Mallorca dona nom a una nova espècie de legionel·la, aïllada en un mostreig rutinari d’aigua
Un equip d’investigadors del grup de recerca de Microbiologia de la Universitat de les Illes Balears, del laboratori de salut ambiental Biolinea Int., la Clínica Rotger i d’altres centres reconeguts de recerca europea han descrit una nova espècie del bacteri legionel·la i l’han batejat amb el nom de Legionella maioricensis.
La nova espècie va ser aïllada per primera vegada a Mallorca i és la primera que es descobreix a Espanya. La troballa s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology. En l’estudi han participat també investigadors de la Clínica Rotger (Palma), l’Institut de Salut Pública d’Ostrava (República Txeca), la Universitat de Gothenburg (Suècia), l’Hospital Universitari de Sahlgrenska (Suècia), l’Hospital Universitari de Haukeland (Noruega) i la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca).
Identificació de la mostra
Segons han explicat des de la Universitat de les Illes Balears, la mostra va ser aïllada el 2012 per part de Biolinea Int. en un mostreig rutinari d’aigua en un hospital de Mallorca. En aquell moment, no es va identificar encara com una nova espècie, però per les seves característiques es va intuir que podria tractar-se d’una nova legionel·la. Amb posterioritat, es va saber que un altre laboratori de salut ambiental de la República Txeca havia aïllat, en un mostreig rutinari fet en un supermercat, un cep de legionel·la de característiques semblants a la de Mallorca.
En una primera aproximació basada en la seqüenciació parcial de gens marcadors moleculars per a legionel·la i diverses proves de laboratori, ja es va entreveure que es tractava d’una nova espècie. Aquests estudis es varen presentar per primera vegada en un congrés científic a Atenes el 2019. La pandèmia de la COVID-19 va interrompre les recerques, fins que l’any 2022 el bacteri va poder caracteritzar-se i identificar-se definitivament com una nova espècie de legionel·la.
Capacitat d’infecció de Legionella maioricensis
Segons assenyala el doctor Sebastià Crespí, primer signant de l’article i director científic de Biolinea Int.: «Fins on sabem, no hi ha evidència que aquesta nova espècie hagi causat infeccions en humans, encara que, almenys en teoria, podria causar-les». De fet, l’anàlisi de genòmica comparada realitzat en el present estudi ha posat de manifest la presència d’un nombre considerable de factors de virulència en el genoma de Legionella maioricensis. A més, es va detectar informació genètica que apunta a la seva capacitat per ser resistent a uns certs antibiòtics, com les penicil·lines, cefalosporines o monobactàmics.
La importància de la diversitat de poblacions
El descobriment d’aquesta nova espècie de legionel·la suposa un avanç important en el coneixement de la diversitat de poblacions del bacteri i contribueix a l’esforç de la comunitat científica per esclarir les llacunes que encara hi ha sobre el seu potencial patogènic.
El doctor Antoni Bennàsar, investigador del grup de Microbiologia de la UIB i coautor principal de l’article ha dit que «el coneixement sobre la diversitat poblacional de la legionel·la és encara limitat. Encara queden moltes preguntes sense resposta i incerteses respecte a l’epidemiologia de la legionel·la, la infectivitat del cep, la dosi infecciosa i la capacitat dels mètodes de detecció, en part, limitada pel desconeixement aparent de la biodiversitat del gènere».
Se sap que una de les 65 espècies de legionel·la descrites fins al moment, Legionella pneumophila, és la causant del 90 per cent dels casos de legionel·losi o malaltia del legionari, una malaltia respiratòria relativament infreqüent que es presenta en forma de pneumònia greu i potencialment mortal en un 10 per cent dels casos. A més, produeix la febre de Pontiac, una malaltia lleu pseudogripal no pneumònica. En definitiva, la legionel·la és un patogen d’interès sanitari.
La infecció s’adquireix principalment per la inhalació de bioaerosols, finíssimes gotetes d’aigua, contaminades amb el bacteri legionel·la. Les fonts principals d’infecció són els sistemes d’aigua potable, sobretot l’aigua calenta sanitària, les aigües de bany amb dolls d’aigua i aire, i les torres de refrigeració, encara que qualsevol sistema que generi aerosols a l’exterior (fonts ornamentals, reg per aspersió, estacions de rentada de cotxes, etc.) pot ser una font d’infecció potencial.
Nous ambients, noves fonts d’infecció
Ara bé, en els darrers anys s’han descobert noves espècies de legionel·la relacionades amb ambients diferents als tradicionals. Un exemple és la Legionella longbeachae, relacionada amb casos de legionel·losi per exposició a sòls, compostos i mescles per a tests. Un altre exemple d’espècie «exòtica» és la Legionella antarctica, aïllada recentment a partir de mostres de sediment d’un llac d’aigua dolça de l’Antàrtida i que ha resultat ser l’espècie més pròxima genèticament a la Legionella maioricensis, segons les anàlisis dels investigadors.
Per això, la comunitat científica internacional té la mirada posada en la identificació d’altres espècies de legionel·la amb potencial per actuar com a patògens humans. La col·laboració científica que ha fet possible la troballa de Legionella maioricensis n’és una mostra.
Conèixer per millorar la prevenció
El doctor Sebastià Crespí destaca la rellevància i la singularitat d’aquesta troballa, que mostra la qualitat de la recerca que es fa a les Illes Balears en el camp de la sanitat ambiental i de la higiene de l’aigua en particular. Igualment, posa èmfasi en la prevenció: «És essencial mantenir bons protocols de prevenció i control en els sistemes hídrics susceptibles d’albergar el bacteri, més encara a hospitals, on la població exposada és més susceptible».
Per la seva part, el doctor Antoni Bennàsar afegeix: «La legionel·la és un patogen oportunista de preocupació per a la salut i bona prova d’això és que la legionel·losi és una malaltia que implica un gran nombre de professionals de la salut pública i persones involucrades en el manteniment d’instal·lacions i sistemes d’aigua».
Els investigadors apunten, finalment, que l’estudi de la genòmica de poblacions de legionel·la i la dinàmica dels seus gens (especialment d’aquells gens relacionats amb la seva patogenicitat i virulència) és d’una importància crucial per a la prevenció i exploració de l’origen en casos futurs de legionel·losi, a més de l’optimització dels protocols de mostreig.
Foto: J. Fernández / UIB