Marieta Fernández: “Hem d’incorporar la salut en l’avaluació del que és més barat i més car, i això no ho feim”

Marieta Fernández és catedràtica de la facultat de Medicina de la Universitat de Granada i investigadora de la xarxa CIBER Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Fa 30 anys que estudia l’efecte dels disruptors endocrins a la salut de les persones. Uns compostos químics que trobam als aliments (residus de pesticides), als plàstics i també  als productes cosmètics Aquest abril ha ofert a Palma la xerrada “Que menjam? Impactes en la salut global”, en el marc dels actes amb motiu de la Diada d’Agricultura Ecològica organitzada per APAEMA. En aquesta entrevista fa una crida a la necessitat d’un canvi del sistema agroalimentari global per millorar la salut de la població i alhora la del planeta. 

Pregunta.- Quina és la vostra principal línia d’investigació a la xarxa CIBERESP?

Resposta.- La línia fonamental del grup és investigar com l’exposició a contaminants ambientals afecta a la salut de les persones. Ens interessa fonamentalment l’exposició a compostos químics que es comporten com a hormones, els que coneixem com a disruptors endocrins, que d’alguna manera alteren el sistema hormonal. El sistema hormonal és vital pel desenvolupament d’un individu perquè és el que duu els missatges als diferents òrgans del cos.

Hem estudiat tot el que s’utilitzen al camp, els pesticides clàssics i els més nous, perquè en aquest cas l’exposició ens arriba a través de l’alimentació. A la xerrada que he fet a Palma he parlat de l’exposició a pesticides no persistents, els organofosforats, els piretroides, els que s’empren ara mateix com a fungicides, com a insecticides, com a acaricides o com a herbicides. Aquests ens preocupen molt perquè la via d’exposició fonamental que tenim ara mateix és a través de l’alimentació, tot el que s’empra per a la generació de fruites i verdures, i en l’embalatge dels productes, fenols i altres compostos que s’empren en els plàstics. També ens interessen compostos que s’empren en cosmètica, perquè es un altra de les vies d’exposició, a través de la pell, per les cremes i els productes d’higiene personal. Per tant, la varietat de compostos és bastant àmplia, i estudiam aquells que es prioritzen per part dels organismes internacionals i que afecten a malalties de component hormonal. 

“La llista de disruptors endocrins pot ser molt àmplia, estaríem parlant d’entre 500 i mil compostos, i de cada vegada n’apareixen més.”

Pregunta.- Teniu identificats quins són els compostos químics més perjudicials per l’organisme?

R.- No podem dir ara mateix el número de substàncies incloses en llistes de disruptors endocrins perquè s’hi van afegint de cada dia més. Probablement n’hi ha molts més dels que som capaços d’estudiar. Vàrem començar pel que s’anomenava “The Dirty Dozen” (la dotzena bruta), que eren els contaminants orgànics persistent, una llista reduïda de 12, però la llista de disruptors endocrins pot ser molt àmplia, estaríem parlant d’entre 500 i mil compostos, i de cada vegada n’apareixen més. Per exemple, fa 30 anys començàrem a estudiar els alquifenols, como el nonilfenol, que s’empraven com a detergents o també com a antioxidants. Vàrem començar a treballar amb cultius cel·lulars amb línies de càncer de mama a les que s’havia d’afegir un estrogen per a que proliferassin i vàrem veure que proliferaven sense afegir l’estrogen, perquè aquell component que anava al tub d’assaig afavoria el creixement de la cèl·lula encara sense la presència de l’hormona que li havíem d’afegir. Molts dels descobriments son casuals i això és el que no pot ser. Són els que posen al mercat diferents substàncies amb diferents objectius, des de sulfatants fins a pesticides, els que els han de provar abans d’introduir-los al mercat.

“No volem alarmar però estam vegent que darrera d’aquests contaminants hi ha malalties d’una prevalença alta que poden afectar no només als individus, sinó a tota la societat.”

P.- Els efectes dels disruptors endocrins estan identificats?

R.- Si, són fonamentalment efectes hormonals i afecten al neurodesenvolupament i al desenvolupament reproductiu, és a dir, tot el que tengui a veure amb pubertat, desenvolupament sexual, menarquia en les nines, fertilitat, qualitat seminal i càncers hormonodepenents com el de mama o de testicles. I ara també s’hi ha afegit, i és una de les coses que ens interessa, que darrere del problema tan greu que tenim d’obesitat hi podrien estar implicats contaminants ambientals, perquè alguns tenen la capacitat de comportar-se com a obesògens i incrementar el número i tamany d’adipòsits que té una persona. Cada dia anem incorporant nou coneixement i no volem alarmar però estam vegent que darrera d’aquests contaminants hi ha malalties d’una prevalença alta que poden afectar no només als individus, sinó a tota la societat.

“L’alimentació ben executada i entesa en un sistema de seguretat alimentària totalment diferent a l’actual podria revertir molts dels problemes de salut que ara estam advertint, i molts dels problemes de salut planetària que tenim.”

P.- Com compaginar aquests efectes que heu identificat amb un sistema agroalimentari global, que ha de produir i emmagatzemar contínuament, i en el que hem de viure.

R.- No tot és negatiu. Hi ha un article a The Lanzet d’un grup de nutricionistes molt bo, liderats per  Walter Willett, que recentment indicaven com el sistema alimentari ben entès podria ser capaç, no només de revertir la salut de la població, sinó la salut del planeta. L’alimentació ben executada i entesa en un sistema de seguretat alimentària, totalment diferent a l’actual, podria revertir molts dels problemes de salut que ara estam advertint i molts dels problemes de salut planetària que tenim. No tot són males notícies.

No podem viure a un sistema que cultiva de manera latifundista civada a l’Argentina, per dur-la en vaixell a Espanya, per alimentar macro granges de porcs d’una carn que es ven a la Xina. Això no és un sistema sostenible, des del punt de vista de salut global mediambiental, ni des del punt de vista de la salut de les persones. Els experts ja han dit que ho hem de fer d’un altra manera, i el que parlàvem a la xerrada, hem d’apostar per un sistema ecològic, de proximitat, aprofitar els diferents recursos i les diferents possibilitats que té l’àrea mediterrània. Ens podem auto sostenir, no pensar que podem tenir de tot i en qualsevol moment perquè això no és així i mai ha estat així. N’hi ha que diuen que aquest sistema ideal que noltros explicam no és possible, però hi ha d’altres investigadors que diuen que clar que és possible. 

P.-Aquí també hi ha debat.

R.- Clar, però anem a intentar-ho. Enlloc de seguir en el sistema que tenim establert que estam vegent que està fracassant, per què no li donam la volta? No perdem res.

“Els experts ja han dit que ho hem de fer d’un altra manera, hem d’apostar per un sistema ecològic, de proximitat.”

P.-També perquè aquest sistema provoca que sigui més barat comprar fruita de fora que comprar-la a un pagès ecològic local. 

R.- Es que el tema econòmic està viciat. Es diu, qui es pot permetre l’ecològic? Però es que el convencional és més barat però a la llarga surt més car. Qui paga la factura de les malalties que estam vegent? Posam l’exemple del tabac, es segueix venent als estancs i aquesta venda aconsegueix molts de doblers en impostos, però el tabac està darrera d’un de cada 3 càncers que es diagnostiquen. Qui paga aquestes factures? I després, un sistema ecològic ben entès, on no hi hagi intermediaris, no és més car. No crec que l’argument del que és barat i el que és car sigui cert, perquè el preu no s’ha d’avaluar únicament pel que val una tomàtiga sinó que és molt més, i si estam parlant en termes de salut, és molt més barat l’ecològic. Hem d’incorporar la salut en l’avaluació del que és més barat i més car, i això no ho feim. 

Un va al super i troba que un plàtan de Colòmbia és més barat que un plàtan de Canàries. Això no és comprensible, com pot ser? on està el preu del cost ambiental de dur un plàtan des de Colòmbia? aquest cost mediambiental de petjada de carboni per què no s’incorpora? perquè a la llarga és un preu de mal que li estam fent al planeta. No estam tenint en compte punts essencials quan parlam de salut global i de la població.

Crec que el nostre és un sistema viciat on prima el preu de les coses, i quan anem al super no miram la qualitat sinó el preu, perquè hi ha famílies que no s’ho podem permetre. l en el problema d’exposició a compostos químics veim que també hi ha una càrrega social importantíssima, i els més exposats són els de classe social més baixa. Per tant, a l’hora de l’avaluació hem d’introduir molts de factors que no s’estan tenint en compte com a societat. 

“Són les Adminstracions les que han d’emprar aquesta informació perquè son les que ens estan pagant perquè la generem, però no ho fan.”

P.-I qui ho ha d’introduir? Qui ha d’impulsar aquest canvi?

R.- Aquí hem de posar a la taula a les Administracions. Aquest tipus d’investigacions que feim, on tractam d’establir l’associació entre exposició a contaminants i salut dels individus, són investigacions de projectes finançats per doblers públics. I aquest coneixement que generam l’hem de plasmar en publicacions científiques, però també en jornades com la de la setmana passada on la societat coneix aquestes dades que estam generant gràcies als doblers de tots. I són les Adminstracions les que han d’emprar aquesta informació perquè son les que ens estan pagant perquè la generem, però no ho fan.

P.-Quina seria la vostra proposta de canvi des del món científic?

R.- Un canvi del sistema agroalimentari que aposti per un sistema més local, de proximitat, que empri els recursos que tenim en la mesura del possible, en contra d’aquest sistema global on tot és possible, i on l’únic que prima és el preu més barat. Més barat per a qui? Hem de fer un canvi total de paradigma, i la ciència ho diu, però la societat de cada vegada ho està demanant més. Fa molts anys que don conferències a la Societat Espanyola d’Agricultura ecològica, i jo crec que la societat de cada vegada està més implicada, i sobretot la gent jove està apostant per un sistema més segur, més sostenible, i més lògic. Això no és sostenible, el sistema s’està caient i ho estam vegent cada dia.