Rememorant els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense (V)
Tan prompte d’haver aconseguit l’ascens a la categoria nacional, la directiva del Poblense que presidia Miquel Pascual «Bea», es va posar en feina per tal d’incorporar els reforços que es consideraven necessaris, per afrontar la temporada vinent 1970-71 en certes garanties de poder conservar la categoria. Així, es produïren les incorporacions de jugadors tan carismàtics, com foren el porter Alfonso, el centre-capista Miquel Crespí, o el davanter Meñico, que juntament amb Copoví, foren les «estrelles» de l’equip. Així mateix, s’incorporaren a la plantilla altres jugadores que donarien un gran rendiment, com Ramón, Pep Pomar, Giménez, i el jove producte la pedrera local Joan Cladera «Tronet».
El grup de Tercera Divisió en el que es va integrar el Poblense, el formaren aquests altres equips: Levante, Girona, Mataró, Tarragona, Alcoyano Eivissa, Paiporta, Tortosa, Atl. Balears, Barcelona Atl. Calella, Terrassa, Europa, Gandia, Badalona, Algemesí, Júpiter, Acero i Mestalla. Un potent grup al qual el Poblense li va saber prendre la mesura, fins al punt de quedar classificat, al final de la competició, a la desena posició de la taula havent sumat un total de 37 punts.
Els jugadors que habitualment formaven l’alineació de l’equip, eren: Alfonso; Cladera, Terrasa, Gost, Crespi, Vallespir, Mir, Meñico, Ramón, Giménez, Bennàssar, Pomar, Copoví, Comas, Cantallops, Cladera II i Pons.
Començament de l’«Era Alorda» Temporada 1971-72
Un dels fets que durant 17 anys marcarien la trajectòria del Poblense com a club i com equip, seria l’arribada a la presidència de Josep Alorda Rios, aquella temporada 1971-72, després de quatre anys de formar part de la junta directiva. El nou president es va saber envoltar d’un equip humà, que com ell mateix sentien un fervor i estima especial pel «seu» Poblense de tota la vida. Així, es va constituir una directiva emprenedora i esportivament ambiciosa, sacrificada i entregada en cos i ànima al club. El mandat de Pep Alorda, es va perllongar fins a la temporada 1987-88, amb el sol parèntesi de la 1976-77, en la que fou president el cardiòleg, Gabriel Soler Planes. Amb Pep Alorda a la presidència es va aconseguir l’històric primer ascens a Segona B, la temprada 1981-82.
Gran campanya, quasi històrica
La temporada 1971-72 fou, se’ns dubta, la millor que va signar el Poblense a aquella potent categoria de Tercera Divisió Nacional, quedant a les portes de disputar la promoció d’ascens a la categoria de plata del futbol espanyol, la Segona Divisió, a la que tan sols hi havien accedit els equips balears, Constància, Mallorca i Atl. Baleares.
La gran campanya i el gran futbol desplegat durant tota la temporada anterior va animar a la directiva a intentar lluitar per objectius més ambiciosos i es va apostar per la incorporació de futbolistes de vertader renom, que havien militat, amb èxit a categories superiors com la Segona i Primera Divisió. Així es va procedir al retorn del pobler Julià Mir, després de dotze anys de la seva fuita per triomfar amb el Reial Mallorca, Elx, Alcoyano i Girona. Es va fixar al central Oliver, que també havia jugat a Primera amb el Mallorca i amb el Salamanca, al davanter centre valencià Vicent Navarro, ex del València i Hércules a Primera, i el Levante a Segona, i a la jove promesa inquera Figuerola, cedit pel València i que havia jugat amb la Constància i el Mestalla.
Per fer-se càrrec de la direcció tècnica d’aquella extraordinària plantilla, tornava a la banqueta de sa Fortalesa, Andreu Quetglas, que ja havia deixat constància de gran entrenador a sa Pobla, les temporades 1948-49, 49-50, 52-53 i 53-54, aconseguint dos títols de Campió de Balears i disputat dues lliguetes d’ascens a Tercera Nacional.
Aquelles noves incorporacions, afegides a la renovació de Copoví, el retorn de Meñico, acabat de complir el seu període de servei militar, i la continuació a la plantilla de la gran majoria de jugadors de la temporada anterior, feren del Poblense un equip destacat del seu grup i amb opcions d’ascens a Segona divisió fins a les darreres jornades de competició, que circumstàncies extraesportives evitaren que el club pobler escrigués la més memorable pàgina històrica de la seva trajectòria.
A la competició de lliga, el club pobler va quedar integrat en el grup llevantí-català-balears, el que també hi competien: Alcoyano, Acero, Levante, Calella, Badalona, Eivissa, Onteniente, Tarragona, Atlètic Balears, Lleida, Terrassa, Europa, Benicarló, Gandia, Tortosa, Girona, Barcelona Atlètic, Algemesí i Atlètic Ciutadella.
El Poblense va tenir un començament esperançador, aconseguint bons resultats que feren enfilar una línia de regularitat a mesura que avançava la competició, fins al punt de col·locar-se líder de la classificació. A la jornada dotzena, els poblers encapçalaven la taula classificatòria amb 18 punts, fruit de 7 victòries, 4 empats i dues derrotes (llavors les victòries només comptabilitzaven 2 punts). Al final de temporada, el Poblense va quedar classificat en tercera posició, superat en dos punts pel Terrassa, segon i que va disputar la lligueta d’ascens a Segona Divisió, i a tres punts del líder Nàstic de Tarragona que va assolir l’ascens directe a la categoria de plata del futbol espanyol.
Els futbolistes que, en major o menor assiduïtat defensaren els colors del Poblense aquella extraordinària temporada, foren: Alfonso, Geroni, Joan Cladera «Jaumi», Jaume Gost, Miquel Crespí, Pomar, Giménez, Meñico. Biel Mir, Bennàssar, Ramón, Vallespir i Copoví, de la temporada anterior. Joan Cladera «Tronet», Rafel Gost, Miquel Cerdá (de l’equip amateur). Julià Mir (Girona), Oliver (Salamanca), Navarro (Levante), Ibáñez, Figuerola (Messtalla), Cela i Gandolfo (La Bañeza) i Bosch. Entrenador, Andreu Quetglas.
Continuarà