Qui té un garrover té avui un tresor
Quan la calor ja afluixa i les primeres pluges tardorenques fan acte de presència bona part dels olivars de la Serra de Tramuntana i dels sementers del Pla es tenyeixen de marró a causa de les assolades de garroves. Un cultiu que, gràcies a la versatilitat dels productes que se’n deriven (se n’aprofita tant el garroví com la polpa), ha entrat en auge i avui s’arriben a pagar entre 70 i 80 cèntims d’euro per quilogram. Fins i tot es produeixen robatoris.
La versatilitat de la garrova a nivell industrial és tan àmplia que pràcticament se n’aprofita el 100% de la matèria prima. Tant és així que les empreses mallorquines que es dediquen a processar aquest producte són capdavanteres a nivell mundial, essent les terres mallorquines les màximes productores de garrova del món.
Tant la polpa de la garrova que és destinada a alimentació d’animals, exportant-se’n grans quantitats a Escandinàvia per alimentar rens; com la goma de garroví, que és un dels estabilitzadors alimentaris més nobles i coneguts, fan que la demanda de garrova estigui assegurada, malgrat que el preu del quilogram de garrova es mantengui en uns nivells excessivament baixos que incideix negativament en la conservació d’aquest cultiu.
La diversificació dels usos de la garrova ha anat creant nous mercats que han estat sàviament explotats per les empreses que es dediquen a la seva comercialització: així de la polpa també se’n fan aromatizants per a les indústries tabaqueres i un succedani de la xocolata mentre que la goma de garroví és utilitzada en l’elaboració de productes alimentaris com productes càrnics processats, productes de peix reestructurats (els coneguts “garrotets” de cranc), flams i gelatines, gelats i sorbets ( ja que evita la formació de cristalls de gel), confiteria, formatges per escampar, postres làcties, aliments infantils (els coneguts “potets” en porten), melmelades industrials i salses de tot tipus.
La recollida de la garrova, contràriament a la d’altres cultius, no ha pogut incorporar la mecanització al seus sistemes de producció.
És així com els caps de setmana els llocs on hi ha garrovers sembrats s’omplen de converses i rialles al voltant d’una actuació agrària que s’ha vist convertida amb el pas del temps en una activitat d’esbarjo que a la vegada permet conservar certs reductes de la nostra contrada amb una versemblança d’autenticitat i cura pel medi natural que la converteix en un indret privilegiat de la nostra illa.
En arribar la tardor activitats i expressions com tomar garroves, sacsar i collir les faldes i les assolades cobren el seu vertader sentit i esdevenen els testimonis de la pervivència d’uns cultius i d’una manera d’entendre la vida que es resisteix a morir.
