, melicotons, albercocs, prunes, nesples, cireres, mores d’esbarzer (per cert, estem fent proves, al nostre olivar, amb abatzers sense pulles), figues (que han estat de bones, fa un parell de setmanes, les primeres figues flors), tot un món de gustos i colors per gaudir, ja que gran part de les hortalisses estan en plena producció.

No busquis persones

amb els teus mateixos gustos,

cerca persones

amb els teus mateixos valors.

(Anònim).

Sembrar.

Safrà, carabassó, col, enciams, patates, bledes (pràcticament es poden cultivar quasi tots els mesos de l’any, però no ens hem de passar amb les regades), mongetes, raves, api (necessita humitat constant; al segle XVI era conegut per les seves virtuts afrodisíaques), bròquils (necessiten un sol ric en matèria orgànica descomposta), escaroles, carabassons (han de menester bastant d’aigua), cebes, alls, mongetes (ideals per l’estiu, però també necessiten bastant aigua), cogombres, porros (necessiten terra ben adobada i bastant d’aigua), clavells i violes.

“Quan t’adones que dos dels negocis més rendibles

són la guerra i la malaltia,

és fàcil entendre que passa”.

Collir.

És hora de seguir collint tomàtigues, i pebres, sembrats dins l’abril o el maig; albercocs, albergínies, carabassons, carxofes, figues, cireres, cogombres, taronges, llimones (pagades als pagesos a preu de patató, aposta per tot hi ha aquestes solades caigudes davall les llimoneres), melicotons, melons (que són de dolços i saborosos aquests dies de tanta calor), síndries (melons i síndries fruites essencials de l’estiu mallorquí), mongetes remolatxa, espinacs, julivert, ravenets, pebres, peres, pomes, prunes, rem, alls, cebes, pipes de gira-sol, blat de les Índies, nectarines, tàperes i mores.

“Els aliments frescs que ens dona la terra, sense manipulacions,

tenen tota la força nutritiva que impulsa la vida.

Són els millors perquè l’organisme funcioni a ple rendiment”.

(Claudina Navarro – Periodista especialitzada en salut).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt