Sa camiona de madò Maria Revella
Si l’arribada del tren, l’any 1878 va suposar tot un esdeveniment, celebrat a sa Pobla com un avanç de progrés, la posada en servei del primer autobús de línia regular entre sa Pobla i Palma, l’any 1924, no va deixar indiferents, ni molt manco, als habitants d’una població que començava assaborir els primers fruits de les suors vessats damunt les seves marjals, convertides ja en fèrtils vergers, gràcies als esforços de les generacions de 1910.
Va ser la família Reynés-Simó –Gabriel siulet i Maria Ravella– qui donaren una passa al davant dins el progrés local, amb el transport de passatgers per carretera, entre la localitat poblera i Ciutat, la capital. Naixia així la primera i única empresa local de transport de passatgers que donaria aquell servei durant més de trenta anys. El vehicle a motor, conegut popularment com a sa camiona era de la marca ‘Lancia Lambda’, de color groc i en capacitat per transportar una vintena de viatgers.
La família de Can Ravell, l’any 1936 va incorporar el seu segon autocar, que fou inaugurat i beneïd el 31 d’agost d’aquell any, a la Placeta de l’església, juntament amb tots els membres de la família, com mostra la fotografia que il·lustra aquest reportatge. Es tractava d’un vehicle marca ‘Dodge’ de color gris, amb un porta equipatges damunt el toldell, amb capacitat per uns vint passatgers, més qualcun altre que a força d’“una ancadeta més” hi feia cabre la seva propietària i gestora, madò Maria Ravella, una dona mare de sis fills, molt simpàtica i decidida, que a cada viatge embarcava els passatgers i els rebia a la tornada, a la parada habitual, davant la Casa de la Vila.
El xofer Toni Parrús
El xofer d’aquella ‘camiona’ era Antoni Reus “Parrús”, que els anys 50 instal.laria la primera agència de transport regular de mercaderies per carretera entre sa Pobla i Palma i que anys més tard fa formar societat amb Pedro Buades, constituint l’agència “Unión”, que avui encara presta aquest servei diàriament, ara a càrrec dels successors dels fundadors. El mecànic de l’autocar era Vicens Femenías Font “Petrer” que tenia el taller a la carretera d’Inca i un altre portal al començament del carrer Joan Síndic. L’amo en Vicens Peter era un acreditat mestre de la mecànica de l’automòbil d’aquella època, a quin taller hi aprengueren l’ofici molts de joves poblers. Un altre xofer de la camiona de na Ravella fou Jaume Isern de sa Sargenta.
La camiona i la Guerra Civil
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la Camiona de na Ravella i el seu xofer Toni Parrús, foren protagonistes d’un episodi, quant menys arriscat, aquells dies de mitjan juliol: “Arribat el tràngol fratricida, la més incivil de les guerres, els autocars i els xofers de Can Ravell foren requisats. Però abans, amb l’esclafit del 18 de juliol de 1936, la camiona conduïda per Toni Parrús, va ajudar a la fuita d’un grup de joves, de confessada ideologia republicana que s’havien fet forts davant els falangistes a la caserna de carabiners, situada a la carretera d’Inca, a la sortida del poble.
Així; joan Pizà de “San José”, Antoni Gost “Curro”, Jaume Serra “Cuca”, Pep Bassa, i altres, arribaren fins als paratges del Cap de Pina a Alcúdia. A la seva arribada de tornada, el conductor va amagar l’autocar a un carrer de portases, donant temps als fugitius a protegir-se del pilot falangista, quins integrants acabaren sotmetent a Toni Parrús a un sever interrogatori”. Així conta aquell episodi, Alexandre Ballester a un dels capítols del seu llibre Àlbum del temps. Històries pobleres.
Quan Toni Parrús va deixar de ser xofer dels autocars de na Ravella, es posaren al volant, primer el fill de la família Reynés-Simó, Pep que es dedicava al conreu de les finques familiars amb el seu pare. Després, seria el seu germà Sebastià el xofer, fins que l’empresa va deixar de prestar el servei.