Una vida a les muntanyes i tot allò que s’apaga

Abraham Orriols signa amb Una vida a les muntanyes un llibre que és molt més que la biografia d’una pastora. És un retrat honest i sensible d’un món rural que resisteix en silenci, lluny dels focus, però carregat d’una saviesa acumulada durant generacions.

L’obra pren com a fil conductor la vida de Marina Vilalta, considerada la pastora més gran de Catalunya, que ha passat gairebé un segle lligada a les muntanyes del Ripollès, a Bruguera, als peus del Taga. Orriols, periodista de formació, s’hi acosta amb una mirada respectuosa i sense idealitzacions, deixant que la veu de la protagonista i el paisatge marquin el ritme del relat.

El llibre avança a través de converses, records i escenes quotidianes que mostren la duresa de l’ofici, però també la llibertat i la connexió profunda amb la natura que defineixen aquesta manera de viure. No hi ha èpica impostada ni nostàlgia fàcil: hi ha fred, soledat, cansament, però també dignitat, humor i una manera d’entendre el temps radicalment diferent de la urbana.

Un dels grans encerts del text és que transcendeix la història individual. A través de la Marina, Orriols parla del despoblament rural, de la pèrdua d’oficis tradicionals i de l’oblit progressiu d’un coneixement que no es pot aprendre en llibres ni universitats. La muntanya apareix com un espai viu, exigent i formador, no com un decorat idíl·lic.

Amb una prosa clara i continguda, pròpia del periodisme narratiu, Una vida a les muntanyes es llegeix amb fluïdesa i deixa pòsit. És un llibre que interpel·la el lector contemporani i el convida a repensar la relació amb el territori, el treball i la natura.

En un moment en què el món rural sovint es redueix a tòpics o es converteix en producte turístic, l’obra d’Orriols funciona com un acte de memòria i de justícia narrativa: donar veu a qui ha viscut tota una vida lluny del soroll, però al centre d’allò essencial.