Què passaria si desapareguessin els boscos?

És difícil imaginar un món sense boscos. Potser perquè, d’alguna manera, els donem per fet. Hi són, formen part del paisatge, i sovint només hi pensem quan en veiem algun de cremat o quan hi passem per passejar. Però, i si un dia simplement desapareguessin?

El primer que notaríem seria l’aire. Els boscos tenen un paper clau en la producció d’oxigen i en l’absorció de diòxid de carboni. Sense ells, l’atmosfera es desequilibraria amb el temps. L’aire seria més difícil de mantenir net, i els efectes del canvi climàtic s’accelerarien encara més. No seria un canvi immediat i dramàtic d’un dia per l’altre, però sí un procés progressiu que acabaria afectant la qualitat de vida de tothom.

També desapareixeria una gran part de la biodiversitat. Els boscos són la llar de milers d’espècies, moltes de les quals depenen d’aquests ecosistemes per sobreviure. Animals, plantes, insectes… molts no podrien adaptar-se a altres entorns. Això provocaria una pèrdua enorme d’equilibri natural, amb conseqüències difícils de predir però segurament profundes.

L’aigua també se’n ressentiria. Els boscos ajuden a regular el cicle de l’aigua, retenen la humitat i eviten l’erosió del sòl. Sense aquesta funció, augmentarien les inundacions en algunes zones i les sequeres en d’altres. Els rius podrien perdre estabilitat, i el terreny seria més fràgil i vulnerable.

Però més enllà dels aspectes físics, hi ha una part menys visible que també desapareixeria: la relació emocional que tenim amb aquests espais. Moltes persones troben als boscos un lloc de calma, de desconnexió, fins i tot de reflexió personal. Sense aquests espais, el contacte amb la natura es reduiria, i amb ell també una certa manera d’entendre el món.

La qüestió és que els boscos no són només arbres agrupats. Són sistemes vius, complexos i interconnectats, que mantenen un equilibri que sovint no veiem. Imaginar-ne la desaparició és, en realitat, una manera de recordar com en depenem, encara que no sempre en siguem conscients.