Una taronja al dia i no emmalaltiràs
Des de fa segles el conreu de cítrics és un dels més populars en la modalitat de regadiu a les Illes Balears. Taronges i llimones són originàries de la Xina, i els antics grecs foren els primers a conèixer-los i introduir-los a Europa. Aquestes fruites s’han convertit al llarg de la història en un dels principals conreus de regadiu de la conca mediterrània, i un dels motors agraris a països com Espanya, Itàlia o Grècia.
Els primers registres de cítrics a les Illes Balears provenen del municipi de Sóller, on s’ha trobat un expedient instruït l’any 1370 on es parla del robatori d’una llimonera i es documenta el taronger com a arbre comú a la vall de Tramuntana. El cultiu de cítrics a les Illes ja tenia una notable importància al segle XV, ja que apareix reflectit a documents on es parla de compravenda d’horts amb tarongers i llimoners.
A partir del segle XIX la producció de cítrics s’estén arreu del món i Brasil o Estats Units d’Amèrica es converteixen en grans productors. També països del sud-est asiàtic o Austràlia, amb climes aptes per aquests tipus de fruiters. A les Illes Balears la producció de cítrics viu un moment daurat al segle XIX, amb Sóller com a centre d’exportació de taronges a França. En l’actualitat, segueix essent un dels conreus de regadiu amb més força a l’arxipèlag, tenint en compte el context de crisi del sector des de fa dècades.
En medicina.
A banda dels fruits, taronges i totes les seves varietats -llimones, clementines o mandarines- els cítrics proporcionen també una aromàtica flor emprada tradicionalment en medicina o cosmètica.
Els arbres cítrics més populars a les Illes presenten una mida mitjana, encara que en condicions òptimes de cultiu poden arribar a superar els deu metres d’alçada. Són arbres que requereixen una ombra densa i són sensibles al fred. Requereixen terres de mitjana capacitat, frescos, sense importar la seva naturalesa. Són perennes, de copa gran, rodona o piramidal i de fullatge compacta. Presenten un tronc erecte i curt, amb fulles ovals d’entre cinc i deu centímetres, de marge senceres i freqüentment estipulades i branques usualment amb punxes.
Flors.
Les seves flors blanques, amb variacions taronja o roses, neixen aïllades o en petit grup i produeixen una olor intensa i característica. Són hermafrodites. Per les condicions que precisen, a les Illes els cítrics es troben majoritàriament a horts i petites extensions, predominant als pobles de la Serra de Tramuntana i al Raiguer, on tarongers i llimoners es desenvolupen en tota la seva esplendor.
A pesar que l’extensió de cítrics no arriba a les Illes al 5% dels cultius de regadiu, són arbres molt presents a les petites extensions i cultius particulars, i de la mateixa manera tenen un paper força important a la gastronomia balear.
En l’actualitat, Brasil és el principal productor de cítrics al món (un 18% de la producció total), seguit de la Xina (un 17%), els Estats Units (9%), Mèxic (6%), Espanya (5%) o Argentina (2%). Espanya i Itàlia, primers productors europeus, han vist minvades les seves superfícies els darrers anys a causa de la crisi del sector agrari.
Tanmateix, sumada a la resta de producció a la conca mediterrània, amb països com Grècia, Turquia, Egipte o França, la producció a l’àrea es pot considerar una de les més importants al món amb relació a la producció de taronges o llimones, amb un total de més de 18 milions de tones de cítrics produïts a la campanya 2008/2009.
A l’estat espanyol, el País Valencià concentra bona part de la producció, seguida d’Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears. En aquest sentit, amb només l’1% de la superfície de l’estat, les Illes conserven més de l’1% de la superfície total dedicada al cultiu dels cítrics. Però els darrers anys la superfície ha anat minvant de manera considerable, a causa de la poca rendibilitat del treball al camp. Davant el creixement de producció de préssecs o plàtans, els majors descensos en fruites corresponen als cítrics, amb un 22,2% per a la taronja dolça, totalitzant 2,6 milions de tones la producció prevista per enguany.
Moltes varietats.
Els cítrics es poden diferenciar popularment en taronges, llimones, mandarines, clementines o l’aranja. I dins cada grup hi ha diverses varietats, algunes de les quals es cultiven a les Illes. En el cas de la taronja, el cítric més popular i conegut, es poden diferenciar diversos grups: Nàvel, Blanca o de Sang, i cadascuna d’elles encara presenta nombroses varietats. A les Illes, la varietat més popular és la Canoneta, autòctona de la vall de Sóller i Fornalutx. D’aquesta varietat es produeixen a les Illes unes 22.000 tones anuals.
Pel que fa a la llimona, les varietats més conegudes són Verna, Fino i Eureka. A les Illes Balears les dues primeres són les més cultivades, de forma ininterrompuda al llarg de l’any. Juntament amb clementines o aranges, el total produït a aquesta cooperativa de caràcter comarcal ha arribat a més de 500.000 quilograms, aportats pels productors locals.
VITAMINA C.
Els cítrics són popularment coneguts pel seu contingut en vitamina C i el seu extens catàleg de propietats nutricionals, i no manquen a la gastronomia de les Illes. A més de ser una de les fruites més sucoses, refrescants i valorades, la taronja és rica en vitamina C, beta-carotens i bioflavonoides, el que la converteix en un aliment molt recomanat per a la prevenció del càncer.
ALTRES PROPIETATS.
És rica en vitamina A, B1, B2, i C, també rica en sals minerals com el potassi, calci i fòsfor. Conté també considerables quantitats de les vitamines B1, B2, B3, B5, B6 i E. Té propietats diürètiques, antiraquítiques i posseeix propietats preventives i curatives.
PER A LA CIRCULACIÓ.
La taronja és bona per als dolors de gola i genives dolorides, així com per a combatre refredats. I resulta també excel·lent contra els problemes circulatoris, ja que té components que enforteixen els vasos sanguinis.
NUTRITIVA.
En madurar, la major part de l’àcid del fruit es transforma en sucre de fàcil digestió, per això es diu que la taronja madura és molt més nutritiva. A més estimula el sistema nerviós, i resulta eficaç contra les convulsions nervioses, migranyes, rampes, insomni o depressió.
FIBRA.
Les taronges fresques són baixes en calories i una bona font de fibra i potassi, el que es tradueix en propietats laxants per la seva cel·lulosa i desinfectants de l’intestí pel seu àcid cítric, d’aquí que sigui un dels aliments més utilitzats amb relació a les malalties febrils d’origen intestinal.
LA LLIMONA.
Pel que fa als altres cítrics, llimones, mandarines o clementines presenten uns valors nutricionals molt semblants als de la taronja, caracteritzats per l’alt contingut d’àcids i vitamina C.
ALS VAIXELLS.
A l’antiguitat, la llimona era ja molt utilitzada pels mariners que passaven llargues temporades a la mar sense accés a fruites i verdures fresques. Els capitans en solien proporcionar a la tripulació per així evitar que els mariners emmalaltissin. Amb la llimona evitaven principalment l’escorbut, malaltia derivada precisament de la falta de la vitamina C.
LA PELL.
La pell i també les fulles dels cítrics se solen utilitzar per aromatitzar o com a condiment. En l’actualitat són uns dels ingredients més habituals de perfums, colònies i cosmètics. Per la seva banda, les flors dels cítrics també han estat emprats per les seves propietats sedants i lleugerament hipnòtiques. S’ha utilitzat per tranquil·litzar, per facilitar el somni i fins i tot contra els dolors premenstruals o els dolors de cap i panxa.