Sa Timba, la ferida que Felanitx manté viva 182 anys després
Felanitx ha tornat a mirar avui de cara una de les pàgines més tràgiques de la seva història. Aquest 31 de març, coincidint amb el 182è aniversari de l’enderrossall de sa Timba, el municipi ha retut homenatge a les 422 persones que perderen la vida en aquell succés que marcà per sempre la vida del poble.
Avui horabaixa, el silenci s’ha imposat a l’indret on es produí la catàstrofe, al costat de l’església parroquial de Sant Miquel de Felanitx, a la banda del carrer Major. Allà, veïns, representants municipals i la batlessa Catalina Soler han participat en un acte de record que ha inclòs la descoberta d’una nova placa amb els noms de totes les víctimes. La intervenció de la historiadora Carme Pino ha posat context a una tragèdia que encara ressona en la memòria col·lectiva.
Un total de 422 espelmes enceses han il·luminat simbòlicament els noms i les vides truncades aquell Diumenge del Ram de 1844. Una imatge que sintetitza el pes emocional d’un episodi que, generació rere generació, Felanitx ha mantingut present.
Un col·lapse que va commocionar tota l’illa
Els fets es remunten al 31 de març de 1844. Com era tradició, cap a les cinc del capvespre, la processó dels dotze sermons recorria els carrers del poble. Una multitud es congregà damunt i als voltants de sa Timba, un terraplè construït al segle XVI al carrer Major.
L’estructura, debilitada i insuficient per suportar el pes de centenars de persones, acabà cedint. En qüestió de segons, tones de terra i pedra sepultaren la gentada. Les xifres són eloqüents: 414 morts a l’acte, als quals s’hi sumaren altres víctimes en els dies posteriors, fins a arribar als 422 morts, a més de centenars de ferits.
En una població que aleshores no arribava als 10.000 habitants, l’impacte fou devastador. Famílies senceres quedaren afectades i el poble entrà en un llarg període de dol i dificultats socials i econòmiques. La tragèdia traspassà l’àmbit local i tengué ressò arreu de Mallorca i de l’Estat.
Record institucional
Amb el pas dels anys, el record de sa Timba s’ha mantingut viu no només a través d’actes institucionals, sinó també mitjançant la cultura popular. Gloses i cançons de mort han transmès el dolor d’aquell dia, com la peça atribuïda a Madò Meravella que descriu un poble on “no es trobava casa oberta que no hi hagués mort o ferit”.
L’any 1944, coincidint amb el centenari, Felanitx aixecà un monument commemoratiu en el mateix lloc de la tragèdia, amb la participació de l’escultor Joan Maimó. Un espai que des de llavors actua com a punt de referència del record col·lectiu.
Més recentment, l’Ajuntament ha reforçat aquesta línia de recuperació històrica. El gener de 2026, el consistori va rebre una subvenció del Consell de Mallorca per impulsar el projecte de recuperació de la memòria de sa Timba. L’ajuda, de 1.500 euros, permet actualitzar elements commemoratius i continuar investigant i difonent aquest episodi.
Amb cada espelma encesa i cada nom recuperat, Felanitx manté viva la història d’un poble que, malgrat la tragèdia, ha sabut construir un relat compartit al voltant del record, la dignitat i la transmissió del passat.