Rememorant dels 90 anys de la història de la Unió Esportiva Poblense (XIII)
Com vàrem comentar a l’anterior reportatge, abans que acabés la temporada 1987-88, Pep Alorda, va anunciar formalment la seva decisió de no continuar com a president del club. Així, Alorda, que formava part de la junta directiva blaugrana des de l’any 1966, i havia ostentat la presidència del club des de 1971, amb el sol parèntesi d’una temporada, decidia posar fi a una llarga etapa que havia marcat la trajectòria social i esportiva més brillant dels 75 anys d’història del Poblense, des de la seva fundació l’any 1935.
L’assemblea de l’acomiadament
Per les 22.30 hores del dia primer de juliol de 1988 va ser convocada la junta general ordinària o assemblea de socis de la U. D. Poblense al saló de Can Quic, amb sopar inclòs, per animar als socis de l’entitat blaugrana. Davant més de tres-centes persones va obrir l’acte assembleari el president del club Pep Alorda, i, a continuació, el secretari Emilio Collado va començar a tractar els diferent punts de l’ordre del dia.
En primer lloc, es va donar lectura al balanç d’aquella temporada que acabava de finalitzar, que s’havia saldat amb un dèficit de 17 milions de pessetes (cent dos mil euros), que sumat al que s’arrossegava de temporades anteriors situaven al club amb un elevat deute de 70 milions de pessetes (uns quatre-cents vint mil euros), una quantitat inassumible per un club com el Poblense, quina subsistència es feia possible gràcies a les aportacions personals que, any després d’anys, feien els membres de la directiva, amb la mesura de les seves possibilitats i amb els crèdits que en l’àmbit personal havien contret amb diverses entitats bancàries.
Allà mateix, al llarg de l’assemblea, els directius feren pública la seva decisió de condonar al club el deute contret globalment a nivell personal i que suposava la quantitat de 46 milions de pessetes (dos-cents setanta-sis mil euros). Així, en el moment de finalitzar el seu mandat, la directiva sortint deixava un deute de 23 milions de pessetes (cent cinquanta-vuit mil euros). Que quedaria compensat amb la partida econòmica que l’entitat blaugrana havia de rebre de diferents institucions en concepte del Pla de Sanejament i subvencions oficials, estimat amb 20 milions de pessetes (cent vint mil euros), amb quines entrades, la situació econòmica reial del club s’establiria amb uns 4,5 milions de pessetes (vint-i-set mil euros) a favor seu.
El que no tenien clar els socis era la possibilitat d’aconseguir en un termini de temps prudencial l’ingrés d’aquells doblers que havien d’arribar de les institucions oficials. Per altra banda, també preocupava la situació esportiva davant les anunciades baixes de jugadors prou importants. Tal preocupant situació en la qual quedava l’entitat no va animar a ningú dels presents a presentar una candidatura a la presidència i constitució d’una nova junta directiva. Aquella situació obligava a convocar una nova junta ordinària de socis per anunciar públicament l’obertura del preceptiu procés electoral.
Pep Alorda, amb el propòsit de despertar sensibilitats, va fer un resum de la històrica trajectòria del Poblense al llarg d’aquella darrera dècada i va destacar el fet evident d’haver convertit el club pobler amb el més representatiu de les illes, després del Reial Mallorca, «tot això -va ressaltar- gràcies a l’esforç dels meus companys de directiva, socis i aficionats en general que saben perdre amb justícia, però que es rebel·len contra les injustícies», referint-se als incidents comentats anteriorment al llarg del partit enfront del Ragón. També va agrair el suport dels mitjans de comunicació en general i es va queixar del comportament en contra d’un mitjà en particular, per acabar fent un balanç dels èxits esportius i de les realitzacions infraestructurals, com la instal·lació de l’enllumenat artificial i la coberta de la tribuna de preferència de l’estadi municipal.
Finalment, Alorda va insistir en el seu desig que qualcú, «amb il·lusió i ganes de fer feina», tal volta traçant una línia millor amb la gestió del club i que garantís la seva continuïtat, dins el panorama futbolístic nacional, es decidís a agafar el timó de la nau blaugrana poblera.
Per la seva banda, el membre de la Federació Territorial de Futbol, allà present, Antelm Pujol va fer ús de la paraula per dir que considerava que mereixia una reflexió per part dels presents, la generositat del president i companys de junta, de deixar el club en una situació consolidada. «Per això crec sincerament que la tasca que la junta directiva a duit a terme al llarg d’aquests darrers anys, mereix ser continuada amb el mateix esperit de lluita, sacrifici i generositat per altres persones que, també, estimen el Poblense.», va manifestar.
El fet que a aquella assemblea no es presentés cap candidatura, va obligar a convocar una nova assemblea per tal de constituir una Junta Gestora que es fes amb les regnes del club, fins que es convoquessin eleccions a la presidència per a la constitució d’una nova junta directiva.
Constitució de la Junta Gestora
Va ser la nit del 12 de juliol d’aquell mateix any, quan es va celebrar, a la sala de cultura del Museu de Can Planes, la nova i definitiva assemblea de socis, amb caràcter extraordinari, per decidir el futur del club. El secretari Emilio Collado, juntament amb el membre de la Federació Balear de Futbol, Tomàs Ballester foren els encarregats de dirigir el desenvolupament de l’acte assembleari. La primera passa consistia a constituir una Junta Gestora, ja que la inexistència d’una Junta Directiva, després de la dimissió de la qual presidia Pep Alorda, paralitzava tot el funcionament intern del club.
Després de molts de minuts de deliberacions i un quart d’hora llarg de mutisme per part dels assistents, Collado va insistir que «el Poblense no pot actuar ni continuar com a club de futbol sense una junta gestora que el representi». I va haver de ser el, ja expresident Alorda, que recorrent a l’estima que tots els allà presents sentien pel «seu» Poblense i a la reflexió de «quan trist seria que el club es veiés abocat a la seva desaparició», va tornar a animar al fet que qualcun dels socis allà presents es decidís a donar una passa endavant. Era el final d’una etapa gloriosa pel futbol pobler i es feia necessària el començament d’un altre que, com menys, garantís la continuïtat d’una entitat que ja contemplava una llarga història i que mereixia tots els respectes i l’estima de tots els estaments de la societat poblera.
Francesc Serra va donar la primera passa
Davant la sorpresa general de tots els presents, va ser Francesc Serra Cladera «Pallaso» el que va donar la primera passa per presidir la junta gestora. I deim «sorpresa general» pel fet que Serra era membre de la junta directiva dimitint que presidia Pep Alorcçda i responsable de les seccions o equips filials del Poblense. Alorda va ser el primer sorprès, i el valent de Xisco Serra va haver de suportar les mostres d’incomprensió i els més dispars comentaris criticant la seva decisió, per part dels que havien sigut els seus companys de directiva baix la presidència d’Alorda.
A la decisió presa per Xisco Serra, si sumaren per donar suport a altres socis allà presents i la Junta Gestora va quedar constituïda formalment pel mateix Xisco Serra com a president; vicepresidentes: Mateu Cabanellas, Sebastià Capó i Pep Seguí; tresorer, Gabriel Munar. Contador, Antoni Fornari. Secretari, Emilio Collado, vicesecretari, Jaume Cladera. Vocals: Antoni Caimari, Gabriel Gelabert i Bernat Siquier. Una vegada constituïda la gestora es va procedir a l’obertura del procés electoral d’unes eleccions que foren fixades per la Federació pel dia 20 de juliol de 1988. La nova junta gestora havia de fer front a dos temes prou importants; el primer dels quals consistia en trobar i convèncer a la persona o persones idònies i disposades a presentar la seva candidatura a la presidència del club. L’altre tema a resoldre era decidir la continuïtat, o no, de l’equip a la categoria Segona Divisió B.
Quant a la continuïtat a la categorXisco Serra va manifestar, a la mateixa assemblea que es faria tot el possible perquè el Poblense seguis militant la propera temporada a la categoria que li corresponia, que era la Segona B, encara que fos des de la modèstia i amb el risc de descendir, perquè pensava que les categories es guanyaven o perdien lluitant en els terrenys de joc i no en els despatxos. No cal dir que, tal determinació suposa un repte important i d’un risc imminent de descens per la propera temporada, ja que la plantilla havia quedat resumida a la mínima expressió a causa del fet que la majoria dels jugadors més importants acabaven contracte i que, abans de presentar la seva dimissió la directiva anterior havia traspassat als jugadors Miquel Bennàssar «Molondro» al Mallorca i Javier «Màgic» Díaz a l’Espanyol.
Jaume Fiol, nou president
Pel que fa al tema de trobar a la persona que presentés la seva candidatura a la presidència, tampoc va ser una tasca fàcil encara que sonessin distints noms com a possibles candidats, fins que es va convèncer a l’industrial Jaume Fiol Terrassa. La de Fiol fou l’única candidatura presentada, i, per tant, aquell calorós i acalorat estiu, climatològicament i futbolísticament parlant, Jaume Fiol es convertia amb el nou president de la U. D. Poblense de cara a la temporada 1988-89, la darrera que el club blaugrana militaria a la categoria Segona B i que analitzarem en el pròxim reportatge.
Continuarà…