Una missa cantada a sa Pobla que fou celebrada de la Colònia de “Gatamoix” l’any 1893

   Aquest dissabte dia 15, a les 20 hores, a l’església parroquial de sa Pobla se celebrarà una missa cantada, quina partitura musical data de l’any 1893, composta pel músic pobler Miquel Mas i que va ser interpretada a la capella de la colònia agrícola de «Gatamoix» o «Poble Nou» del municipi d’Alcúdia. En aquesta ocasió, la pesa musical serà interpretada per la Coral de sa Pobla que dirigeix Martí Sáez i Bàrbara Duran al piano. Francesc Xisco Lliro i Pep Lluís Riera construiran el relat històric i social d’aquesta bella i tràgica història. Una interessant iniciativa, tot plegat, cultural i històrica, de l’escriptor Pere Perelló amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de sa Pobla d’una història que guarda una estreta relació amb aquesta localitat, com contarem més endavant.

   El mateix Pere Perelló ens comenta que, «fa davers dos anys el meu amic d’infància Bernat Aguiló em posava a la mà una vella partitura d’una missa en llatí que va ser cantada a Gatamoix el desembre de 1893. Era el moment de la partida del jove matrimoni format per Beatriu i Lluís Latrobe-Bateman. Segurament va ser un cant amarg i trist. Afortunadament, la màgia de la vida s’ha consumat i aquest dissabte 15 de novembre, 132 anys després, podrem tornar a escoltar aquella missa cantada.»

   L’antiga partitura havia estat curosament guardada per la família del que fou destacat pianista i organista de l’església de sa Pobla, Joan Siquier «des Rafal», padrí de l’esmentat amic de Perelló Bernat Aguiló.

   La relació històrica, que abans hem comentat, d’aquesta partitura amb sa Pobla no ve donada només per l’autoria d’aquesta, el músic pobler Miquel Mas, ni per la família Siquier que la custodiava, sinó també, per l’estreta relació que el que va fer aixecar la capella de la colònia alcudienca, Latrobe-Bateman va mantenir amb la vila poblera, amb motiu de les obres de dessecació de s’Albufera i posterior explotació, entre els anys 1870 i 1890

Lee La Trobe Bateman

   Fent un resumit esbós biogràfic de tan il·lustre personatge, direm que era el petit de vuit fills. El 1883 va heretar la majoria de les accions de la New Majrca Land Company, l’empres anglesa que va dur a terme la titànica obra de dessecació de s’Albufera. Jove i culta, Lee agafà la direcció i gestió de les terres. Conservà la casa adquirida pel seu pare a sa Pobla, al carrer Plaça, 1 E, en va amoblar una a la barriada de El Terreno a Palma i en construí una de nova al costat de les antigues cases de s’Albufera, coneguda com la casa de dona Beatriu, la seva esposa.

   Un fet curiós i innovador de l’estada de Bateman a sa Pobla, fa ser la instal·lació d’una línia telefònica entre el seu domicili particular i les oficines de sa Roca a s’Albufera. Fou el primer aparell telefònic instal·lat a sa Pobla, l’any 1885, 43 anys abans de l’arribada del servei telefònic a la localitat. Aquell fet va ser quelcom conflictiva, provocant la intervenció del Govern Civil de les Balears, que considerava que no reunia els requisits legals i se n’havia deixat de pagar les taxes.   

   Bateman, va haver de fer front a un plet judicial imposat per Joaquim Gual de -Torrella, propietari dels terrenys de s’Albufera; una disputa que va venir originada per les terres de Sant Martí. Uns deien que s’havien expropiat legalment, mentre els altres deien el contrari. Finalment, l’any 1890, el Tribunal Superior de Justícia donà la raó als Gual de Torrella.

  Bateman, va intentar sense èxit, evitar la fallida econòmica que suposà aquell plet perdut. Fins i tot, ell i la seva dona Beatriu es convertiren al catolicisme en secret. Embarcaren cap a Londres, on els esperava el cardenal catòlic Manning, que celebrà els Sants Sagraments del matrimoni. Aquell fet no va ser del grat de la seva família, que eren evangèlics i protestants. El 1983, Lee es trobà tot sol. Tan sols li queda la seva dona Beatriu.

   Sense prou capital per pagar els deutes, la seva presència a les terres de s’Albufera tenia data de caducitat. En un intent de guanyar temps, va llogar s’Albufera al qui havia estat el seu majordom, el pobler Pere Antoni Serra «Corró», que, juntament amb un grapat més d’homes de la contrada, amb capital molt limitat l’administraren fins al 10 de març de 1896, quan el tot poderós Joaquim Gual de Torrella aconseguiria la propietat de les terres i cases albuferernques. Lee La Trobe Bateman i la seva dona Beatriu, varen partir cap a Ciutat i no s’han sabut massa coses més.

   Diu Pere Perelló, al seu llibre «La presència anglesa a la gran Albufera del Nord de Mallorca (1863.1986)» Pessic 2015, que, «Per alguns escrits dels nets del vell Bateman sabem que ni tan sols es parlava d’ells a la família. De ben segur que no els perdonaren la seva conversió al catolicisme romà. Ni tan sols als obituaris anglesos hem trobat informació sòlida. Alguns autors apuntaven que Lee havia mort el 1937, sense tenir seguretat. Sobre Beatriu no hi ha ni una paraula, Silencia absolut.»

   Però, segons Perelló, la història no acaba aquí, doncs, si bé la recerca duta a terme durant anys per tal de trobar descendents familiars de Bateman havia resultat infructuosa, sí ells han trobat als qui els cercaven. «Fa mesos que una família descendent directa de Jhon Frederic s’ha instal·lat a Mallorca i van començar a observar toponímia de canals, llocs i carrers que duien el seu nom. Aviat lligaren caps i ens trobaren, primer a Biel Perelló del Parc de l’Albufera i, després a mi, La relació ha fluït i estan descobrint un llegat que desconeixien.» 

   El darrer homenatge que els poblers i altres persones lligades en s’Albufera, reteren als Latrobe-Bateman fou l’any 1886, a la casa del seu majordom Pere Antoni Serra «Corró». Allà escaparen murta pel carrer Gran i al casal hi varen compartir taula per assaborir un bon dinar, després del qual no hi mancaren el ball de bot i una animada festa. El vell Bateman va fer un discurs de gratitud cap als poblers, i els poblers encetaren el camí per anomenar-lo fill predilecte.

   Aquest dissabte 15 de novembre, i com homenatge de recordança a la seva persona, Bateman tornarà a escoltar, des del seu cel particular, les notes d’aquella música que el va acomiadar, a ell i a dona Beatriu, la seva esposa, aquell llunyà desembre de 1893.