Ara llegint
“Toni Gili, el manescal del poble”, un homenatge a un home bo

“Toni Gili, el manescal del poble”, un homenatge a un home bo

“Toni Gili, el manescal del poble”, un homenatge a un home bo

Feia anys que Maria Magdalena Adrover i Josep Maria Gili parlaven de fer un homenatge a Toni Sua però no sabien com. Finalment, amb l’empenta d’Agustí Torres s’engrescaren a fer un documental en que han recollit testimonis d’amics i veïnats que el varen conèixer. Entre tots fan un retrat d’un home, per damunt de tot bona persona, i d’un manescal dedicat a la seva professió i al seu poble. 

Antoni Gili Oliver (Artà 1927-1980) va ser manescal a Artà i s’encarregava principalment de fora vila. Regidor a l’Ajuntament als anys 70, entre d’altres mesures, va impulsar la canalització d’aigües. També és recordat per promoure la creació de la Cooperativa d’Artà. 

“Sempre he dit que si som manescal és gràcies a ell, perquè jo el veia a ell feliç”, explica Maria Magdalena Adrover.  “En Toni era veïnat nostre, va morir al 1980 quan jo tenia 12 anys i jo sempre li deia que volia ser manescal. I quan vaig acabar la carrera de veterinària vaig pensar: ‘He aconseguit el que volia gràcies a ell i li vull fer un homenatge’, perquè es va morir molt jove i hi ha molta gent del poble que el recordava”, explica Adrover. 

Toni Sua era un professional lliure, cobrava del que li pagaven els seus clients, i molts dels testimonis destaquen que estava disponible les 24 hores. “Sempre tenia la porta oberta, nit i dia, i la gent l’anava a despertar si l’havia de menester”. Molts recorden també la seva generositat, moltes vegades no cobrava o li pagaven amb productes del camp. 

“En Toni era un pilar molt important i la gent estava contenta de tenir-lo al servei les 24 hores. Feia el possible per salvar els animals, i tothom ens ha contat el mateix, ell sabia que la gent a lo millor no podia pagar, i deia, ja m’ho pagaràs quan hagis venut el porcell. En aquell moment el manescal era això”, explica Maria Magdalena Adrover. En aquells anys, a meitat del segle XX, encara hi havia a Artà moltes famílies que vivien del camp, i que se’ls hi morís un animal suposava un cost econòmic molt alt. 

Maria Magdalena Adrover recorda com ha canviat la figura del manescal. “Reconec que m’encanta la meva professió, ha estat la sort de la meva vida, però hi ha moments que no es tan idíl·lica. Ha canviat moltíssim. Ara els animals de companyia passen a ser un membre més de la família i el tractament és totalment diferent”, conta Adrover, que actualment es dedica només a animals petits. “Ara ja hi ha especialitats dins animals petits com dermatologia, oncologia, traumatologia… Han sortit noves tècniques, nous tractaments, has d’estar molt al dia perquè és una professió que ha canviat molt”, detalla. 

El documental “Toni Sua, el manescal del poble” està dirigit per Agustí Torres amb la col·laboració de Maria Magdalena Adrover i Josep Maria Gili, nebot del manescal Sua i biòleg marí.  Es va projectar al Teatre d’Artà el passat 10 de gener en un acte presentat pel periodista Gaspar Caballero. Entre els assistents hi havia Ramon Garcia, president del Col·legi de Veterinaris, i Joan Gili Pascual, manescal d’Artà. Ara està disponible a Youtube. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt