Què tenen en comú l’aranyó, la cirera d’arboç, l’aglà, el gratacul i la pinya verda de pi?
Palma acollirà el proper mes de setembre una jornada teòrico-pràctica centrada en el potencial dels aliments forestals, amb especial atenció a cinc espècies sovint oblidades però plenes de possibilitats: l’aranyó, la cirera d’arboç, l’aglà, el gratacul i la pinya verda de pi.
La trobada, dirigida especialment a professionals del sector alimentari, se celebrarà en el marc del projecte “Plantes Oblidades”, una iniciativa que promou la valorització d’aquests fruits silvestres com a eina de dinamització econòmica i de gestió sostenible del territori.
La jornada s’estructurarà en dues parts. En una primera sessió teòrica, s’exposaran les característiques d’aquestes plantes, les dificultats associades a la seva conservació i processament, així com les oportunitats que ofereixen en termes de bioeconomia rural. Tot seguit, els participants podran elaborar i degustar productes a partir d’aquests fruits, fent ús d’una infraestructura equipada per a l’ocasió. Les places per a la part pràctica són limitades i cal inscripció prèvia.
El projecte “Plantes Oblidades” s’ha desplegat en una dotzena de finques forestals del territori català, abastant 280 hectàrees on s’han aplicat criteris de gestió forestal sostenible. Els fruits s’han recol·lectat de forma respectuosa per garantir la regeneració de les espècies i s’han sotmès a un acurat procés de selecció, conservació i recerca.
Les tasques de recerca i desenvolupament, liderades per les entitats Eixarcolant i Sambucus, han consistit en l’experimentació amb diferents tècniques de pre-processat, com ara la deshidratació, la trituració i la separació de llavors i tanins. Aquest treball ha permès obtenir una base adequada per a l’elaboració de productes finals, alguns dels quals han superat proves de degustació popular i d’experts, acumulant més de 13.000 valoracions.
Malgrat els reptes tècnics —com el gust fortament resinós de la pinya verda, l’astringència de l’aglà i l’aranyó o les dificultats de processament del gratacul— s’han seleccionat 30 elaboracions que durant el 2025 entraran en una fase de producció i comercialització pilot. S’elaboraran 500 unitats de cada producte per analitzar-ne la viabilitat econòmica i la seva acceptació al mercat. La distribució es farà a través dels obradors participants i punts de venda seleccionats, amb l’objectiu de fer-ne un seguiment comercial acurat.
Integració
La iniciativa aspira a integrar aquests aliments en la gastronomia i la indústria alimentària, obrint camí cap a una alimentació més sostenible i arrelada al territori. Untables, salses o snacks fets amb aranyó o aglà podrien aviat compartir prestatgeries amb altres productes habituals, oferint una alternativa local i de temporada que contribueixi a reduir la dependència del comerç internacional.
El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU, i vol consolidar una nova mirada sobre els recursos forestals: la de l’alimentació com a eina de conservació, d’innovació i d’arrelament al territori. La jornada prevista a Palma es celebrarà amb l’ajuda de l’Associació de Varietats Locals.