Rememorant els 90 anys de la història de la Unió Esportiva Poblense (XIV)
Una directiva històrica
Abans de començar a comentar la nova etapa de la trajectòria esportiva del Pobense que es va iniciar després de la dimissió de Pep Alorda i tots els components de la seva junta directiva, és de justícia fer referència a l’encomiable tasca duita a terme per totes aquelles persones que durant aquella etapa gloriosa estigueren, en tot i per tot, al costat del president que va conduir la nau blaugrana poblera per espai de 17 anys, amb el sol parèntesis de la temporada 1976-77 que es fa càrrec del club el cardiòleg Gabriel Soler Planas.
Aquell equip directiu que apareix a la fotografia que encapçala aquest reportatge, estava integrat per (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Miquel Crespí «Mònic», Julià Serra «Pallaso», Tòfol Alorda «Bon Jesús», Sebastià Mir «Metge Mussol», Miquel Bonnín «Llauner», Pep Alorda «Bon Jesús», Julià Mir «Mussolet», Rafel Pomar, Rafel Franch «Advocat», Llorenç Mir «Cuqueta», Miquel Bennàssar «Molondro», Pep Capó «Regalat», Miquel Pol «Breguins», Domingo Rodríguez, Joan Mateu «Rei», Emilio Collado «secretari», Guillem Capó «Cerol», Xisco Serra «Pallaso», Gabriel Serra «Caminer», Jaume Caldés «Bugerrenc».
D’aquell formidable equip de vint homes, només en resten cinc en vida, pel mateix ordre a la foto: Pep Alorda, Rafel Pomar, Joan Mateu, Emilio Collado i Gabriel Serra, dins la memòria dels quals resten les moltes llums i algunes ombres d’aquella època daurada i fins i tot heroica de la Unió Esportiva Poblense com a club i com equip.
Pep Alorda Ríos
Com ja hem comentat, bona part de la història del Poblense està íntimament lligada la figura humana de Josep Alorda Ríos. Nascut a sa Pobla el 25 de desembre de 1938 en el si d’una família que alenava futbol per tots els costats, i que professava un intens amor pels colors del Poblense, club del qual el seu pare Miquel havia format part de les primeres directives, Pep Alorda, talment com el seu germà Tòfol, des de molt jovenet ja va estar lligat a la directiva del club blaugrana pobler.
Futbolista a la seva joventut defensant els colors del Agrario, equip filial del Poblense, mai no va arribar a vestir la samarreta del primer equip, pel qual sentia una gran admiració i del que sempre fou un fidel seguidor.
Amb tan sols 29 anys, Pep Alorda va entrar a formar part de la directiva del club, que aleshores presidia el seu germà Cristòfol, i tres anys més tard va accedir a la presidència, càrrec que va exercir per espai de 17 anys, amb el sol parèntesis de la temporada 1976-77. Alorda va estrenar-se com a president del Poblense la temporada 1971-72, i es va desvincular definitivament del club la temporada 1987-88, que va presentar la seva dimissió.
Durant el llarg mandat d’Alorda, com ja hem comentat en anteriors reportatges, fou quan el Poblense va escriure les més brillants i triomfals pàgines de la seva història. Una trajectòria mai més superada i molt difícil d’igualar.
Amb Pep Alorda a la presidència, el Poblense va realitzar les seves millors campanyes a la Tercera Divisió Nacional i va estar a punt de disputar la lligueta d’ascens a Segona Divisió la temporada 1971-72. Una època en la qual el Poblense va aconseguir les més altes cotes de popularitat dins el panorama futbolístic de les Illes Balears, convertint-se amb l’equip de moda, arrossegant aficionats de distints pobles de la comarca i d’altres racons més llunyans. I amb Pep Alorda a la presidència, el Poblense va assolir el somniat ascens a la Segona divisió B la temporada 1981-82, categoria que va mantenir per espai de set temporades consecutives.
Per tot això, quan Pep Alorda va anunciar la dimissió i desvinculació del club, a l’aficionat pobler se li feia difícil concebre un Poblense sense Pep Alorda al seu timó, o imaginar-se a un Pep Alorda desvinculat del «seu» Poblense.
Persona sentimental i emotiva, Pep Alorda gaudia i s’emocionava amb les victòries del Poblense i patia davant les seves derrotes. Com a president es va entregar en cos i ànima a la gestió del club sense escatimar esforços ni sacrificis personals i econòmics i es va saber envoltar d’un equip directiu que sempre va estar incondicionalment al seu costat amb els mateixos sentiments d’amor pels colors del club pobler més representatiu de la localitat, ara ja amb 90 anys d’història.
Paral·lelament al seu càrrec de president del club, Pep Alorda fou regidor de l’Ajuntament de sa Pobla per espai de 17 anys i candidat a la batlia a les eleccions municipals de 1987. Com a regidor, va ser un dels principals impulsors del projecte de construcció de l’exemplar Poliesportiu Municipal de sa Pobla, quin camp de futbol va ser inaugurat el dia 17 de gener de 1997, dins el marc de les festes de Sant Antoni.