Un estudi revela com es dispersen les llavors de Posidònia i obri la porta a conservar-la millor
Conèixer i comprendre millor com els fruits i les llavors de Posidònia oceànica es dispersen a la mar i com l’espècie està interconnectada en diferents àrees de l’oceà podria ser clau per definir àrees de conservació i restauració de l’espècie. Aquest és el punt de partida d’un estudi dut a terme per personal investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), el Sistema d’Observació i Predicció Coster de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i l’Aarhus University de Dinamarca .
Una nota de premsa publicada per aquests ogranismes explica que a través de models matemàtics de simulació i l’anàlisi de xarxes de connexió, l’equip de recerca proposa un nou enfocament més eficient que permet una millor comprensió de com la posidònia es dispersa i connecta entre diferents sectors de la costa a l’arxipèlag de les Illes Balears. Així mateix, aquest enfocament possibilita identificar àrees clau per a la conservació i restauració de les praderies de posidònia, especialment a l’arxipèlag balear.
L’estudi aconsegueix identificar àrees on és probable recol·lectar grans quantitats de fruits de posidònia, àrees on el reclutament natural pot ajudar en la recuperació de les praderies marines, zones que requereixen intervenció per facilitar la recolonització i llocs que han de rebre prioritat, en cas de dany a les praderies marines, per mantenir la connectivitat.
Millors decisions
Aquest coneixement pot guiar les persones responsables de la conservació a nivell regional a prendre decisions informades per protegir i restaurar aquestes praderies submarines de manera efectiva. Aquest enfocament és crucial per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes marins, especialment per a hàbitats d’interès comunitari com a Posidònia oceànica a la Mar Mediterrània.
L’equip de recerca es va encarregar de recopilar informació durant més d’una dècada a les costes i sota l’aigua. Durant aquest període, els avenços tant en les observacions oceàniques satel·litals com in situ combinades amb models numèrics d’alta resolució van permetre també millorar de manera significativa la representació dels corrents marins. Integrant tot aquest coneixement, la investigació principal que va conduir als resultats publicats a la revista “Biological Conservation” es va dur a terme en un any de treball en què el personal investigador es va enfocar en la simulació en un superordinador dels processos de dispersió de fruits i llavors de posidònia, així com a l’anàlisi de les xarxes de connexions entre diferents praderies marines.
Mitjançant la integració de models hidrodinàmics d’alta resolució i biològics, l’equip científic va aconseguir simular com els fruits i les llavors d’aquestes espècies es desplacen al mar a causa dels corrents i el moviment de l’aigua. Això els va permetre predir on podrien arribar aquestes llavors i com es mouen a l’oceà.
D’altra banda, es va utilitzar un tipus especial de matemàtiques, la topologia, per veure com diferents llocs a les costes balears estan connectats entre si, cosa que va ajudar a descobrir quines són les zones més importants i com ajudar a protegir-les.
La combinació d’aquests dos mètodes contribueix a entendre millor com es dispersen les plantes marines i com cuidar de manera més efectiva l’oceà i la seva vida marina.
Un nou horitzó per a la conservació de la posidònia
Les praderies de Posidònia oceànica són crucials per a la biodiversitat, la distribució d’espècies i la recuperació dels ecosistemes marins. Tot i l’existència de polítiques de protecció, els darrers anys s’ha observat un declivi continu de les praderies d’aquestes pastures marines degut majoritàriament a l’impacte de les activitats humanes.
A les Illes Balears aquestes pressions s’intensifiquen encara més a causa del turisme, subratllant la necessitat urgent de prioritzar àrees per a la protecció i la restauració de les praderies de posidònia. L’esmentada investigació obre horitzons importants en la conservació i gestió dels ecosistemes marins a les Illes Balears i més enllà. Els resultats permeten una millor conservació i restauració de les praderies marines, una gestió més sostenible del turisme i l’aplicació d’aquests mètodes a altres regions per protegir els ecosistemes marins a tot el món.
La col·laboració internacional i la investigació científica continuen sent fonamentals per garantir la supervivència d’aquestes praderies submarines i la salut general dels ecosistemes marins a la Mediterrània.