Anna Travesset

Un equip científic integrat per investigadors de 31 institucions de recerca, entre els quals hi ha la doctora Anna Traveset, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha identificat les 108 espècies exòtiques d’animals i plantes no establertes a l’Estat amb més risc d’envair els ecosistemes i tenir un impacte ambiental important en els pròxims 10 anys. En total, s’han avaluat 933 espècies mitjançant la metodologia d’exploració de l’horitzó, que ha conclòs amb una llista prioritzada de 108 espècies, de les quals 47 presenten un risc molt alt i 61 mostren un risc alt d’envair els ecosistemes. Moltes d’aquestes espècies tenen un gran historial invasor arreu del món, són molt freqüents en el comerç de mascotes i es troben a països propers. Per exemple, el dragó comú sud-asiàtic (Hemidactylus frenatus) o la tortuga de Reeves (Mauremys reevesii). Una absència d'espècies preocupant en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores La majoria de les espècies identificades en aquest estudi (84,3 per cent) no estan incloses actualment en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores. Per tant, els autors de la recerca recomanen que es faci una anàlisi de risc més detallada d'aquestes espècies i, si es confirma el risc alt d'invasió, que s'incorporin al catàleg o al llistat d'espècies al·lòctones susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, i d'alterar la seva puresa genètica o els equilibris ecològics. Segons Traveset, «aquest estudi proporciona una llista actualitzada de les espècies potencialment invasores que serà molt útil per prioritzar esforços i recursos per frenar-ne la introducció a Espanya. Comparat amb altres d’exploracions de l’horitzó fetes a Espanya, aquest treball abasta un rang més gran d’organismes terrestres i aquàtics, i pot servir com a base per fer una anàlisi de riscs més àmplia i integradora, que millori la gestió i augmenti l’eficiència a l’hora de detectar els senyals primerencs per respondre ràpidament a l’entrada d’espècies exòtiques invasores». La introducció d’espècies exòtiques invasores (EEI) és una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat global i provoca grans costos socioeconòmics. Segons els estudis, l’eina més eficaç per controlar-ne l’expansió és prevenir-les. Alguns exemples d’espècies exòtiques invasores de risc alt són: Tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus). Peix cíclid autòcton del nord d’Àfrica i el sud-oest de l’Orient Mitjà, àmpliament usat en aqüicultura, introduït a més de 50 països i que afecta la qualitat de l'aigua i els ecosistemes. Escarabat japonès (Popillia japonica). Escarabat autòcton del nord-oest d’Àsia, amb un gran historial invasor, present a diversos països europeus. És capaç de provocar danys importants a la vegetació, sobretot per herbivorisme en prats, boscos i plantacions agrícoles. Radopholus similis. Cuc nematode fitoparàsit que s’alimenta d’arrels i rizomes, i que causa la destrucció de la zona d’absorció. Actualment, es troba a nombrosos països de la Unió Europea (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Eslovènia) i podria, per tant, entrar aviat a Espanya si no es prenen les mesures necessàries de control. Reynoutria × bohemica. Planta terrestre híbrida entre R. japonica i R. sachalinensis. De difícil control, pot ocupar una varietat considerable d’hàbitats. Actualment, s’ha introduït als Estats Units i a diversos països europeus. Halophila stipulacea. Planta fanerògama marina tropical que va entrar a la Mediterrània a través del canal de Suez. A causa de la seva àmplia tolerància ambiental, ha aconseguit colonitzar el litoral de l’est i el centre de la Mediterrània, i ha arribat, de moment, fins a Sicília.
Els científics identifiquen les 108 espècies exòtiques que seran més perilloses durant la propera dècada