L’art del Concili de Trento a Palma

El Concili de Trento es va convocar per intentar reunificar les esglésies protestants (anglicana, luterana, calvinista) amb la catòlica. Arran del fracàs d’aquest objectiu, en el Concili de Trento es van refermar els principis tradicionals de l’Església catòlica, es va reforçar l’autoritat del Papa, es va potenciar la tasca pastoral dels bisbes i clergues i es va fundar la Companyia de Jesús per frenar els avenços del protestantisme.

Aquest moviment per frenar tota influència protestant en els països que es van mantenir dins l’òrbita catòlica s’anomena Contrareforma. El Barroc accentua la temàtica religiosa que decora les esglésies, promou el fervor de les multituds i exalça Crist, la Mare de Déu, els sants i els màrtirs a través de la construcció de capelles als temples o als carrers.

Els atacs a la Reforma protestant deixaren l’Església desproveïda d’imatges religioses i gràcies a l’autorització sorgida del Concili de Trento (1545-1563), li va permetre materialitzar el fervor popular als sants. Als carrers de Palma començaren a proliferar les capelletes instal·lades pels veïnats, les quals s’ubicaren als cantons, configurant un mosaic religiós en el teixit de Ciutat.

Cohesió.

Les capelletes, a part de tenir una funció devocional, han tengut també un paper cohesionador dels carrers de Palma. Són una mostra de la cooperació veïnal i de la Mediterrània el costum de viure el carrer i de fer-lo part de ca nostra. Els sants, en el concili tridentí, van ser reivindicats igual que la missa i es va afirmar l’existència del purgatori.

El concili va confirmar els dogmes i pràctiques rebutjades pels protestants (presència real de Crist en l’Eucaristia, justificació per la fe i per les obres, conservació dels set sagraments, les indulgències, la veneració de la Mare de Déu i els sants, etcètera); fixant amb rigor la frontera entre l’ortodòxia i l’heretgia, consumant la ruptura entre l’Església catòlica i els protestants.

Els déus.

Des de la més remota antiguitat l’home ha cercat protegir-se de tot mal que li resultés incomprensible i restés fora del seu domini. La seva espiritualitat religiosa neix pel fet d’atribuir tot esdeveniment incomprensible i temut, a l’existència d’un món politeista omplert d’éssers superiors, molt interrelacionat amb el dels homes, que resultava decisiu en qualsevol activitat que es desenvolupés. Les grans mortaldats de l’edat mitjana obeïen al designi d’aquests éssers que manifestaven la seva ira o executaven càstigs exemplaritzants enviant malalties mortals als homes. Les cases començaren a disposar en l’interior dels habitatges altars cerimonials i capelles de culte.

La proliferació de les capelles murals és relativament recent, a tot estirar pot establir-se la seva reimplantació als segles XVI o XVII, amb un punt màxim que té la seva època daurada durant el Renaixement. En els pobles d’una gran tradició capellística religiosa la construcció de les fornícules perdura fins ben entrat el segle XIX, però a les contrades menys supersticioses i poc ruralitzades, aquest complement arquitectònic urbà, no sempre ben valorat culturalment, pateix un fort recés sota els moviments arquitectònics neoclàssics i entra en una fase de gradual disminució i posterior desaparició.

Si repasséssim aquests elements de protecció, símbols d’una pràctica religiosa que avui ens sembla llunyana i desconeguda, algunes mostres afortunadament encara visibles en el nostre entorn urbà, ens familiaritzarem amb una complexa i variada col·lecció, que sense ser nombrosa és ben representativa.

CONVENI.

L’any 1994 l’Associació per a la Revitalització del Centre Històric, Sa Nostra i Cort signaren un conveni per a la restauració d’aquestes capelles amb la condició que l’Ajuntament de Palma s’encarregaria de vigilar-ne la conservació, il·luminar-les com pertoca i assenyalar-ne l’origen. Després d’anys de reclamacions per part d’Arca, Cort ha restaurat onze de la trentena de capelles religioses que encara es conserven als carrers de Ciutat.

INTERVENCIÓ.

Les humitats i alguns actes vandàlics havien fet malbé part d’aquest patrimoni historicoartístic, on apareixen principalment les figures del predicador Sant Vicenç Ferrer i de la Mare de Déu; la més antiga data del segle XVI. La intervenció, realitzada amb tècniques tradicionals, s’ha centrat fonamentalment a aïllar les teles de les humitats separades per paraments, a més de posar vidres de protecció en aquelles que ho permeten.

COST.

La restauració, que ha tingut un cost de 10.300 euros, ha estat sufragada per les regidories de Cultura i Infraestructures de Cort i es completa amb una guia de les capelles, amb un recorregut de les 29 capelles que encara es conserven avui i que han estat objecte d’estudi per part del cronista de la ciutat i autor del llibret, Bartomeu Bestard.

GUIA.

Bartomeu Bestard, cronista oficial de la ciutat de Palma, hi fa un recorregut guiat per les diferents capelles, a més de mostrar els elements més característics i tota la llegenda i història que s’hi amaga darrere. El recorregut s’inicia al carrer de Can Campanet i finalitza al carrer del Mar amb el Sagrat Cor de Jesús.

JOAN MUNTANER.

L’historiador Joan Muntaner havia estat l’únic fins ara en recopilar informació vers aquesta tradició. D’aquesta base historiogràfica ha pres bona nota el cronista de Ciutat escrivint una guia que recorre les 29 capelletes existents per tota la capital. La Mare de Déu del Carme del carrer de can Pinós ha estat una de les restauracions més complexes a la que s’ha destinat una partida de 2.000 euros.

SITUACIÓ.

La disposició de les capelles de paret que podem observar a Palma es localitza urbanísticament dins del que podem denominar nucli antic. En una visió de conjunt, aquestes imatges escultòriques, que no disposen de la categoria d’elements sagrats perquè habiten en el carrer fora dels llocs consagrats de les esglésies, estan dedicades a una molt diversa imatgeria de culte extreta del santoral més popular i sovint dedicades al patronatge local, també abunden les fornícules que contenen una creu.