Rememorant les 90 anys de la Unió Esportiva Poblense (VI)

Després d’aquella excel·lent campanya 1971-72, de la que parlarem al capítol anterior, i convertit en l’equip revelació del grup, els jugadors més destacats van ser desitjats i presa d’altres clubs i els blaugranes no van aprofitar l’ocasió per a reforçar-se correctament, concloent setzens en la classificació de lliga pel que degueren defensar la seva plaça en la categoria davant l’aspirant C.F. Gandia, subcampió de la Regional Preferent valenciana, qui els va arrabassar el lloc en empatar 1-1 a Sa Pobla i vèncer en la localitat valenciana per 2-1. Així, el Poblense va tornar a la categoria Regional Preferent, a la que militaria la temporada 1973-74.

   El grup estava integrat pels equips: Poblense, Santa Catalina, Binissalem, Cultural, Constància, Campos, Espanya, Calvià, Collerense, Margaritense, Atl. Balears, Llosetense, Sant Joan, Vilafranca, Serverense, Consell, R. Pollença i Ses Salines. El pas per aquella categoria va ser un passeig triomfal pels futbolistes que integraven aquell equip que entrenava Andreu Quetglas, quina plantilla integraven: Nicolau, Pomar, Oliver, Crespí, Roldán, Gamdolfo, Meñico, Serra Ferrer, Araujo, Munar, Tomeu Bennàssar, Pere Bennàssar, Jaume Gost, Paco, Mateu, Mir, Gelabert, Sastre, Rafel Gost, Pere Serra, Serra Vanrell, Seguí i Ródenas.

   El Poblense es va proclamar brillant campió de lliga, amb 27 victòries, 7 empats i només una derrota, 112 gols a favor i 16 en contra. El segon classificat va ser el Constància i tercer Atl. Baears. El davanter Pere Bennàssar es va destacar com a golejador amb 47 gols.

   Així les coses disputaren el Campionat de Balears o  lligueta d’ascens a Tercera Divisió, Poblense i Constància com a representants de Mallorca, Alaior com a campió de Menorca i Portmany   en representació de les Pitiüses. La gran pugna la protagonitzaren Constància i Poblense en una lligueta molt igualada entre els dos conjunts mallorquins. Tant, que tot dependria del resultat del darrer partit a disputar en el Nou Camp d’Inca entre els inquers i els poblers. Els dos estaven empatats a 7 punts i, per tant, el guanyador s’alçaria campió i ascendiria a Tercera Divisió.

   El partit, envoltat d’un gran ambient, amb nombrosos seguidors dels dos equips, va resultar altament emocionant. Finalment, la victòria es va decantar de part del Poblense. Roldán, al minut 14 marcava el 0-1 de penal. Al minut 54 Meñico feia el 0-2, i un minut més tard, Maties escursava distàncies transformant una pena màxima, insuficient, però, perquè els poblers es proclamessin campions i aconseguissin l’ascens de categoria Tercera Divisió.

   L’equip protagonista d’aquell importat i decisiva victòria va sezra el format per: Nicolau; Pomar, Gost, Roldán, Oliver, Crespí, Mir, Meñico, Bennàsar, Paco i Araujo. Serra Ferrer i

Gandolfo substituïren a Meñico i Araujo.    

  Novament, a Tercera Divisió, la temporada 1974-75 enquadrat novament en el Grup III on competien clubs aragonesos, catalans, valencians, balears i murcians. En una competició molt oberta i subjecta a canvis continus en la classificació a causa de l’extrema igualtat, l’U.D. Poblense no va superar els talls i va acabar penúltima a tres punts de poder disputar la Promoció de Permanència, encadenant un segon descens a Regional Preferent.

   Subcampió de la Regional Preferent mallorquina després del Margaritense i campió balear de la temporada 75/76, els blaugranes van aconseguir un nou ascens a Tercera Divisió militant durant la campanya 76/77 en el Grup III amb aragonesos, catalans, valencians, balears i murcians en el qual era l’últim any amb aquest format, sofrint a partir de 1977 aquesta categoria una ampliació que va desvirtuar el seu nivell. El club blaugrana, tretzè, en realitat va perdre una categoria perquè la implementació de la Segona Divisió B, una categoria pont entre la Segona i Tercera Divisió a la qual no va poder accedir per tot just dos punts, va ser un cop dur per a una entitat que confiava seguir en el tercer nivell nacional. Precisament en el transcurs de la competició el club va inaugurar el 29 de gener de 1977 el camp del Poliesportiu Municipal, un recinte modern amb capacitat per a vuit mil espectadors estrenat en Lliga davant l’Ontinyent que va venir a substituir a l’històric Camp de Sa Fortalesa.

   Situat en Tercera Divisió, però en el quart nivell nacional, l’edició 77/78 la va disputar en el Grup V al costat de societats valencianes, balears, murcianes i castellà-manxegues acabant tretzè, seguint en el mateix grup durant el torneig 78/79 però amb la bona notícia de ser setè. En la temporada 79/80 que tancava la dècada la RFEF va determinar que els clubs balears formessin un grup exclusiu per al seu àmbit territorial en la categoria, quedant el Grup VIII compost per vint equips on l’U.D. Poblense, amb una formidable plantilla, va acabar, en segon lloc, a dos punts d’un R.C. Mallorca que, en hores baixes, amoïnadament va poder ascendir directament com a campió a Segona Divisió B.

   El desenvolupament d’aquella temporada 1979-80, i principalment el desenllaç final, que es va saldar amb l’ascens directe del Mallorca a Segona B, en perjudici d’un Poblense que va realitzar una més que excel·lent i superior campanya que el conjunt mallorquinista, mereix uns comentaris a part, que tractarem en un proper reportatge.