“Ses Collidores”, un llibre de María José Noguera, ens transporta a una activitat pròpia de la dona jornalera de Mallorca

 Com l’oli acabat de sortir de la tafona, María José Noguera ens presenta el seu darrer llibre «Ses Collidores» Recolectoras de oliva, escrit en llengua castellana, que com el seu títol deixa ben clar, ens parla de les collidores d’oliva, que un temps no massa llunyà, duien a terme la dura tasca de la recollita de l’oliva arreu dels extensos olivarers espargits per tot Mallorca.

   El llibre, de quin contingut en parlarem més avall, serà presentat personalment per l’autora als diferents municipis olivarers que ella va visitar per tal de rebre informació personal de les dones que a la seva joventut es dedicaren a l’esmentada tasca, ara testimonis vius d’una feina exclusiva de les dones, les collidores.  

   María José, dona tenaç, tal vegada una mica capritxosa a l’hora de triar els temes que vol plasmar en llibres, va dedicar anys treballant pacientment en l’elaboració de la publicació que acaba de veure la llum. Va visitar i va trepitjar els municipis que van tenir relació tradicional amb la tasca del cultiu i elaboració de l’oliva, va localitzar i va parlar amb les escasses dones que encara queden, que en els seus anys de joventut s’havien dedicat a aquesta tasca, recollint testimoniatges vius sobre el que consistia aquell dur i sacrificat treball, que en moltes ocasions les tenia setmanes allunyades de la seva llar familiar. Va parlar i es va documentar degudament sobre el tema amb persones enteses en la producció d’un producte, com és l’oli, que s’ha guanyat el seu prestigi a  la nostra illa, precisament per la seva qualitat.

 Entusiasmada amb el tema, va donar curs al seu dot artístic per a dibuixar, amb afecte, les boniques il·lustracions que acompanyen els textos escrits en les pàgines d’aquest llibre, pàgines brodades amb artístiques vinyetes, que conviden a la lectura d’unes històries escrites amb senzillesa i delicadesa, sense innecessàries pretensions literàries.

 A través de les converses mantingudes per l’autora amb un bon nombre de dones, avui ja majors, que en la seva joventut van executar la tasca de la recol·lecció d’olives, sabem quant dur i sacrificat era el treball d’aquest col·lectiu de dones, que durant anys va romandre oblidat o poc reconegut, malgrat haver tingut un paper rellevant en l’economia de l’illa, en el manteniment de les possessions dedicades al cultiu de l’olivera, i fins i tot en la conservació de l’inigualable paisatge de la nostra Serra de Tramuntana. Dones que van ser un símbol de resistència davant les dures condicions d’un treball manual en plena muntanya, desafiant les inclemències meteorològiques dels hiverns, els llargs desplaçaments fora de la seva llar i prolongades absències del seu entorn familiar. Tot mal compensat amb una precària alimentació i un miserable jornal, sempre molt inferior al dels homes que intervenien en les tasques de la recol·lecció de l’oliva.

 Parlant de l’estructuració i contingut del llibre, hem de destacar que, a més de les interessants històries que conten les collidores, María José ens recorda la importància, presència i protagonisme de l’oliva en la gastronomia mediterrània, amb l’aportació de diverses receptes en les quals l’oliva forma part integrant dels seus ingredients.

 Així mateix, hi trobem curioses històries, com la vaga protagonitzada per les collidores de Calvià l’any 1932, comptada per Manuel Suàrez Salvà. Una ressenya històrica de ‘possessions olivereres’ com Planícia o Son Alzines aportades per Miquel Ferrà i Martorell. Signatures convidades, les abans esmentades i altres, que María José Noguera ha introduït encertadament en el seu llibre per a donar-li més varietat al seu contingut, sempre amb l’oliva i els seus productes derivats com a eix principal, com el romàntic procés de l’elaboració del tan preuat i imprescindible oli d’oliva en les sofisticades tafones.

    En definitiva, el llibre que ens presenta María José Noguera, res més fullejar-lo se’ns fa apetitós, com oliva servida sobre una taula ben decorada entorn de la qual compartir uns bons moments gastronòmics i una agradable tertúlia, millor si el tema de conversa versa sobre aquelles dones que, com va dir el poeta, sense nom en els papers, «van escriure amb les seves mans una part important de la història del camp.» Dones fortes, de mirada profunda que feien del seu treball una esperança. Dones que van ser una part fonamental de l’economia rural, mentre elles cobraven un miserable jornal.

Les collidores d’oliva

   A través dels diferents apartats del llibre de María José Noguera, ens assabentem que les collidores d’oliva han estat figures clau del món rural mallorquí i mediterrani durant segles. Tradicionalment, eren dones i sovint també nines, que participaven activament en la collita de l’oliva, una feina estacional però essencial per a l’economia pagesa.

   A Mallorca, sobretot a la Serra de Tramuntana, la collita de l’oliva era una tasca principalment femenina. Els homes solien encarregar-se de feines més pesades (podar, batre els arbres, transportar sacs), mentre que les dones recollien les olives del terra, ajupides durant hores, amb cistells o senalles.

   Aquest treball requeria paciència, resistència i habilitat, però històricament va ser poc reconegut i mal pagat, tot i la seva importància. Les collidores feien jornades llargues, sovint a l’hivern, en condicions de fred, humitat i terreny difícil. El jornal que cobraven, com ja s`ha dit, solia ser baix i, en molts casos, es feia per quantitat recollida. Malgrat això, la collita també era un espai de vida social, on es compartien converses, cançons i experiències.

   Les collidores d’oliva han deixat una empremta important en la cultura popular, com ara cançons tradicionals, gloses, relats orals. En definitiva, formen part de la memòria col·lectiva del treball femení, especialment dins la ruralia. Aquest llegat ajuda a entendre el paper fonamental de les dones en la sostenibilitat del món rural.

Canvis amb la mecanització

   Amb l’arribada de la mecanització dels treballs del campal segle XX, el nombre de collidores va disminuir. Les màquines van substituir part de la feina manual, especialment als terrenys més accessibles. Així i tot, en zones de difícil accés com la Tramuntana, la collita manual encara es manté.

  Avui dia, les collidores d’oliva són reivindicades com a símbol de treball invisible però imprescindible, i formen part del discurs sobre: Feminisme rural, Patrimoni immaterial, Memòria històrica pagesa…

   La seva història és una peça clau per entendre no només la producció d’oli d’oliva, sinó també la vida, l’esforç i la resistència de generacions de dones.

   La Serra de Tramuntana ha anat adquirint la seva essència per la contribució de moltes persones anònimes, entre les quals hi ha les collidores d’oliva (recol·lectores), dones i nenes que durant anys van contribuir a preservar el paisatge cultural. Sovint eren nenes que, de molt petites, es desplaçaven des de diversos pobles de Mallorca a peu a la Serra, quedaven unes setmanes per a acabar la collita de l’oliva i tornaven a la seva casa també caminant. Han estat responsables de preservar tant les plantacions d’oliveres com els bancals, mantenint viu el paisatge més emblemàtic de la Serra de Tramuntana.

Reconeixements institucionals

   Per la seva lluita, per aconseguir l’equiparació de drets als dels homes, i per la seva aportació al patrimoni cultural, social  econòmic, el Consell de Mallorca l’any 2021 va, atorgar la ‘Medalla d’Honor i Gratitud’ al col·lectiu  de les collidores.

   Amb l’objectiu de preservar  la seva memòria, el Consell de Mallorca va produir el documental ‘Mirall de terra’, en el que es conta la història de les collidores d’oliva a través de cinc testimonis: Catalina Nicolau (Biniamar), Bel Seguí (Campanet), Francisca Suau (Bunyola), Francisca Marí (Es Capdellà) i Antònia Cerdà (Montuïri).