T’estim: Pagesia amb ànima i justícia social

Perdre’s dins Sa Vall de la Nou és retrobar-se amb el passat de Mallorca. Aquesta petita meravella del Llevant de l’illa no és només un espai geogràfic sinó que és un tros viu d’història, un refugi natural on la terra, l’aigua i l’ésser humà han conviscut en harmonia durant segles. La vall, documentada ja l’any 1339 com “in valle vocata de Nuce”, respira la saviesa d’aquells que l’han habitada i estimada al llarg del temps.

Des del període talaiòtic fins a l’època medieval, passant per l’enginy agrícola dels àrabs, la vall ha estat escollida una vegada i una altra com a lloc de vida i de futur. Els àrabs hi van construir un sofisticat sistema de reg que encara avui funciona, aprofitant l’aigua generosa que brolla de les seves fonts. Més endavant, els molins medievals transformaren la força de l’aigua en energia útil per produir farina, paper o draps, consolidant així un model d’aprofitament sostenible i respectuós amb el paisatge.

Avui, la finca reneix de l’oblit a través del projecte agroecològic T’estim, que recupera aquesta herència de manera honesta i compromesa. Més que uan projecte agrícola, T’estim és un acte de reparació: amb la terra, amb la història i amb les persones. Recuperar la finca no ha estat només tornar a cultivar-hi plantes aromàtiques i medicinals, sinó retornar-li la dignitat que mereixia després d’anys d’abandonament.

Les arrels del projecte

La història de la recuperació de Sa Vall de la Nou és també la història de tornar a creure en allò essencial. Quan Miquel Àngel Lobo, actual responsable de la finca, es va vincular al projecte a finals de 2019, ho va fer empès per una convicció clara: el respecte per la terra i la necessitat de donar-li un nou sentit. “Vàrem començar a finals de 2019, recuperant una finca que feia molts anys que estava abandonada. Vam començar cultivant plantes aromàtiques, i així fins avui”.

El que en un principi era una tasca de recuperació física amb tasques com netejar terres, restaurar sistemes de reg, tornar a fer viables els camps es va convertir ràpidament en una tasca vital com la de reconstruir un projecte amb arrels i mirada social. Perquè el projecte T’estim no només conrea plantes, ofereix una eina de vida a persones que sovint han estat invisibilitzades, persones amb trastorns de salut mental que, gràcies al suport de la Fundació Estel de Llevant, poden formar part activa d’un projecte productiu, digne i transformador.

L’entorn de treball, envoltat de natura i cicles lents, és el context ideal per reconstruir confiança, autoestima i autonomia. I tot plegat es fa des d’una filosofia clara, tenir cura del planeta i de les persones alhora. Per això el projecte aposta per l’agroecologia com a camí coherent amb la salut ambiental, la justícia social i la dignitat laboral.

La font de na Memòria

Al cor de la finca brolla la font de na Memòria, és una font que no només rega els camps, “És la vida del nostre projecte”, afirma Miquel Àngel Lobo. I no exagera. La font de na Memòria és molt més que un recurs hídric: és un símbol viu de continuïtat i persistència. Fins i tot en èpoques seques, quan el clima estreny i el sol no perdona, el seu cabal generós continua brollant. Aquesta constància és el que permet que la finca pugui respirar, créixer i mantenir el ritme natural del seu cicle productiu.

Però malgrat tenir la sort d’aquesta abundància, el projecte no cau en la complaença. La consciència de la fragilitat del recurs és constant. La situació crítica de l’aigua a les Illes Balears obliga a repensar cada gota: quan i com s’utilitza, com es guarda, com es redistribueix. “Nosaltres recollim l’aigua el diumenge de matinada i el dilluns a primera hora encara en tenim. És el moment d’aprofitar-la al màxim: regar, omplir els dipòsits i l’aljub per tota la setmana”, explica Miquel Àngel.

Aquesta gestió acurada no és només una qüestió de logística: és una pedagogia constant que es transmet a totes les persones que treballen a la finca i a tots els visitants que s’hi acosten. La font, doncs, no només alimenta les plantes: inspira una cultura de responsabilitat i respecte.

I, com tot en aquest projecte, també la font guarda històries. Els veïns més grans encara recorden com, dècades enrere, s’aturaven les comportes del torrent per fer pujar el cabal i regar les terres avui recuperades. Parlen de nanses per pescar anguiles i crancs de riu, de jocs d’infància i de vides lligades a l’aigua. Avui, aquells records flueixen de nou amb cada rajolí de la font, com si la memòria s’hi dissolgués per sempre en el corrent.

Aposta per l’agroecologia

L’agricultura ecològica no és un reclam comercial ni una tendència passatgera. És, com diu Miquel Àngel Lobo, una manera d’estar al món, de relacionar-se amb la terra, amb el temps i amb les persones. “Jo no participaria mai en un projecte agrícola que no fos ecològic. De fet, anam més enllà: apostam per l’agroecologia”, afirma convençut.

Aquesta aposta vol dir molt més que seguir un reglament europeu: vol dir integrar una visió global que té en compte la salut de les persones, la biodiversitat, la resiliència del territori i la justícia social. Aquí es treballa sense químics ni adobs artificials, sí, però també amb una mirada curosa que connecta la producció amb el benestar emocional, físic i ambiental de tots els que hi intervenen.

L’agroecologia, a Sa Vall de la Nou, es tradueix en accions concretes: respecte pel ritme de cada planta, cura de la terra com a organisme viu, recuperació de varietats autòctones i utilització d’indicadors naturals per adaptar-se al clima canviant. “L’herballuïsa és com el nostre canari dins la mina”, afirma Miquel Àngel. “És la primera que nota l’aire calent, i ens avisa de quan hem de fer una aportació hídrica més acurada.”

En aquest petit ecosistema agroecològic hi conviuen espècies tan conegudes com el romaní, la camamil·la, la menta piperita o la farigola, juntament amb altres menys habituals però igualment poderoses, com l’herba-sana, la sàlvia, el tarongí, el trepó o el plantatge. Totes elles tenen un lloc dins el projecte, no només per les seves propietats medicinals, sinó pel seu paper en l’equilibri del sòl i del paisatge.

La tria de les espècies no és casual: es basa en criteris ecològics, tradicionals i també simbòlics. Algunes plantes es cultiven per la seva capacitat de regenerar el sòl, d’atreure pol·linitzadors o de mantenir a ratlla determinades plagues de forma natural. Altres, com les fulles de taronger o d’ullastre, s’aprofiten com a record viu del patrimoni agrícola de l’illa.

Les infusions

Tot comença amb les plantes mare, cultivades amb cura a la mateixa finca. D’elles es fan els esqueixos que es porten al viver ecològic de Manacor, on arrelen sota condicions òptimes. Quan ja són prou fortes, tornen a la vall que les va veure néixer per completar l’aclimatació i, finalment, créixer lliurement a la terra.

La recol·lecció es fa a mà, amb respecte pel ritme natural de cada espècie. Al cap de poques hores, les plantes ja reposen al eixugador solar del viver, on el sol mallorquí completa la feina amb calma. Després es desfullen, es capolen i s’envasen en capsetes dissenyades per preservar al màxim les aromes i propietats. És un cicle complet, sense presses ni industrialització forçada. Tot el procés el duen a terme els treballadors i treballadores vinculats al projecte T’estim, persones amb trastorns de salut mental que troben en aquesta feina una eina de creixement personal i comunitari.

Però les infusions T’estim no són només bones per al cos. Són també una invitació a aturar-se, respirar i cuidar-se. Tenen noms senzills, però efectes potents: relaxants, digestives, revitalitzants, per acompanyar la menstruació, la menopausa o els dies de fatiga mental.

“Jo sempre dic que les infusions T’estim són com una farmaciola natural”, diu Miquel Àngel. I no és només una metàfora. Són plantes medicinals amb segles de saviesa popular al darrere, combinades per oferir alleujament i benestar des de la natura més pròxima.

D’entre totes, la infusió “Dona” ocupa un lloc especial. “Va ser una gran alegria quan APAEMA la va reconèixer com el producte ecològic de l’any 2022. Ens va fer un impuls mediàtic important just quan començàvem a comercialitzar de manera més regular”. Aquesta infusió simbolitza tot el que representa el projecte: salut, sostenibilitat, empoderament i arrelament.

Un projecte social, local i regenerador

La finca participa activament en iniciatives de regeneració ambiental com reforestacions amb espècies autòctones, neteges de litoral o accions de conservació de biodiversitat. Però aquesta dimensió ecològica no s’entén de manera aïllada. Al contrari: s’integra plenament en una visió transformadora, que concep la salut del planeta com inseparable de la salut de les persones.

La pedra angular d’aquest projecte és la seva missió social. Impulsat per la Fundació Estel de Llevant, el projecte agroecològic T’estim ofereix feina digna, estable i amb sentit a persones diagnosticades amb trastorns de salut mental. És un espai on la vulnerabilitat no es veu com una limitació, sinó com una realitat humana acompanyada amb empatia, estructura i valor.

Aquí, cada jornada al camp es converteix en un acte de reconstrucció personal. El contacte amb la natura, el treball en equip, la responsabilitat compartida i la satisfacció d’elaborar un producte amb les pròpies mans tenen un impacte directe en l’autoestima i en la percepció de validesa social. La terra no només es cuida: cuida.

Aquest model, profundament arrelat al territori mallorquí, posa en relleu la importància de relocalitzar l’economia, de generar ocupació significativa i de teixir xarxes comunitàries que no deixin ningú enrere. El projecte no aspira a créixer de forma desmesurada ni a conquerir mercats globals. La seva ambició és altra: arrelar-se, consolidar-se i ser útil.

Sa Vall de la Nou és un exemple viu de com es poden trencar estigmes a través de la pràctica. Aquí, persones que sovint han estat invisibilitzades o excloses dels circuits laborals troben no només una feina, sinó un lloc al món, una comunitat i un reconeixement.

I com diu Miquel Àngel: “Això no és cap decorat per fer veure que jugam a fer de pagesos i pageses. Aquí hi ha un projecte agroecològic de bon de veres, d’on surten quilos i quilos de planta aromàtica i medicinal.” Un projecte que regenera no només la terra, sinó també vides.