Una breu història del naixement de l’universal poema El Pi de Formentor, contada per Bartomeu Torres Gost

Immersos ja en la celebració de la «Diada de Mallorca», el fil conductor de la qual, per decisió del Consell de Mallorca, és el 150 aniversari del poema “El pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera, considerat una de les obres més universals de la literatura mallorquina, pot resultar oportú recordar com, quan i on es va gestar el tan lloat i recitat poema.

 De Miquel Costa i Llobera i la seva vasta obra literària, ens parla extensament i detalladament el pobler, fill il·lustre de la seva vila natal, Bartomeu Torres Gost, Dean, que va ser, de la Catedral de Mallorca, en el seu llibre Miguel Costa i Llobera, 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta. (Editorial Balmes Barcelona 1971).

Bartomeu Torres Gost (sa Pobla 1905-1989)

   Va estudiar filosofia i teologia en el Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca (1915-25), es va doctorar en filosofia (1927) i teologia (1928) a Roma, on va ser ordenat sacerdot el 1928. Va ocupar càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que va ser nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-54), provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma (1961-86).

  Des del 1980 va destinar importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera, al qual va dedicar gran part de la seva obra esaïgística, a més de convertir-se en el seu biògraf. Col·laborador en ‘Destino Revista Balear’, Diario de Mallorca, en el diari catòlic ‘Correo de Mallorca’, ‘Estudis ‘Franciscans’, ‘Studia’, ‘Estudis Lulianos’ i en el ‘BSAL’.

 Entre les seves obres destaquen Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936). Una vocació tardana. Don Miguel Costa i Llobera (1944), Aspectes de l’espiritualitat de Costa i Llobera (1955), Apologia de Costa i Llobera a través del seu epistolari (1956), Miguel Costa i Llobera: 1854-1922. Itinerari espiritual d’un poeta (1971), així com les edicions crítiques de l’Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975), l’Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).

Així va néixer el poema més universal de Costa

 En l’apartat del llibre que Torres Gost dedica al poema, “El pi de Ribera – El pi de Formentor”, després de fer una poètica descripció del paisatge paradisíac, font d’inspiració de Costa i Llobera en el qual es deixava perdre amb freqüència, compte com li va sorgir a l’encara jove poeta, el poema més sublim de la seva extensa i valuosa obra rítmica.

 Torres Gost, diu textualment (traduït del castellà): “Plàcidament, passeja un dia per Formentor amb el seu cosí Pedro Llobera, qui té el privilegi d’acompanyar-lo en aquest i altres moments d’inspiració. Don Pedro, des de la joventut  va establir pacte d’amistat amb les veles blanques del seu balandre, que cada dia flamejaven sobre la lluminositat blava de la mar. La ribera de Formentor, i la toponímia de penyasegats  i coves marines, no tenen secrets per a ell. A la platja de Port Pollença li vaig sentir comptar les primeres correries per la costa brava, embarcats ell i Costa en fràgil barqueta, el mateix que les circumstàncies que van envoltar la redacció primera de la poesia. En un clar de l’arbreda de la ‘Pineda dels Arenes’, Costa es deté un moment i li mostra un pi enorme en el paratge denominat “Pedra alta’, del vessant nord. En altres passejos i hores silencioses, ha percebut les llums de gràcia poètica que del pi emanen. Ara camina amb pausa mentre recita uns versos. En les ‘Cases velles’ els escriu en net amb clara cal·ligrafia i ofrena l’autògraf al seu cosí. Ocupa tres cares d’un plec de paper quadriculat en foli. Costa retola amb números romans les vuit estrofes de l’original, i separa amb ratlleta vertical els hemistiquis de cadascun dels versos alexandrins, Pedro va guardar aquest preciós original com una relíquia fins als últims dies de la seva vida.”

 Bella història, bella i sensiblement descrita per un home, Bartomeu Torres Gost, que va estudiar i va aprofundir en la persona, vida i obra de Costa i Llobera, i que gràcies a ell, podem gaudir i oferir una reproducció de l’original del considerat poema més universal de la literatura catalana. Un document, que en el moment de sortir a la llum el llibre de Torres (1971) estava en poder del metge  Antoni Llobera, fill del cosí de Costa que va ser testimoni de la seva creació aquell dia de passeig pels bells paratges de Formentor.