La bella gavina entre les deixalles, la mar i la muntanya

El medi aquàtic possiblement fou un dels primers en ser colonitzat per les aus. De fet, s’han trobat restes que pertanyen a l’era del Mesozoic on ja es poden descriure ocells aquàtics. Recordem que aquesta època de la Terra va acabar fa 65 milions d’anys.

Aquestes aus tenen unes adaptacions comunes, sobretot la membrana interdigital, que permet nedar o moure’s amb més facilitat dins l’aigua. Un altre punt en comú es el plomatge, que està molt ben engreixat degut a una glàndula del carpó que s’anomena uropigial, tant que el fa impermeable. Moltes, a més, tenen un sistema per defensar-se de l’excés de sal. En aquest cas es tracta d’unes glàndules al cap que excreten una dissolució molt concentrada. Podem dir que les aus marines es troben dissenyades per viure i sobreviure en un ambient tan complicat com és la mar.

Moltes d’aquestes espècies marines es poden observar dins ports, moltes a costes rocoses i algunes sols mar endins. I la gavina de mantell blau (Larus argentatus) la podem veure per tot arreu, sobretot als abocadors de fems.

l Diferents races. A les Illes Balears podem observar un grapat de gavines que sols són presents durant èpoques de migració o en comptades ocasions. Entre aquestes podem citar la gavina de cap negre (Larus melanocephalus), una au de 40 centímetres que podem observar a l’hivern quan curiosament no té el cap negre, ni tampoc les ales; el gavinó o blanquet (Larus minutus), de 28 centímetres, no gaire freqüent, visible a l’hivern sobretot als aiguamolls, sense color negre a les ales. A partir del mes d’agost es poden observar les gavines menudes (Larus ridibundus), una gavina de 38 centímetres que és una de les més abundants a Europa i que ens visita sovint. També compareix a l’hivern una gavina molt semblant a la de mantell blau, la gavina fosca (Larus foscus); amb 53 centímetres té la part superior de les ales gairebé negra.

Dues d’aquí.

Dues son les espècies que viuen i crien a les nostres illes: la gavina corsa (Larus audouinii) i la gavina de mantell blau (Larus argentatus).

La gavina corsa fa uns 50 centímetres i és considerada la més rara del món; de fet es troba a la llista vermella de la  Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que recull totes les espècies amenaçades d’extinció. A les Illes Balears, que és una de les zones del món on n’hi ha més, aquestes no arriben als mil exemplars censats.

Per poder-la distingir ens fixarem en el bec, que és color coral fosc, quasi negre, i les potes són verd oliva, també bastant fosques. Té unes taques blanques a les ales que no es veuen quan vola, i el color de les puntes passa de negre al gris del dors de forma gradual.

Aquesta espècie està reduïda a unes poques colònies concentrades a la Mediterrània occidental i no la podem trobar a cap altra part del món.

A les nostres illes la trobarem a la costa centroccidental de Menorca, sud i sud-est de Mallorca, oest de Eivissa i sobretot al Parc Natural de Cabrera.

Les colònies solen ser nòmades. És un gavina més marinera i menys adaptada a viure de deixalles, per aquest motiu entra en competència directa amb la gavina de mantell blau i se’n duu la pitjor part, ja que la primera està més preparada per viure de l’aliment que tenim per excel·lència que són les deixalles produïdes pels humans.

La de sempre.

D’altra banda, la gavina de mantell blau és una gran au, de 58 centímetres de longitud per 130 d’envergadura. És la gavina, la gavina que acompanya les barques d’arrossegament quan entren al port, la gavina que vola per sobre una posta de sol anant a cercar la roca per passar-hi la nit, la gavina que colonitza amb milers d’exemplars els abocadors de fems dels humans, a les nostres illes i a mig món. I el més trist no és que la gavina mengi i proliferi amb les deixalles humanes, el més trist és la gran quantitat que en generem.

La gavina de mantell blau és una gavina que, com la majoria, es mou en grups, molt renoueres ja que els crits són molt importants per mantenir la cohesió del grup. De fet, els experts han identificat més de vuit tonalitats diferents de crits de dites gavines. Una altra característica no molt freqüent a les aus és la capacitat psíquica, molt més desenvolupada del que és normal a les aus; és a dir, són relativament intel·ligents.

Gavina de mantell blau

Com la majoria de les gavines, la gavina de mantell blau és colonial. A illots o penyals es reuneixen algunes dotzenes, de vegades centenars d’elles.

Les femelles solen posar tres ous, tot i que quatre o dos són també nombres corrents. Les gavines, seguint la seva fama que s’ho mengen tot, també es mengen els ous de les seves veïnes quan es despisten el més mínim.

El niu és molt poca cosa, de fet moltes vegades tan sols arriba a quatre plomes i un poc d’herba o una bossa de plàstic. Són molt carnisseres entre elles mateixes i sobretot amb colònies de gavines d’altres races més vulnerables.

Crien a totes les illes a tot el litoral de l’estat i al món a totes les zones temperades fins a arribar a les zones àrtiques. Per això podem dir que és present a tots els hàbitats del planeta.

A les Illes Balears ja fa anys que s’emprenen campanyes de control de poblacions, i és que si l’home no mira d’arreglar un poc el malfraig que fa amb la natura, ella per si mateixa moltes vegades no pot.