Ara llegint
Una fona amb fulla d’atzavara

Una fona amb fulla d’atzavara

La Vall dels Tarongers és durant aquests dies seu de la Primera Trobada Internacional de Foners que es clausurarà avui mateix en el Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver i Sastre de Sóller, amb la disputa de la Primera Tirada Internacional Ciutat de Sóller, organitzada conjuntament per la Federació Balear de Tir de Fona i el Club Ciclista Defensora Sollerense (CCDS) a la que, a més dels habituals foners balears, hi participaran tiradors de Polònia, Lituània, Romania, Alemanya i als Estats Units, com també altres esportistes arribats de diversos indrets.

Per aquest motiu, acompanyats pels més veterans foners de la Vall, Manuel Guerrero i Nicolàs Garcia, hem decidit retornar a les nostres arrels i fabricar les nostres pròpies fones amb les quals participarem en la tirada, a partir de les fulles d’una veïna i vella atzavara, tenint com escenari privilegiat les ombres dels garrovers de l’homologat camp de tir solleric.

L’atzavara o pitera (Agave americana) és una planta originària de Mèxic on es coneix amb el nom de maguei, actualment cultivada arreu del món. Les seves fulles, d’on surten les fibres per fer la bassetja, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des de terra mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres.

La fona, abans de tirar, s’ha de fer. En Nicolàs Garcia prepara el que serà prest l’arma de tirar pedres. (Foto: Joan Oliver)

Hàbils foners.

La fona, passetja, bassetja o mandró és un estri, una arma de tir, feta d’una trena de materials naturals, flexibles i forts, que permet projectar objectes (habitualment pedres) a llarga distància. Els nostres avantpassats foren molt hàbils en el seu ús, sent coneguts per tot el món per la seva destresa i punteria. La data de la seva invenció és impossible de precisar i tingué lloc a un moment indeterminat del neolític.

El reglament oficial de la Federació Balear de Tir de Fona (única federació d’aquest esport en tot el món) estableix que els materials que s’han d’emprar per construir una fona han de ser d’origen natural, fibres animals o vegetals, i que no serà reglamentària la utilització de mandrons fets amb materials d’origen mineral, metàl·lic o sintètic. Així mateix anomena que la seva longitud màxima, doblegada per la meitat, no pot ser superior a un metre.

La majoria dels tiradors no es fan, per manca de temps, o senzillament perquè no en saben fer, la passetja adaptada a les seves característiques i preferències, sinó que empren els models estandarditzats que fan els pocs artesans illencs dedicats a aquesta tasca.

Dos dels foners més coneguts, fent les trunyelles de la fona balear. (Foto: Joan Oliver)

El procés.

Com a materials per confeccionar una fona podem emprar el lli, cànem, atzavara, pell… Nosaltres hem optat per l’atzavara, que era el que teníem més a mà. Hem començat el treball ben matí, tallant les fulles de cactus necessàries per dur endavant el projecte foner. Després de retallar-li degudament les pues amb un ganivet ben esmolat, els nostres foners comencen a pegar cops amb les fulles d’atzavara contra una superfície dura (les pedres d’un marge) per començar a rompre-les i treure posteriorment les fibres del seu interior. Les segueixen picant (quina paciència!) amb un pal de fusta fet per a l’ocasió, i posteriorment amb un sabre d’aquests històrics rematen el treball, separant tot el que no sigui autèntica fibra. Després de separada i secada, com és lògic per mitjans naturals, comencen a trençar l’artefacte amb el qual volen conquerir el triomf indiscutible de la Primera Tirada Internacional Ciutat de Sóller.

Sembla increïble, però sí, ajuntant aquests prims fils vegetals, el resultat final és una passetja de campionat, amb l’artística bossa d’enmig on es diposita la pedra, per a després, voltant-la ràpidament i, en amollar-la d’un cap, el projectil surt disparat per mor de la força centrífuga.

L’art de fer la fona és una feina de mestres. (Foto: Joan Oliver)

En tronyella.

Les nostres bassetges comencen amb trunyella de tres caps, que servirà per formar la baga al lloc on s’ha de posar el dit. Després de feta aquesta s’ajunten les dues parts, fent trunyella de dotze fils, agrupats de quatre en quatre, fins a arribar a la mitja braçada, seguint amb la part d’enmig, que és on es posa el projectil (actualment una bala de la mar, o de torrent). Els dotze fils es divideixen en dos fent sis dits de trunyella en cada un d’ells, que formaran la part d’enmig de la fona. Seguidament les dues trunyelles s’uneixen una altra vegada per fer l’altra meitat del nostre enyorat mandró, fent aquesta banda un poc més llarga que l’altra.

Fins no fa massa anys en alguns indrets de les illes els pagesos empraven el tir de bassetja com a forma de calcular determinades distàncies: “Això està a dos tirs de passetja”, sentíem dir als nostres padrins.

Les parts de la passetja, són l’ansa, ullet, anella o baga, que és per on s’enganxa la fona al dit de la mà; la cama o carnal, que consisteix en la trena que uneix cada una de les parts principals; la bossa, bosseta, trau, fona, uatró o casserola, lloc on el carnal es divideix en dos o tres carnals més prims, o carnallons, que pot ser, o ser complementat, amb un tros de pell; i la coa, coeta, coa de rata, pinzell o rabitza, que és la part final de la fona, on la trena es va aprimant fins que es converteix en un plomall de fils o fibres. És aquesta darrera la part responsable de l’efectivitat de la bassetja.

El desaparegut llubiner Biel Frontera i Gelabert, ens contà personalment,  durant els actes del XXV aniversari de la recuperació d’aquest esport, fets també a Sóller, que fa molts d’anys, en un somni, se li aparegué un foner dalt del talaiot dels Racons, al mateix Llubí, i li va dir: “Pareix mentida, a nosaltres que som els protagonistes més importants de la història de les Illes Balears, ens teniu abandonats.

Abans, els al·lots jugaven amb les fones, però actualment tothom juga al futbol o al bàsquet, i els joves ni tan sols saben el que és una fona. Per aquest motiu, has de fer qualque cosa per a nosaltres, perquè això és un desgavell”.

Com tot, la preparació és bàsica. (Foto: Joan Oliver)

Aquest fou l’històric moment del renaixement del tir de passetja a les nostres Illes.

A Mallorca, la utilització de la bassetja per part dels pastors, per replegar les ovelles, perdurà fins a finals del segle XIX. A Menorca i a Eivissa, fins al segle XVIII, sembla que també es va emprar amb regularitat, i fins a la meitat del segle XX era joc habitual entre els al·lots i els més jovençans.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt